Fa cent anys es desfermava a Barcelona la vaga de la canadenca. Ningú llavors podia pensar que un segle més tard aquella lluita, cruenta i radical, seria lloada pel conseller de Treball i objecte d’una exposició al Museu d’Història de Catalunya.
Chakir El Homrani s’ha mostrat content, en la seva intervenció inicial, per poder inaugurar una mostra que recorda la llarga lluita dels treballadors i les classes populars de Barcelona contra els acomiadaments a la Canadenca, que van acabar aconseguint de retruc la jornada de vuit hores per tots els treballadors de l’Estat espanyol.
En la seva intervenció, el conseller ha volgut transcendir de l’anècdota i ha enviat missatges que seran entesos perfectament pels interlocutors socials. El conflicte no és un problema sinó que és una via per millorar les condicions laborals i socials , si es té la capacitat de dialogar i trobar acords per avançar”, També ha esmentat la CNT, el poderós sindicat que aconseguir paralitzar la capital de Catalunya gràcies al mestratge del Noi del Sucre. I ha parlat també elogiosament del paper del sindicat en aquell moment, fent de gresol d’integració de treballadors catalans i vinguts d’altres llocs d’Espanya.
Segons El Homrani, la CNT, sota la direcció de Salvador Seguí, va aconseguir teixir moltes complicitats amb la societat, cosa que va permetre que durant la vaga de la canadenca la ciutat de Barcelona donés suport majoritari als treballadors. També el sindicat va posar en marxa contactes i relacions que van permetre que finalment hi hagués un acord que desconvocava les aturades i obria el camí al fet que, per primer cop a l’Estat espanyol, els treballadors tinguessin 8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores pel lleure i per a la seva formació. Aquesta deriva es va traduir en la formació, anys després, del sector trentista de la CNT i <al fet absolutament nou en el moviment anarquista, que el sindicat assumís responsabilitats de govern, amb Joan Peiró, com a ministre d’Indústria, cosa que el conseller va vincular amb l’arrelament del sindicat al país.
Col·laboració d’Endesa
L’exposició inaugurada divendres, 22 de novembre, restarà oberta fins el 19 d’abril de 2020 al Museu d’Història de Catalunya. La mostra l’exposició s’estructura en tres àmbits diferenciats, el del Context històric, el de la Vaga; i un espai central que mostra imatges sobre la llarga lluita per conquerir les vuit hores laborals. La Fundació Endesa, com a col·laboradora de l’exposició, ha cedit més de 130 elements (entre documents originals, fotografies i peces), així com l’assessorament històric, en tant que l’empresa coneguda popularment com <La Canadenca va ser una de les antecessores de l’actual Endesa.
A l’àmbit del Context històric, es parla de la companyia que va revolucionar el panorama de les empreses elèctriques, La Canadenca, del sindicalisme i de la Mancomunitat.
A l’àmbit de la Vaga s’explica com l’aturada va tenir el seu prolegomen a Camarasa (La Noguera) ; com es va estendre a Barcelona i a tot Catalunya fins esdevenir una aturada general, que només va finalitzar quan el govern espanyol va aprovar un decret de jornada laboral de vuit hores.
Al llarg de l’exposició es pot veure material gràfic, imatges de fotoperiodistes i d’humoristes gràfics, filmacions, documents originals, revistes de l’època i llibres, amb una cronologia per entendre les diferents etapes de mobilització, que permet un apropament als esdeveniments i l’època en que va succeir.
