Els antics repartidors de Deliveroo i altres empreses similars avancen en el projecte de crear una empresa pròpia, que serà una cooperativa. La societat podria estar funcionant «ben entrada la primavera» segons el seu portaveu, Oriol Alfambra. En aquests moments els seus impulsors ultimen els treballs de dues peces claus del projecte: l’aplicatiu informàtic l’APP, a través del qual es podran fer les comandes, i el pla d’empresa, que ha de preveure els diferents escenaris en el desenvolupament de la societat.
«El que tenim clar és que aquest és un projecte de Riders por derechos», una organització que va sorgir la primavera de 2017 per defensar les condicions de treball dels repartidors, no només de Deliveroo, sinó de Glovo i d’altres empreses com Stuart, que utilitzen el mateix mecanisme de distribució», afirma Alfambra. Per tant, sense avançar cap nom concret, l’impulsor de la cooperativa deixa clar que la denominació tindrà a veure amb el moviment reivindicatiu que va culminar amb la primera vaga de repartidors, feta a una empresa que mai els ha reconegut com a treballadors, però que almenys una sentència a València els considera com a assalariats.
Deu socis treballadors
«D’entrada, i en funció de la demanda de serveis, pensem que podrien començar a treballar a la cooperativa uns deu companys, després augmentaria si el públic respon positivament», diu Alfambra.
Inicialment la cooperativa es va pensar per realitzar la mateixa tasca que fan els repartidors, però sense tenir cap vinculació amb les multinacionals per a les quals han treballat. Per això tenen contactes amb restaurants als quals recollien comandes, per exemple per a Deliveroo per fer el mateix, però a partir de la iniciativa social, en aquest sentit, des de la vaga de l’estiu passat tenen relació amb nombrosos restaurants que apostarien per utilitzar aquesta nova via per a fer la distribució dels seus menús a domicili.
Els ‘riders’ barcelonins que treballen per crear la cooperativa han rebut el suport de Barcelona Activa, l’institut municipal que ajuda a l’autoocupació sigui en l’economia convencional o en la cooperativa. Com el projecte aposta pel cooperativisme ha estat acollit per l’ateneu cooperatiu Coopolis de Barcelona, on participen l’ajuntament i la Generalitat. En aquest àmbit s’ha obert un nou nínxol de negoci: distribuir a domicili productes que comercialitzen les cooperatives, essencialment a Barcelona.
Alfambra explica que «un cop enllestit l’aplicatiu informàtic, les persones que se l’hagin descarregat al seu Smartphone podran accedir també a comprar productes de cooperatives. Per exemple, si algú vol adquirir un llibre a la cooperativa ‘la ciutat invisible’ el pot demanar igual que demanaria una pizza i nosaltres l’anirem a buscar i li durem a casa».
En el procés de posar en marxa la cooperativa hi ha aspectes que els seus impulsors tenen totalment clars. Un és que els socis treballadors es donaran d’alta al règim general de la Seguretat Social. «No volem contribuir a una estafa a la societat, com la que, en la nostra opinió, va quedar palesa amb la denúncia a Inspecció de Treball guanyada a València. Allà, amb uns 50 repartidors, la inspecció va considerar que l’empresa havia de rescabalar uns 160.000 euros de cotitzacions no pagades. Si es compta que a Barcelona hi , només a Deliveroo uns 300 repartidors, la xifra supera el milió d’euros» diu Alfambra. Un altre punt indiscutible és que la cooperativa no tindrà ànim de lucre i que el seu objectiu és proporcionar treball estable i amb drets als seus socis. I això pensen que ho poden fer sense encarir el servei, perquè en el seu escandall de costos no hi ha la part del benefici que s’enduu la multinacional.
El que no tenen fixat és el capital inicial que ha de servir per tirar endavant la nova cooperativa. «El que necessitem el posarem els socis», no obstant això si calgués una injecció suplementària, els ‘rider’’ tenen clar que podrien acudir a finançament cooperatiu, com el que representa Coop57.
La cooperativa inicialment operarà a Barcelona, però els seus impulsors tenen clar que si hi ha altres grups interessats en altres punts d’Espanya, especialment a València i a Madrid, l’experiència és fàcilment escalable. En aquest sentit, repeteixen la vinculació del projecte amb el moviment Riders x derechos estès per tot l’Estat
«Tenim clar que hi ha tres branques. Una és la reivindicació laboral que a Barcelona lidera la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). La segona és la cooperativa i una tercera és la cooperació amb altres col·lectius procedents de la mal dita economia col·laborativa, per buscar alternatives», explica el portaveu.
