CCOO reclama un tren per a la classe obrera, públic, ben dotat de personal i econòmicament

La insuficiència manifesta d’inversions i la inexistència d’una planificació a mitjà termini són dos dels aspectes més crítics que afecten la xarxa de rodalies de Catalunya, segons CCOO, que ha presentat, dimecres, 19 de setembre un informe titulat: «un tren per a la classe obrera».

Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya ha volgut participar en la roda de premsa sobre el transport ferroviari per donar una mostra de la importància que per al sindicat té el transport públic. A la presentació hi ha participat també el responsable estatal de ferrocarril, Manuel Nicolás i Laura Diégez, autora de l’estudi.

Pacheco ha vinculat les dificultats que les treballadores i treballadors pateixen per seguir vivint, per exemple a Barcelona, amb el desplaçament cap a altres ciutats de la primera i segones corones metropolitanes. El fet que la xarxa de ferrocarril de rodalia no pugui assumir el transport fins als llocs de treball constitueix un inconvenient molt greu per als treballadors, cosa que incrementa la precarietat d’aquest col·lectiu, ha dit.

Tercer túnel a Barcelona

Com a respostes de millora immediata de rodalia, Pacheco ha enumerat tres mesures. Una millora del finançament. La segona, la construcció d’un tercer túnel a Barcelona que descongestioni la circulació per la ciutat i la tercera seria el desdoblament de la línia entre Montcada i Reixac i Vic.

Les mesures urgents, especialment la millora del finançament servirien per a reduir dràsticament les incidències del transport, que l’últim any s’han traduït en unes 300 agressions a treballadors fruit del malestar pels continus problemes que pateixen els usuaris.

Tot i les incidències, Rodalies va transportar l’any passat 150 milions de persones a Catalunya i va incrementar entre un 3% i un 4% el nombre de viatgers.

L’increment de l’ús de Rodalies es produeix tot i la mala situació de les inversions. A la roda de premsa, CCOO ha recordat que el Pla de Rodalies 2008-2015 incloïa uns 4000 milions en inversions. Però realment només s’han fet inversions per 480 milions, el 12% de les inicialment pressupostades.

L’informe reconeix que hi ha una disputa sobre la gestió de Rodalies entre la Generalitat i el Govern central, que reflecteix en aquest àmbit específic les tensions entre la Generalitat i el Govern Central.

Sigui pel motiu que sigui, la falta de dotació econòmica a Rodalies afecta la plantilla del grup Renfe-Adif, que és qui assumeix el servei. Entre 1999 i 2017, s’ha registrat una disminució de 1.286 persones, equivalent a la pèrdua d’un terç dels treballadors.

Unes 300 agressions a l’any

La sensació de falta d’inversió afecta els treballadors, que són molt sovint víctimes del malestar dels usuaris. Aproximadament cada any es produeixen 300 agressions a treballadors. Els interventors, a més van emetre 16.000 sancions per circular sense el corresponent títol de transport.

De fet les incidències declarades, unes 10 per dia, afecten majoritàriament a trens i material rodant. En segon lloc són fruit de falta de recursos humans, tècnics i materials. Uns 6 milions de viatgers són les víctimes d’aquestes incidències.

A la situació que afecta Catalunya, Manuel Nicolás hi va afegir la visió del conjunt d’Espanya. Ha recordat que aquest any es podrà liberalitzar el transport de viatgers al conjunt europeu, però que els estats poden encara allargar durant uns anys les concessions, cosa va reclamar que es faci en empreses públiques. També va destacar el fet que a Espanya «hi ha una política dual respecte al tren». Per una banda, es fan grans inversions en trens de gran velocitat. Però, al mateix temps s’escatimen les inversions en trens regionals i de rodalia.

En el conjunt espanyol es va invertir 8 cops més en trens de gran velocitat que en trens de curta distància, mentre que els primers són usats només per un 8% dels viatgers i el 92% restant els fan anar les classes populars, especialment treballadors en les grans capitals: Madrid i Barcelona.

Alternativa

CCOO reclama enfortir el paper del sector públic a les empreses ferroviàries. També insta la recuperació de la inversió per revertir la degradació patida durant anys de retallades. Igualment insta la reversió de les externalitzacions i l’augment dels llocs de treball per millorar el servei als ciutadans.

Un altre element clau és prorrogar els 15 anys que permet la Unió Europea la prestació dels serveis ferroviaris a les empreses públiques. A més reclama CCOO la participació sindical en el debat sobre el futur del transport ferroviari a Catalunya.

Finalment el sindicat reivindica integració de Rodalies a les Autoritats de Transport Metropolità de les diferents zones, i la inclusió en el seu funcionament de Lleida. I com a clau de volta de tot plegat es reclama la implantació avançada de la targeta T-Mobilitat, de manera que superi les limitacions actuals i bonifiqui els usuaris més habituals, especialment els treballadors que l’usen per desplaçar-se a la feina.