La darrera reforma de la normativa d’estrangeria ha fet que qualsevol treballador estranger que vulgui accedir a permisos de residència necessiti presentar almenys un contracte de treball d’un any de durada. Això ha fet que apareguin empreses que venen a aquests treballadors contractes a canvi de unes xifres que oscil·len entre els 2.000 i els 3.000 euros, segons ha declarat a aquest diari el director del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), de CCOO a Catalunya, Carles Bertran.
«A nosaltres ens ha arribat informació sobre aquestes irregularitats perquè els mateixos treballadors ens ho expliquen» ha dit Bertran. Aquest responsable sindical afegeix que quan s’assabenten d’aquestes propostes irregulars aconsellen als treballadors no acceptar, perquè darrere hi acostumen ha haver empreses sense activitat real o en situacions força irregular. «A més, si s’entra en aquesta dinàmica la situació pot ser molt negativa per als treballadors que intenten utilitzar aquesta drecera, perquè des del Govern central a la més petita sospita en aquest sentit aturen els expedients».
Els marges de l’economia
Les tipologies de les empreses a les que s’ha vinculat amb la venda de contractes de treball són molt diferents però totes podrien situar-se en els marges de l’economia formal. Entre aquestes s’han donat casos relacionats, per exemple, amb la venda ambulant.
Els treballadors estrangers han estat especialment colpejats per la crisi econòmica. Primer a causa de les reduccions d’ocupació i després perquè la dita recuperació es fa sota un criteri de temporalitat que impedeix complir el requisit fixat en la reforma de la llei d’estrangeria.
Des del CITE es critica que la política espanyola en relació amb l’emigració «es de vol gallinaci». En aquests moments es restringeix l’entrada de treballadors estrangers mentre que en uns anys, quan l’economia torni a agafar volada, es requeriran en origen treballadors formats. Al mateix temps, els treballadors que viuen a Catalunya i Espanya, formats i amb prou arrelament al país els empenyen a marxar, «i ja se sap que marxen primer els millors», assegura.
