El Congrés ha tombat la reforma del subsidi per desocupació que va rebre llum verda del Consell de Ministres el passat mes de desembre. La modificació de l’ajut que cobren els aturats quan esgoten l’atur, arribava després de l’acord entre el Ministeri d’Economia i el de Treball, on Yolanda Díaz s’havia imposat. Amb el vot negatiu de Podemos decau la reforma i evita que 700.000 persones que rebien 480 euros passin a cobrar 570 euros. El Govern haurà de tornar-lo a aprovar al Consell de Ministres i negociar-lo de nou amb els grups parlamentaris.
Economia proposava reduir de manera progressiva el subsidi per “incentivar” la cerca d’ocupació. Una lògica que la ministra Díaz ha criticat durament avui al Congrés: “em volen dir que la gent que està en atur és perquè vol?”, ha asseverat i ha afegit que el subsidi “no té per objectiu incentivar la cerca de feina sinó protegir econòmicament als desocupats”. L’acord de coalició entre el PSOE i Sumar contemplava la reforma en la línia defensada per Treball. De fet, la modificació era condició indispensable perquè Brussel·les autoritzés el quart pagament dels fons europeus.
Xoc per la base de cotització dels majors de 52 anys
Podemos ha complert les amenaces i ha votat no a la reforma del subsidi, el que ha fet sumar més vots negatius que positius. El xoc venia per la disposició transitòria tercera del decret en referència al subsidi per desocupació dels majors de 52 anys. Fins ara, els perceptors de l’ajuda cotitzaven per a una futura jubilació el 125% del salari mínim (SMI). Amb la reforma s’anava a reduir al 120% el 2024 fins a arribar al 100% el 2028. Podemos valora la decisió del Govern de “màxima gravetat” i ho consideren “inacceptable” motiu pel qual han votat en contra. El subsidi per desocupació per a majors de 52 anys el va recuperar el govern en solitari del PSOE el 2019 i va establir la cotització del 125% sobre el baix SMI de 735 euros. Des de l’Executiu afirmen que amb l’augment del 50% de l’SMI en els últims cinc anys deixa de ser una necessitat i suposaria una injustícia comparativa amb els treballadors que el cobren. Amb un SMI de 735 euros, la cotització del 125% eren 918,75 euros mentre que el 100% de 1080 euros són 1080 euros. Des de CCOO entenen l’argument de l’Executiu, però creuen que cal buscar altres fórmules com vincular-lo a l’SMI en comptes de reduir-lo directament.
Una reforma que ampliava les quanties i els perceptors
La reforma, que havia d’entrar en vigor al juny, reforçava i ampliava la quantia de la prestació. Passava dels 480 euros actuals als 570 els sis primers mesos, als 540 euros els sis següents i en els 480 actuals la resta de mesos amb un màxim de 30 mensualitats. Els desocupats menors de 45 anys, sense càrregues familiars, els eventuals agraris i les persones treballadores transfrontereres de Ceuta i Melilla passaven a ser perceptors. També es contemplava una simplificació del procés de sol·licitud i s’eliminava el mes d’espera per cobrar-lo des que es deixa de percebre l’atur. Una de les novetats era la compatibilitat entre percebre el subsidi i l’ocupació fins a cent vuitanta dies per facilitar la transició al mercat de treball de les persones desocupades. A més, es reforçaven les mesures de reinserció laboral amb un assessorament continuat i una atenció personalitzada. La ministra Díaz va qualificar la mesura com “una de les reformes més importants del model del mercat de treball” i “un compromís amb la Comissió Europea i amb tots els treballadors i treballadores del país”.
La ministra treia pit de “desmuntar” totes les reformes del PP per a retallar les prestacions per desocupació en l’era Rajoy. “Som un Govern que defensa les persones treballadores i que no hem fet més que ampliar drets laborals des del minut u”, assegurava Díaz després de donar llum verda a la reforma al Consell de Ministres.
Els sindicats avalen la reforma
CCOO i UGT critiquen la falta de diàleg social, però avalen la reforma del subsidi. Valoren positivament els nous col·lectius beneficiats com menors de 45 anys sense càrregues familiars i la millora de les quanties. Tot i així, altres col·lectius anaven a deixar de percebre l’ajut per passar a l’Ingrés Mínim Vital, com per exemple migrants retornats o persones excarcerades, el que veuen amb preocupació per la falta d’una normativa pont que els deixaria desprotegits. També critiquen que els treballadors parcials rebin un subsidi menor. “Moltes persones treballen a temps parcial sense voler-ho i són doblement castigades quan cobren un subsidi més baix”, afirma Núria Gilgado, responsable de Política Sindical de la UGT de Catalunya. Des de CCOO posen el focus en els aturats de llarga durada i neguen que el subsidi desincentivi la cerca de feina: “la majoria de les persones que reben l’ajuda no esgoten ni la meitat dels mesos que poden percebre-la”, argumenten.
