Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El jovent d’entre 15 i 24 anys és el col·lectiu que “més pateix les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia” del nou coronavirus, segons apunta el darrer informe publicat per l’Observatori de l’Organització Internacional del Treball (OIT). El mateix estudi alerta de la possibilitat que la conjuntura actual doni lloc a una ‘generació del confinament’ entre els que ara arrenquen la seva vida laboral.
El treball de l’OIT recorda que el jovent és el col·lectiu que més està patint els mals de la pandèmia. No només en l’àmbit psicològic, ja que es tracta d’un grup amb més predisposició a l’ansietat i que durant el confinament, en efecte, ha mostrat més tendència patir trastorns de l’ansietat i depressió. En l’aspecte laboral l’organisme de Nacions Unides avisa que els joves pateixen la “interrupció dels programes educatius o de formació, pèrdua de treball i d’ingressos i més dificultats per a trobar treball”.
Les dades de què disposa l’organisme de l’ONU són reveladors: un de cada sis joves ha deixat de treballar des de l’inici de la pandèmia, i dels que han mantingut el seu lloc, les seves jornades s’han reduït en un 23%. En bona part això es deu al fet que el jovent acostuma a treballar al sector serveis: “Quatre de cada deu joves treballadors del món treballaven en els sectors més afectats en sorgir la crisi”, apunta l’informe.
N’és un exemple d’aquesta situació A.P. (per les seves sigles), que té 21 anys i estudia Psicologia a la URV. Combinava els estudis del grau amb un parell de treballs temporals a centres educatius i de lleure que amb la pandèmia de la Covid-19 s’han suspès: “Amb el que guanyava ajudava a casa, perquè només visc amb la meva mare i ho necessitem”. A.P. encara no ha cobrat res de l’ERTE en què es troba l’empresa per a què treballava. El seu contracte, a més, acaba al juny.
Pràctiques perdudes, difícil accés al mercat laboral
A més de la pèrdua de llocs de treballs que ocupaven el jovent, el treball de l’OIT recorda que “la interrupció de les seves activitats educatives i formatives podria minvar les seves oportunitats i ingressos professionals al futur”.
En efecte, el jovent que veia en les pràctiques curriculars una oportunitat per fer-se un forat al món del treball ha vist esfonsar-se les seves expectatives: “Després de quatre anys estudiant aquesta era la nostra opció per deixar-nos veure. Al final només les hem fet durant un mes i és una ocasió que no he aprofitat tant com m’hauria agradat”, explica Marta Sánchez, estudiant de Periodisme a la UAB que feia les pràctiques a TVE.
El cas de Sánchez és un dels de milers d’estudiants de graus universitaris i de formació professional que, a banda d’adaptar els seus estudis als formats digitals, no han pogut acabar les pràctiques i els manquen els crèdits corresponents. Amb tot, la situació és encara més negativa als països amb baixos recursos, on “la infraestructura deficient i dificultats d’accés a la tecnologia fan que el tancament de centres educatius i formatius tingui repercussions més adverses”, apunta l’OIT.
El Ministeri de Treball “es pren seriosament l’alerta”
L’OIT demana “que s’adoptin com més ràpidament mesures de resposta en l’àmbit polític a gran escala” per evitar que la situació actual es cronifiqui entre el jovent. Preguntat al respecte, el secretari d’Estat de Treball i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, respon que “en els programes d’activació del treball es tindran molt en compte les necessitats específiques del jovent”.
Si bé no ha especificat cap mesura concreta, Pérez assegura que les necessitats del col·lectiu juvenil “seran un dels objectius prioritaris del ministeri” i ha dit que es troba entre les seves preocupacions. Segons el secretari d’Estat aquestes intervencions “no només aniran per la via del suport a l’entrada al mercat de treball, sinó que també es buscarà millorar les capacitats formatives i revisar l’estratègia de treball juvenil”. “En les negociacions amb la Unió Europea estem sent exigents perquè aquesta estratègia doni fruits al més aviat possible”, ha assegurat Pérez.
