Compte enrere per conèixer la sentència que hauria de dir si es poden substituir treballadors en vaga. El veredicte afecta al cas dels operaris de l’empresa que feia els muntatges dels espectaculars escenaris de certàmens que organitza Fira de Barcelona, el més important dels quals és el Sonar. En concret, el jutge, Santiago Vidal, ha de confirmar o no les mesures que van possibilitar l’estiu passat que l’entitat contractés empreses que reemplacessin els treballadors de l’empresa que havia fet sempre aquesta tasca i que s’havien declarat en vaga, en una situació titllada pels afectats com a esquirolatge.
El conflicte dels riggers va posar en perill l’estiu passat la celebració del Sonar, el festival de música electrònica més prestigiós del món, que es desenvolupa a Barcelona i que organitza l’entitat firal.
Durant molt temps Fira de Barcelona havia contractat, després de l’oportuna licitació, els serveis de muntatge de grans estructures com escenaris espectaculars, a una Unió Temporal d’Empreses (UTE) denominada UTE Riggins, formada per tres societats: la constructora Azvi, la societat Servise i l’Empresa de Treball Temporal, Rope Logistics. En aquesta UTE hi treballaven entre 50 i 100 treballadors, segons la càrrega de feina. Els operaris havien aconseguit, al cap dels anys, tenir reconeguts un seguit de drets laborals que els donaven estabilitat i que estaven recollits en el conveni d’empresa. Abans, Fira de Barcelona havia canviat de proveïdor dels treballs de rigging i en el plec de condicions de la subrogació sempre es recollien dos punts clau per als treballadors. Un era que la nova empresa havia d’assumir els operaris de la societat que fins llavors feia la tasca i la segona que havia de mantenir les condicions laborals pactades anteriorment, segons explica un representant del sindicat de riggers, creat per aquest col·lectiu.
La situació dels treballadors de l’empresa que muntava els grans escenaris per a la Fira era excepcional en el sector on les condicions de treball acostumen a ser precàries.
L’estiu passat els treballadors de la UTE Riggins van descobrir que la Fira havia tret a licitació el seu servei de muntatge de grans escenaris, sense incorporar al nou plec de condicions els requisits legals corresponents a la subrogació dels treballadors i també les seves condicions laborals, posant en evident perill la continuïtat de la seva relació laboral. Com la Fira no va canviar la seva posició, els operaris van aturar les feines prèvies i van convocar al juliol vaga al Sonar, el festival musical i audiovisual més important del món.
L’anunci no va fer moure la Fira i la vaga es va convocar. Els operaris van denunciar que Fira havia contractat diverses empreses per fer la seva feina, malgrat que la llei deixa clar que no es poden substituir treballadors en vaga. Van denunciar el cas demanant mesures cautelars al jutge que, en una decisió que va causar expectació, no va aturar la maniobra de la Fira entenent que com hi havia molts altres treballadors pendents de la celebració del Sonar, aquest era el dret més important a protegir. Però la decisió no era definitiva i en pocs dies se sabrà quin és el veredicte final en la que pot ser la darrera sentència de Santiago Vidal abans de la seva jubilació.
Treballadors a l’atur
Un dels efectes que per als treballadors va causar el trencament de la vaga, pel fet de permetre que altres empreses es fessin càrrec de les feines dels vaguistes en no ser contractats de nou per la Fira.
Hi ha altres processos judicials col·laterals al cas en marxa, que haurien d’aclarir altres punts. Un té a veure amb la denuncia dels treballadors en relació al fet que Fira de Barcelona hauria d’haver tret a concurs la contractació de les empreses de riggers que els van substituir. A conseqüència de la vaga el canvi es va fer a dit per part de la Fira. Segons els treballadors, Fira de Barcelona, que és un consorci format per la Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Cambra de Comerç, és una empresa pública i per tant és obligat que les contractacions es facin a mitjançant una licitació pública.
En un temps en què la subcontractació és a l’ordre del dia, les decisions jurídiques a l’entorn del cas dels riggers de la Fira pot marcar la pauta per a situacions semblants. També pot fixar criteri sobre si, com algunes empreses intenten, es pot substituir vaguistes per altres treballadors o per empreses. I en tercer lloc també s’hauria d’aclarir si Fira de Barcelona és una entitat pública i ha de seguir determinats protocols alhora de contractar empreses o pot fer el mateix que empreses privades, tot i que els seus accionistes siguin gairebé tots institucions públiques.
