Articles d’opinió: Al carrer per emmalaltir, Per Cristina Torre (CCOO)
Quan posar-te malalt o malalta et pot costar la feina, per Núria Gilgado (UGT)
: La salut, un dret, Per Maria Recuero, (USOC)
Els sindicats CCOO i UGT no pensen afluixar en la demanda de canviar alguns aspectes de la reforma laboral especialment nocius per als treballadors. Ho fan en el moment en què es debat la formació d’un nou govern a Espanya que hauria d’estar marcat per una visió progressista. En aquest camí hi ha la convocatòria de mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Constitucional que avala l’acomiadament per emmalaltir encara que les interrupcions siguin medicament justificades.
A Catalunya les protestes tindran la forma de concentracions descentralitzades. Les més importants són les que s’han previst A les 12 h davant la delegació del govern a Barcelona i davant les subdelegacions de Girona, Tarragona i Lleida. Cal dir que a la mateixa hora hi ha prevista una concentració davant del Congrés dels Diputats a Madrid.
En una sentència del 16 d’octubre, el Tribunal Constitucional va desestimat la qüestió d’inconstitucionalitat interposada contra l’apartat D de l’article que permetia fer fora a treballadors amb baixa mèdica. La sentència avala l’acomiadament per faltar reiteradament al lloc de treball, encara que existeixi una causa justificada. Aquesta és una qüestió que és inadmissible per als drets constitucionals dels treballadors, afirmen els sindicats majoritaris. En aquest sentit, refusen l’argumentació de manera rotunda, així com les conclusions de la sentència, que prioritzen la llibertat d’empresa per sobre el dret a la salut i al treball de les persones treballadores.
Enduriment de la norma
Segons un comunicat de la UGT de Catalunya «Amb resolucions com aquesta és fa encara més evident la necessitat de derogar les reformes laborals que no han fet altra cosa que atorgar més poder a l’empresari i menys drets als treballadors i les treballadores». La sentència del Tribunal Constitucional, afirma el sindicat, envalenteix les empreses, que ara ja es veuen recolzades per acomiadar els treballadors i les treballadores pel simple fet d’emmalaltir. És l’exemple de la presidenta del comitè d’empresa d’Atento Lleida, que va ser acomiadada fent ús d’aquest article.
Per la seva banda, CCOO de Catalunya considera que l’article de l’Estatut dels Treballadors que permet l’acomiadament per malalties reiterades, el 52.D, existeix des del 1980, però va ser amb la redacció donada per la reforma laboral del 2012 que es va endurir substancialment la seva aplicació, suprimint-se la referència al volum total d’inassistències de la plantilla al centre de treball. Amb això s’individualitzava el còmput que s’havia de considerar i es culpava la persona pel fet d’exercir el dret a una recuperació efectiva en el cas de malalties d’origen comú, entre altres drets.
Teoria neoliberal més radical
Al seu torn, la Intersindical Valenciana, que ha encetat també una campanya contra l’aplicació de l’article 52.d, de l’Estatut dels Treballadors afirma que la sentència sembla «inspirada en la teoria neoliberal més radical, on els mercats i la lluita per la competitivitat i la productivitat justifica qualsevol precarització de les condicions laborals dels treballadors i treballadores, sense valorar, ni per un instant, l’impacte social i sobre les persones d’aquestes decisions»; perquè, des d’aquest punt de vista, tot allò que siga en benefici de la productivitat dels nostres sectors productius, per extensió redundarà en benefici del conjunt de la societat. Res més lluny de la realitat, doncs constatem que les reformes estructurals dutes a terme des de 2008, que tenien com a finalitat revitalitzar els sector econòmics, financers i productius de l’estat, en qualsevol cas, no han servit per millorar la situació de la majoria social.
