Més de 16.000 milions d’euros de recursos públics: 6.000 milions en ajudes directes i rebaixes d’impostos, i 10.000 a través d’una nova línia d’avals gestionats a través de l’ICO. És el desglossament general del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, aprovat pel Consell de Ministres mitjançant un Reial decret llei.
Els objectius marcats pel Govern són abaixar el preu del gas, l’electricitat i els carburants per ajudar, en particular, els col·lectius més vulnerables; donar suport als sectors i a les empreses més afectats i particularment a pimes i autònoms; reforçar l’estabilitat de preus; garantir els subministraments; protegir l’estabilitat financera; accelerar el desplegament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència; impulsar l’eficiència energètica i reforçar la ciberseguretat.
“Es tracta de repartir de manera justa els efectes de la guerra i preservar al màxim el camí de creixement i de creació d’ocupació iniciat el 2021”, ha afirmat la vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño. Per la seva banda, la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha insistit que les mesures aprovades protegeixen les famílies, els treballadors i les treballadores i el teixit productiu i permetran, com va passar durant la pandèmia, «sortir junts» d’aquesta crisi.
Díaz ha explicat que s’ha incorporat com a novetat que qualsevol acomiadament que es produeixi per causes relacionades amb l’increment dels preus de l’energia es considerarà injustificat. A més, per reduir l’impacte de la inflació, la norma inclou una revaloració d’un 15% de l’ingrés mínim vital i una limitació extraordinària de l’actualització anual de la renda dels contractes d’arrendament d’habitatge fins al 30 de juny de 2022. Llevat pacte en contra, no podrà superar la variació de l’Índex de Garantia de Competitivitat (IGC), actualment situat al 2%.
La vicepresidenta segona també ha indicat els dos procediments que es posaran en marxa per protegir les víctimes de la invasió russa d’Ucraïna. D’una banda, evitar que les dones caiguin en mans de xarxes de tràfic o treure-les de manera «ràpida i eficaç»; i, de l’altra, dissenyar, segons les comunitats autònomes, un sistema d’acolliment de refugiats per part de famílies.
Ajuts directes
Entre els sectors beneficiats, Calviño ha enumerat alguns dels més afectats que rebran ajuts directes. Hi haurà 362 milions d’euros per a agricultura i ramaderia; 68 milions d’euros per al sector pesquer; més de 500 milions d’euros en ajudes als grans consumidors d’electricitat i 125 milions d’euros per a la indústria de gas intensiva.
Pel que fa a les mesures destinades a garantir la liquiditat de les empreses i els autònoms, Calviño ha explicat que els avals per 10.000 milions d’euros que gestionarà l’ICO es podran concedir fins al 31 de desembre del 2022 i tindran un període de carència de dotze mesos.
D’altra banda, es flexibilitza el Codi de Bones Pràctiques aplicable a tots els avals vius corresponents als crèdits Covid-19, de manera que ja no calgui que la xifra de negocis el 2020 s’hagi reduït més d’un 30% respecte al 2019 poder accedir a una ampliació del termini de venciment. Així mateix, s’habilita un període de carència de sis mesos a petició dels deutors als sectors més afectats i s’estableix l’obligatorietat per a les entitats financeres de mantenir les línies de circulant per a tots els clients.
El transport
El sector del transport serà el beneficiari principal de la bonificació mínima de 20 cèntims per litre de combustible i les empreses de transport de mercaderies i passatgers rebran, a més, 450 milions d’euros en ajudes directes.
Altres mesures són la reducció a un mes del termini de devolució de l’Impost sobre Hidrocarburs i una bonificació addicional del 80% a la taxa del vaixell i la taxa de mercaderia en línies marítimes de connexió entre la Península i els ports extrapeninsulars pertanyents al Sistema Portuari de titularitat estatal.
La dimensió de l’impacte de l’energia va més enllà dels col·lectius més vulnerables, i per això les disposicions adaptades avui «estan pensades també per a les classes mitjanes, els treballadors, les pimes i els autònoms», ha afirmat la vicepresidenta tercera i ministra per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera.
Amb aquest objectiu, ha recordat que el Consell Europeu dels passats 24 i 25 de març va acordar que Espanya i Portugal podran aplicar un mecanisme temporal i extraordinari per minorar l’impacte del preu del gas natural a la configuració del mercat majorista de l’electricitat.
D’altra banda, fins al 30 de juny s’estén el tractament fiscal extraordinari que rep l’electricitat des de l’estiu passat, amb una disminució del 10% de l’IVA, la suspensió del 7% de l’impost a la generació i una reducció del 0,5% de l’impost especial d’electricitat. A més, el bo social elèctric es flexibilitza i beneficiarà no només les famílies sinó les persones convivents al mateix domicili, i es renovarà de forma automàtica els dos anys vinents. I inclourà automàticament tots els beneficiaris de l’Ingrés Mínim Vital.
D’altra banda, es prorroga la prohibició d’incrementar la factura del gas més d’un 5% per trimestre per als consumidors que tenen contractada la Tarifa d’Últim Recurs. Ribera també ha destacat la bonificació mínima de 20 cèntims a cada litre de combustible fins al 30 de juny, anunciada un dia abans pel president del Govern. L’Executiu aplicarà una rebaixa de 15 cèntims i les petrolieres, un mínim de 5. I s’actualitza el règim especial de què gaudeixen les plantes que produeixen energia renovable perquè no rebin més recursos dels que els corresponen segons la legislació vigent. Aquesta mesura permetrà alliberar 1.800 milions d’euros que es destinaran a reduir la part fixa de la factura elèctrica de les llars.
I, entre altres mesures, el Govern també ha aprovat el Pla Nacional de Ciberseguretat amb una inversió de més de 1.200 milions d’euros i la transposició a la legislació nacional de la normativa europea sobre integritat i seguretat relatives al desplegament del 5G.
Aquest article ha estat publicat originalment a La Marea
