Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Arran de les massives mobilitzacions dels treballadors i treballadores de l’educació, i després d’un pacte entre el Departament i dos sindicats minoritaris, que no responia a les demandes del professorat, crec que cal una reflexió.
Una societat que no aposta per l’educació dels seus infants i joves, no té un bon futur.
El sistema educatiu de Catalunya té dues malalties endèmiques: la insuficient inversió pública i la doble xarxa. Ambdues són intrínsecament lligades i Catalunya té, a més, el dubtós “mèrit” de ser-ne capdavantera.
La Inversió pública a l’educació a Catalunya no ha arribat mai ni a la meitat del 6% que la pròpia llei catalana, la LEC, proposava però és que, a més, una gran quantitat d’aquest pressupost se’n va a subvencionar centres privats concertats (més de 1.600 milions d’euros anuals). I llavors el Departament diu que no pot donar resposta a les justes demandes del professorat.
Cal recordar que els treballadors i treballadores de l’educació pública són fonamentals per la bona marxa d’una societat, ells i elles tenen cura d’infants i joves, fan possible la socialització entre iguals, atenen tot l’alumnat, vingui d’on vingui i tingui la cultura que tingui, ofereixen un espai d’igualtat (l’aula, el pati, els recursos, els coneixements, etc.) en una societat totalment desigual, ensenyen valors, normes i coneixements, i preparen als nois i noies per enfrontar-se al seu futur (personal, professional, social).
Sembla que aquests personatges haurien de ser valorats, recompensats i tinguts molt en compte. Sembla ser que l’administració, que és la responsable de l’educació pública, hauria de facilitar al màxim la seva tasca. Sembla que un espai on tots els nois i noies, o sigui, tots els nostres fills i filles hi passa, com a mínim 16 anys, hauria de ser un espai privilegiat, mimat i prioritari.
Però, malauradament, no és així.
D’entrada, l’escola pública està menystinguda i menyspreada. En un sistema de doble xarxa, on les famílies amb més recursos poden portar els seus fills i filles en centres “privats” (però que funcionen amb diners públics!!), on no hi poden accedir els que tenen menys recursos, fa que la valoració de l’educació pública quedi relegada. Malgrat tots els indicadors diuen que, en condicions familiars socioeconòmiques similars, els resultats escolar de la pública són igual o millors que els de la privada-concertada, el “discurs” és que la privada sempre és millor.
L’escola pública està menystinguda i menyspreada
Els successius governs del nostre país no han apostat mai per l’educació pública i això té moltes conseqüències. Entre les més importants, la segregació escolar, la concentració d’alumnat amb més dificultats en centres públics, la desigualtat de recursos i últimament, la davallada dels resultats. I el que és més greu, el gran malestar del professorat.
Però el Departament, en lloc d’analitzar les causes de tot plegat, i buscar les solucions s’ha dedicat a prendre mesures que, en lloc de millorar i facilitar la tasca del professorat de l’educació pública, ha provocat un augment del seu malestar. No solament ha empitjorat les condicions laborals del professorat (augment de ràtios, augment de burocràcia, augment d’hores lectives, congelació de salaris) sinó que s’ha dedicat a desprestigiar-lo, a fer-lo responsable dels mals resultats escolars, a imposar-li unes metodologies que han resultat nefastes (ordinadors, competències, projectes mal entesos, Inovamat, etc.) i unes direccions amb poder absolut.
No donar suport a l’educació pública amb suficients recursos, diners, prestigi i millores per al seu professorat i continuar consolidant la doble xarxa té moltes conseqüències, per a l’alumnat, el professorat i el conjunt del sistema educatiu.
No oblidem que les condicions de treball del professorat són les condicions d’aprenentatge de l’alumnat, que millorar les seves condicions significa millorar l’educació dels nostres fills i filles i que els infants i joves d’avui són el demà del nostre país.
Esperem, doncs, que el Departament d’Educació escolti i doni una resposta positiva a les demandes de tots aquests treballadors i treballadores de l’educació que avui i tota aquesta setmana s’estan mobilitzant. Tot el suport a la seva lluita.
