Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

El conflicte entre les organitzacions de Centres Especials de Treball està servit. A l’anunci del Departament de Treball i diverses organitzacions representatives del sector que fixava les noves condicions per rebre els ajuts públics han respost altres entitats amb un manifest i també amb accions legals.
La Generalitat va firmar el 14 de juliol passat un acord amb cinc entitats del sector: Dincat, Ambfeina Smc, Aees Dincat, Fòrum Salut Mental i Cetip, que representen al 70% del sector, segons la nota feta pública per Treball.
El document firmat defineix quines són les persones amb «dificultats més altes», que haurien de tenir una protecció extraordinària: serien les persones amb paràlisi cerebral, persones amb trastorn mental o persones amb discapacitat intel·lectual, amb un grau igual o superior al 33%, i les persones amb discapacitat física o sensorial amb un grau reconegut igual o superior al 65%. Era per aquest grup que es concentrava la major part de les ajudes, valorades en una xifra que se situa entre els 68 i els 80 milions.
Per la seva banda, les entitats que han firmat aquest segon manifest, AECEMCO, ECOM, FECETC, FEACEM Catalunya, AECEMFO, COCEMFE ASPAYM i FESOCA, afirmen que la majoria de les persones amb discapacitats físiques, sensorials i orgàniques es mou entre el 33% i el 64% del grau de discapacitat. Afegeix però, que a causa de les seves limitacions no són considerats d’especial dificultat, «ja que per la seva afectació, malgrat que sovint té trets emocionals associats, es valora per l’ICASS com a física o sensorial», afirma el segon manifest.
Un segon punt assegura que és difícil promocionar el pas cap a la empresa ordinària, quan es passa per una situació d’incertesa pel que fa al treball ordinari. A més es remarca que entre les persones amb discapacitat hi ha una taxa d’atur elevadíssima, del 32,1%. Taxa que seria molt més alta si es compten les persones que treballen actualment als CET.
El tercer punt del manifest malda perquè els Centres Especials de Treball (CET) no esdevinguin entorns assistencials. En aquest sentit afirmen que les pràctiques que preveuen mantenir aquesta situació no ajuden al trànsit cap a integració dels seus treballadors en el sector ordinari. En aquest punt critiquen que hi ha centres que amb la seva activitat contribueixen a la perversió el sistema i que no tenen res a veure amb la discapacitat física, sensorial i orgànica, cosa que «posa en evidència un ús indegut dels recursos públics».
A més, les entitats afirmen que «els CET ‘s no han de percebre més del 25% del que sumen entre facturació i subvencions de la Generalitat. En cas contrari es perd el foment de la competitivitat de l’activitat econòmica de cada CET i es posa en perill la seva viabilitat econòmica».
El conjunt d’entitats representatives dels CET firmants del manifest reclamen que les organitzacions amb discapacitat puguin rebre el suport equivalent al 50% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i els pagaments de les Unitats de Suport per a l’activitat Activitat Professional (USAP), segons el que preveu el Reial Decret Legislatiu 1/2013 del text refós de la Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat i la seva Inclusió Social i de forma més detallada en el Reial Decret 2273/1985, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament dels centres especials d’ocupació i que se’ns deu des de gener de 2017.
La Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC) ha denunciat als tribunals que alguns dels principals ajuts atorgats a aquests centres laborals que amb anterioritat es concedien sense tenir en compte el grau de discapacitat de les treballadores que constituïen les destinatàries finals de la subvenció ara presenten notables restriccions, quedant reservades en exclusiva o atorgades prioritàriament «davant la previsió d’esgotament del crèdit» a les persones amb un grau de discapacitat física i o sensorial igual o superior al 65% i al col·lectiu de treballadors amb discapacitat intel·lectual i/o amb malalties mentals.