El futbol femení torna a ser protagonista i no pels èxits esportius. Ha passat quasi un mes des que les futbolistes van guanyar el mundial i del petó no consentit de Rubiales a Jenni Hermoso que ha acabat aquesta setmana amb la seva dimissió com a president de la Federació Espanyola de Futbol. Amb l’inici de la lliga, les futbolistes van iniciar una vaga per reclamar un augment del salari mínim i a dies de la segona jornada de vaga han arribat a un acord. Fa poc més d’un any el futbol femení a Espanya no era considerat ni professional i era habitual no cotitzar a la Seguretat Social i tenir contractes precaris d’altres feines com cuidadores. En els darrers anys, però, els avenços han estat històrics amb la signatura del primer conveni col·lectiu.
Les negociacions per renovar el conveni es van iniciar fa un any i s’intensificaven al setembre a les portes d’una vaga convocada pels sindicats (FUTPRO, AFE, Futbolistas ON, CCOO i UGT) en les dues primeres jornades de lliga els dies 10 i 17 de setembre davant la falta d’acord. Les futbolistes, però, negocien amb un gran focus mediàtic després d’una victòria històrica i l’escàndol pel cas Rubiales. La Lliga F ha experimentat un notable creixement des que es va signar el conveni vigent el 2019, amb més recursos i repercussió, el que per a les futbolistes i sindicats justifica la millora de les condicions. El primer conveni que regeix les condicions actuals estableix un salari mínim de 16.000 euros a temps complet i una parcialitat del 75%, una enorme distància amb el sou mínim del futbol masculí que se situa en 182.000 euros anuals.
En l’actual negociació els sindicats partien d’una petició de 20.000 euros anuals amb retroactivitat per la temporada anterior, 25.000 per a l’actual i 30.000 per a la 2024/2025. La patronal va fer una proposta inicial de 18.000 euros anuals per la temporada actual amb un ascens progressiu fins als 25.000 en tres anys i en matèria de parcialitat hi ha acord per suprimir-la. El dijous de la setmana passada, davant la falta d’acord es va intentar pactar només el salari de la temporada actual per desbloquejar la situació, però la patronal en va fixar 20.000, mentre que els sindicats es van plantar en un mínim de 23.000 euros, el que les va portar a no desconvocar la vaga abans de la primera jornada convocada. A més, cal tenir en compte que del total de 370 jugadores que conformen la lliga, unes 130 cobren per sota dels 23.000 euros. Les negociacions, però, han continuat i s’ha signat: 21.000 euros per a la temporada actual, ampliable als 23.000 en funció del creixement dels ingressos comercials de la competició; 22.500 euros per a la temporada 2024/2025 que es podria incrementar fins als 25.000 i 23.500 per a la 2025/2026 però es podria arribar als 28.000 euros anuals.
Fites laborals aconseguides amb mobilitzacions
Les condicions laborals aconseguides en el primer conveni col·lectiu eren una fita fa tres anys. La repercussió ha anat en augment i l’organització de les futbolistes i el suport social els ha permès plantar-se davant la precarietat. Abans de l’existència del primer conveni que ha servit com a marc regulador, les futbolistes havien de conviure amb “clàusules antiembaràs”, que tot i ser il·legals, s’aplicaven amb l’acomiadament automàtic de les jugadores si es quedaven embarassades. El primer conveni va culminar amb una vaga indefinida a finals de 2019 i després de divuit mesos de negociació, amb un sou mínim de 16.000 euros anuals i una parcialitat del 75%.
