Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Índex de Preus al Consum (IPC) corresponent al conjunt del 2017 va pujar fins a l’1,1% en l’àmbit estatal, mentre que a Catalunya ho va fer una dècima més, fins a l’1,2%. Això fa que vist l’augment aplicat, les pensions hagin perdut un 0,85% tenint en compte que la inflació interanual ha estat de l’1,1% i l’actualització de les pensions del 0,25%, segons CCOO.
UGT va una lectura també crítica. En referència als salaris, el sindicat considera que el 2017 s’ha tancat amb una pèrdua del 4%. Això ho justifica a partir de l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral situa una disminució dels salaris del 2,8% el 2017 a Catalunya (mitjana dels tres primers trimestres). Si a la disminució esmentada s’hi suma la pèrdua ocasionada per la pujada de l’IPC, el resultat és el 4% abans esmentat.
El sindicat de tradició socials afirma que seguint el mateix sistema de càlcul es pot veure que entre 2009 i 2016 els preus han augmentat 12,7 punts mentre que els salaris només ho han fet un 1 punt en termes reals. Per tant, la pèrdua de capacitat de compra és de 12,8 punts.
La desacceleració de preus del desembre respecte al mes anterior s’explica per un increment de preus dels carburants i gas menor al d’ara fa un any i per l’efecte de l’avançament de les primeres rebaixes (del gener del 2018 al desembre del 2017), diu CCOO.
Comissions creu que l’increment acumulat de preus dels béns i serveis bàsics (especialment aliments, vestit i calçat i habitatge) perjudica les pensions més baixes (pensions mínimes i no contributives). Des del 2013 i fins al 2017, els aliments i begudes no alcohòliques han patit una inflació acumulada del 7,1%.
Seguint la valoració, i sense deixar de petja les pensions, les dones són les més perjudicades per la manca de control dels preus. Les dones són el col·lectiu que cobra les pensions més baixes (especialment les que cobren pensions no contributives i de viduïtat) i, per tant, són les que més pateixen els efectes de la inflació dels béns de primera necessitat.
Propostes
Per a evitar la pèrdua de valor adquisitiu de les pensions, CCOO proposa derogar l’Índex de revalorització, que les limita a una pujada màxima del 0,25%.
A més, es planteja que per a les pensions més baixes s’arbitri una pujada superior a la fixada oficialment.
En tercer lloc el sindicat reclama un esforç redistributiu més potent per reactivar l’economia.
Per la seva banda, la UGT posa èmfasi en els salaris. Així, situa l’augment en almenys el 3%, per així començar a recuperar les pèrdues dels últims anys.
En segon lloc el sindicat es referma en la derogació de les reformes laborals com a mecanisme de reactivació de la negociació col·lectiva i, per tant, de l’economia.
Com a instrument per facilitar aquesta reactivació, UGT reivindica una banca pública i mecanismes que assegurin i incrementin la progressivitat fiscal, de manera que qui té més pagui efectivament més.
