El 2017 un repartidor va portar Glovo als jutjats per denunciar que l’empresa l’havia fet fora després de dos anys de treballar-hi. Els denunciava per acomiadament improcedent, però Glovo va al·legar que era un treballador autònom i que, com a tal, simplement se l’havia “desconnectat” de la plataforma digital. Un jutjat social de Barcelona va desestimar la demanda del repartidor. Segons la seva sentència, era un treballador autònom i, com a tal, no podia ser acomiadat i, en conseqüència, no tenia cap dret a indemnització.
Després de la sentència ordinària, els serveis jurídics de la UGT van fer-se càrrec de la seva defensa i va presentar un recurs de suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara, la màxima instància de la justícia a Catalunya ens dóna la raó, revoca la sentència del jutjat social i considera que aquest treballador és en realitat un fals autònom i que, per tant, ha de ser considerat un treballador assalariat. Considera que es donen tots els trets fonamentals que estableix l’article 1.1 de l’Estatut dels treballadors per identificar una relació laboral: voluntarietat, retribució, alienitat i dependència. El treballador va prestar el servei dins l’àmbit de l’organització i direcció de Glovo i sota els criteris de la plataforma.
La plataforma informàtica és la base del negoci, per tant, els mitjans posats a disposició de Glovo per part del repartidor —vehicle i mòbil— són accessoris i no constitueixen una veritable infraestructura productiva perquè pugui ser considerat un treballador autònom. El TSJC obliga Glovo a resoldre la seva relació laboral amb el denunciant, o bé contractant-lo com a assalariat o bé pagant-li la indemnització corresponent per acomiadament improcedent.
Doble satisfacció
La nostra satisfacció és doble. En primer lloc, indubtablement pel fet que aquest treballador hagi aconseguit que la justícia li faci costat en la seva reclamació i reconegui la seva relació laboral amb Glovo. I, d’altra banda, perquè aquesta sentència crea un importantíssim precedent. Per primera vegada la màxima instància judicial a Catalunya es pronuncia sobre el model laboral de la plataforma. La sentència del TSJC, que ha estat redactada per tot el ple del tribunal, se suma a d’altres dictades a tribunals superiors de diferents comunitats autònomes i suposa una directriu clara pel que fa al plantejament sobre aquest tipus de treball de plataformes de repartiment, sobretot per com delimita amb absoluta claredat els elements d’alienitat i dependència. Aquest fet genera un precedent que pot ser crucial per demostrar, en altres procediments judicials oberts, que els treballadors i les treballadores de Glovo són falsos autònoms.
Des de fa temps treballem en estreta col·laboració amb el col·lectiu Ridersxderechos amb un únic objectiu: demostrar que existeix una relació laboral clara entre les plataformes digitals i els seus repartidors. Des del nostre sindicat no avalarem la regularització d’una irregularitat laboral com són les relacions de treball dels negocis de les plataformes digitals de repartiment que pretenen una relació especial que legalitzi el seu model i contribueixi a la precarització de les condicions de treball. Ho tenim clar: si hi ha dependència i alienitat, es tracta d’una relació laboral per compte aliena i, per tant, són falsos autònoms, i les seves condicions de treball han de ser les recollides en els convenis col·lectius sectorials.
No podem permetre que empreses com Glovo o d’altres plataformes digitals vulguin adaptar la legislació laboral als seus models de negoci, basats en precarietat i en l’externalització del risc empresarial als treballadors i treballadores.
I encara menys podem permetre que els nous models de negoci usin mitjans i eines del segle XXI alhora que generen condicions de treball del segle XIX.
