“L’empresa ens deu 1.200 dies de vacances”. Així de contundent es manifestava a preguntes d’aquest diari una portaveu del sindicat Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) en relació amb la principal reivindicació dels treballadors de l’empresa Ciut’art, gestora de moltes instal·lacions culturals a Barcelona. La falta d’un acord en relació amb aquest punt ha fet que aquest divendres fins a una desena d’establiments tanquessin com a conseqüència de la vaga declarada pels treballadors.
A primera hora de divendres, 15 de juliol, els treballadors de Ciut’Art han iniciat la seva mobilització. En molts dels centres en què estava conbvocada la vaga ja no s’ha obert. Només ha fet falta la presència de piquets informatius al MACBA, segons fonts sindicals.
Ciut’Art duu la gestió d’entitats com la Fundació Miró, CCCB, Museu del Disseny, Museu Picasso, Monestir de Pedralbes, Museu de les Cultures del Món, Museu Etnològic, Fundació Tàpies, Arxiu Històric de Barcelona, Museu de la Música. En tots aquests centres l’empresa presta serveis que ,de vegades són d’atenció als visitants en l’aspecte cultural i altres cops són només auxiliars.
Dos anys sense període de descans
Des que es van efectuar, el mes passat, dues jornades de vaga, el comitè d’empresa i la direcció de la societat han estat buscant un acord. De fet, l’empresa a la fi reconeixia un deute equivalent a 800 dies de vacances als seus treballadors. Xifra que el sindicat incrementa fins a 1.200 dies. La reclamació dels empleats de la societat, aproximadament 150 persones, és simple: “volem fer les vacances que per llei ens toquen”. Per tant, per continuar funcionant l’empresa hauria de contractar altres persones per substituir els que fessin el seu descans. Però, la pràctica fins ara no era aquesta. Alguns empleats es queixen que fa dos anys que treballen sense parar i no han pogut gaudir dels dies de descans que els hi pertoquen.
Durant molt temps empreses com Ciut’Art i Magmacultura, gestores de molts dels centres culturals de Barcelona han mantingut, segons els sindicats, condicions laborals precàries a molts dels seus treballadors. Per aconseguir concessions per administrar les instal·lacions culturals, molts cops s’han fet ofertes a la baixa. I això ha repercutit negativament en les condicions de treball de les persones que atenen els visitants. Els treballadors del sector cultural acostumen a ser joves amb un alt nivell d’estudis. En la seva feina pateixin un alt grau de temporalitat. Els seus salaris molts cops superen per poc el sou mínim. A canvi les empreses tenen un alt grau d’exigència pel que fa a disponibilitat horària i de treball en festius, i també en relació a gaudir de les vacances, cosa que ha estat la gota que ha fet sobreeixir el got.
