Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Que es jutgi treballadors és darrerament una cosa habitual. Els que fan les lleis veuen, pel que sembla, molt perillosa l’activitat reivindicativa dels obrers i les lleis responen a aquesta visió.
De vegades les situacions criden l’atenció per la seva falta de mesura. Que un grup de treballadors megàfon en mà esbronquin els seus patrons no hauria de ser notícia en una democràcia. Dels frecs entre les parts sempre en surt alguna espurna i la maduresa aconsella no treure les coses de polleguera. Però no sempre és així.
Barcelona és una plaça hotelera de primer ordre. I dins dels grups hotelers que operen a la capital catalana, destaca Hotusa, un conglomerat que figura com el grup hoteler independent més important del món. El seu màxim representant és Amancio López Seijas. Igual com el líder d’Inditex del mateix nom, és d’origen gallec. Barcelona és per a Hotusa una plaça forta, molt forta.
López encapçala un imperi hoteler. Hotusa en el seu conjunt , és la primera cadena europea d’hotels independents , compta amb 2.500 immobles associats repartits en 48 països diferents. L’any 2013 el grup va presentar unes dades econòmiques prou importants: amb uns guanys de 12,9 milions d’euros.
Tota aquesta potència quan es vincula a una sola persona que com tots els líders empresarials, la pot ser impulsiva. I de vegades algunes accions susciten crítiques. Així, el maig de 2013 l’Amancio López era una de les persones que estava convidada a la gal·la per nominar el català de l’any. La seva presència tenia a veure amb la importància que l’expansió d’Hotusa ha tingut a Barcelona. Hotels, com el Gran Ducat, Ronda, Cristal Palace formen part del grup.
Però, tota moneda té una cara i una creu. La creu, segons els sindicalistes de CCOO va ser el caire antisindical adoptat per la direcció d’Hotusa. Segons fonts de la federació d’hostaleria de CCOO en els hotels del grup, just abans d’abril de 2013, s’havien acomiadat més de 40 persones. I segons les mateixes fonts, el motiu era bàsicament la seva militància sindical. Com les normes així ho permeten, de vegades els acomiadaments es disfressen de no renovació de contractes o altres mecanismes que ha fet possibles la reforma laboral aprovada per PP i CiU.
El motiu esmentat, la protesta contra els acomiadaments, va fer que un grup de treballadors, especialment de l’hotel Cristal Palace, es concentressin el 14 de maig de 2013 davant del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) on s’havia de fer la concessió del guardó al català de l’any. El grup de treballadors duien banderes del sindicat i criticaven el màxim accionista d’Hotusa pel que consideraven el seu biaix antisindical. Al capdavant del grup hi havia Sergio, un cambrer. Megàfon en mà Sergio va fer arribar als convidats a l’acte l’opinió que els sindicalistes tenien de l’actitud del que podia ser escollit català de l’any. Un dels que va escoltar les argumentacions va ser el president de la Generalitat, Artur Mas.
I vet aquí que un temps més tard Sergio rep una denuncia per haver pronunciat suposadament insults i calumnies contra el cap de la cadena hotelera, el màxim accionista de l’hotel on ell llavors treballava. Per aquestes faltes, que no arriben a ser delicte, l’acció judicial instada pel magnat de l’hostaleria no s’està de demanar una xifra alta, molt alta si el seu destinatari és un treballador: per calumnies i insults Amancio López Seijas demana 12.000 euros a Sergio, el seu antic cambrer, que també ha estat acomiadat de l’hotel Cristal Palace.
El judici contra Sergio es va veure dilluns. I tot i l’abast mundial del grup, Amancio López ha volgut estar pressent a la sala, amb tres advocats, se suposa que de gran qualificació. Al davant seu el cambrer Sergio i el seu advocat de Comissions Obreres de Catalunya. A la sortida els comentaris eren per a tots els gustos. Un de tècnic donava tranquil·litat als treballadors: la part denunciant no havia presentat testimonis dels suposats insults proferits pel cambrer. La sentència, en uns dies.
