Ser invisible en una feina no vol dir no ser-hi i les vetlladores en som un gran exemple. La nostra feina queda marcada en un full com que som l’acompanyament dels infants i joves amb NEE.
L’acompanyament és una de les paraules que ressona amb més força i sentit dins de la nostra experiència com a “vetlladores” o monitores de NEE, però hi ha moltes més paraules que defineixen la nostra feina a les escoles: responsabilitat, creixement, aprenentatge, vincle… Som importants en el viatge de la vida d’aquests infants i joves i ho som perquè el viatge és interminable. I s’afegeixen altres paraules que cada dia que passa es van transformant amb connotacions i matisos interessants per seguir modelant les circumstàncies que ens anem trobant.
Les nostres funcions queden escrites en un paper anomenat projecte d’educació inclusiva. El nostre dia a dia té aquesta ambigüitat: fem de suport (educatiu) i tasques que no ens pertanyen però que són necessàries i vitals. Som a les ordres dels tutors i especialistes i, com no podria ser d’una altra manera, a les mans de les direccions. I sí, també a-com-pa-nyem. Ho fem pels espais del centre, a l’aula, al pati, i fins fa poc a les sortides. Fins fa poc perquè aquesta feina d’acompanyament durant les sortides ha costat que se’ns recompensi, ja que superava el nostre horari. M’explico: personalment, la paraula vetlladora m’encanta. Vetllem, vetllo uns infants i/o joves perquè el seu dia a dia a les aules sigui fàcil. Som una part important de la inclusió a les aules. El pont de la interpretació entre docents i infants amb necessitats educatives especials i creieu-me si us dic que és complicat. Complicat molts cops per la poca informació dels docents i per la nostra baixa autoestima. El perquè de la baixa autoestima? Doncs pel fet que som un col·lectiu que ens diuen que estem poc qualificades, gairebé sempre dones, amb una franja d’edat d’uns 40/50 anys, amb horaris que cada curs poden variar, igual com la feina, i que per molt que estem amb infants a les escoles i/o instituts no som incloses ni en coordinacions ni avaluacions. Vaja, que no tenim veu ni vot.
Les vetlladores actualment treballem per empreses privades a les quals el Departament d’Educació ha adjudicat un lot d’hores que les escoles han demanat per atendre les demandes dels nens amb necessitats. El repartiment d’hores cada curs és un rosari de demandes i més demandes, ja que no hi són totes les que es voldrien.
L’escola es queixa, l’empresa es queixa, el Departament es queixa, però nosaltres no tenim dret a queixar-nos. “Encara gràcies”, ens diuen, i quan ens posem serioses, llavors, llavors és quan ens surten amb el discurs del “tot pel bé dels nens”.
Cada curs, nosaltres vivim amb la incertesa de no saber si treballarem, o quantes hores tindrem, o si seran els mateixos nens o si serem a la mateixa escola. Amb sort ho sabrem una setmana abans de començar
Pel bé d’aquests nens, cada curs, nosaltres vivim amb la incertesa de no saber si treballarem; de quantes hores tindrem, si seran els mateixos nens o si serem a la mateixa escola. Si tenim sort ho sabrem una setmana abans de començar el curs i si continuem tenint sort potser arribem a les 25 hores setmanals. Un luxe vaja, o això és el que diuen.
Aquest curs tenim la sort que s’han ampliat hores, és a dir, moltes passem de les 25 hores setmanals. Si heu llegit fins aquí potser estareu celebrant que per fi tenim una jornada indirecta. Malauradament no és així. Aquestes hores de més s’imparteixen als menjadors i, en més d’un cas, no estan destinades a infants amb NEE, ja que no n’hi ha. Un despropòsit més al qual ens costa molt posar-hi solució.
Les vetlladores estem incloses dins del conveni del lleure, bé, si més no pel que fa al sou, perquè pel que fa a la resta de condicions (com, per exemple, arribar a les 37,50 hores de feina) no és possible. Nosaltres hi som per suport individualitzat a les aules, és a dir, si hi ha un infant amb NEE a l’aula hi som per un, però si n’hi ha més doncs… també hi som. És llavors quan t’expliquen que les hores a aquesta aula no es dupliquen, però tu has de fer la feina per duplicat i, això està clar, tenint en compte que no estem qualificades (permeteu-me la ironia).
A vegades, per no dir diàriament, fem suport. Suport a aules que ho requereixen i que la direcció del centre creu necessari. Disculpeu, no havia explicat que després d’aquell rosari d’hores que arriben o no, les direccions dels centres poden organitzar-les com bonament vulguin. Sempre pel bé dels nens, és clar.
I mentrestant les vetlladores som al mig. Al mig d’una empresa privada, a ordres d’una de pública i que pel bé dels infants fan de moltes de nosaltres, i només de paraula, una peça important del sistema educatiu inclusiu, esborrant-nos realment per unes subrogacions que per molt que garanteixi un servei de qualitat només beneficia les empreses.
Les vetlladores no estem lluitant per tenir més protagonisme, lluitem per ser tractades com una part igual, ni més ni menys important de l’educació d’uns nens en un país que creu saber el que és la inclusió.
