Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, van proposar dimecres al Govern central que encareixi l’ús dels contractes temporals i que s’endureixin les sancions administratives per frau en la contractació i l’encadenament de contractes, ja que en l’actualitat, les empreses “prefereixen pagar” la multa actual, que s’acosta als 600 euros, a complir amb la legislació.
Així ho han fet arribar les cúpules de les dues organitzacions sindicals en un document que han lliurat al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i a les organitzacions empresarials, CEOE i Cepime, a la taula de diàleg social sobre qualitat en l’ocupació, que es va reunir dimecres passat.
L’objectiu d’aquestes propostes és combatre la precarietat i l’elevada temporalitat, que són problemes reals que té el mercat de treball. Amb aquestes mesures, els sindicats proposen que s’aclareixi “molt més” en la norma legal què ha de ser considerat i què no ocupació temporal susceptible d’utilització de contractes temporals, i que s’insisteixi en què l’estacionalitat només sigui coberta amb contractes fixos discontinus.
Les organitzacions sindicals també han instat el Govern central a deixar clares les causes que es considerin vàlides per a la contractació temporal, establint que tot contracte temporal aliè a les esmentades causes serà objecte de les mesures de penalització i sanció per contractació temporal fraudulenta.
En concret, creuen que el període de vigència de la modalitat de contractació temporal ha de coincidir amb el de les necessitats temporals a cobrir, amb els pertinents ajustaments que impedeixin perllongar en el temps la contractació temporal, i defensen que no té sentit que hi hagi una indemnització creixent en el temps.
Tant l’organització liderada per Unai Sordo, CCOO, com la que representa Pepe Álvarez (UGT) deixen clar en el document presentat al Govern que l’estacionalitat no és temporalitat i que la normativa hauria de rebutjar l’estacionalitat per si mateixa com a causa dels contractes temporals i especificar que només podrà ser coberta amb contractes fixos discontinus.
També han suggerit que s’estableixi una indemnització per frau que incentivi les demandes dels treballadors i que superi el cost per a l’empresa de l’acomiadament improcedent en els contractes indefinits, així com incrementar les sancions administratives substancialment per sobre de la quantia actual (600 euros) i aplicar-la a cada un dels contractes en frau.
Els sindicats consideren que s’haurien d’incrementar les sancions, perquè en l’actualitat s’ha creat un sistema que “encoratja el frau i l’incompliment de la legislació”. “La sanció judicial en cas de frau en un contracte temporal equival només a les mateixes conseqüències que si s’hagués fet un contracte indefinit, de manera que l’incompliment no està penalitzat”, afirmen.
A més, han demanat que les sancions administratives s’articulin de manera que la sentència judicial que declara el frau activi l’expedient administratiu sancionador i que es reforci el paper de la Inspecció de treball i de Seguretat Social, incrementant el nombre d’inspectors, suprimint la condonació a les empreses d’aquest tipus de sancions i habilitant la percepció per productivitat dels inspectors en la detecció per aquest tipus de fraus.
Segons CCOO i UGT, caldria incrementar de manera significativa la cotització a la Seguretat Social dels contractes temporals de curta durada i establir conseqüències jurídiques “efectives” que garanteixin l’eficàcia de la limitació de l’encadenament de contractes.
També han plantejat que s’elimini el contracte indefinit de suport als emprenedors “per ser un contracte temporal encobert”, així com el contracte de primera feina jove, que “és un contracte temporal que no respon a la naturalesa temporal del treball a realitzar” , i que es fomenti el so del contracte de relleu per rejovenir les plantilles com a mecanisme “més estable i de major qualitat per inserir a la població jove”.
En el document lliurat al Govern central, a més de les anteriors mesures, també han suggerit que s’estableixin criteris en els convenis col·lectius que determinin la contractació temporal admissible en l’empresa, que es controli també la temporalitat injustificada en l’àmbit públic, que es limitin i reordenin les bonificacions a la contractació perquè siguin eficaces i que es recuperi l’equilibri entre els drets dels treballadors i empresaris en la contractació a temps parcial.
Malgrat tot això, tant CCOO com UGT creuen que les “disfuncions i deficiències” que tenen les actuals modalitats de contractes formatius, “en cap manera” se solucionen unificant les modalitats de formació i els períodes de pràctiques en un únic contracte. Així, consideren que s’hauria de garantir la finalitat formativa del contracte per a la formació i l’aprenentatge, ja que ara s‘abusa d’aquest tipus de contracte.
Un altre punt important per als sindicats és el de reformar el sistema de pràctiques no laborals. Així, opten per establir un marc clar de drets per als estudiants que pel seu programa formatiu estiguin obligats a realitzar pràctiques no laborals i legalitzar totes les pràctiques no laborals extracurriculars a través del contracte laboral en pràctiques, ja que, sota el seu punt de vista, “és on s’amaga el frau en la contractació”.
