L’ús de la llengua catalana en organismes internacionals ha tornat a estar impedit pel govern espanyol. Aquest cop ha passat al Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), un ens consultiu de la Unió Europea. El cas mostra la diferent resposta davant l’ús de les llengües no estatals que tenen els estats europeus.
Contra el que es podria pensar no han estat eurodiputats més o menys vinculats amb posicions sobiranistes, no: ha estat la consellera de CCOO, Joana Agudo, la qui ha intentat, sense èxit presentar un treball en la llengua oficial de Catalunya.
Anem a pams. Dijous vinent, el Comitè Econòmic i Social Europeu sotmetrà a votació en sessió plenària el Dictamen “NAT/661. Programes de Desenvolupament rural: primers auxilis o brots verds de la recuperació?”. Els ponents d’aquest Dictamen, aprovat per unanimitat en primera votació de la Secció d’Agricultura, són el conseller gal·lès Tom Jones i la consellera catalana Joana Agudo.
Els dos ponents van demanar a la secretaria de la CESE poder presentar l’informe en gal·lès i català, afirma CCOO. Per resoldre la qüestió, el comitè es va dirigir als respectius governs, britànic i espanyol, per consultar la possibilitat que es fes la defensa del document en les respectives llengües nacionals, el gal·lès i el català.
Segons CCOO, mentre el Govern del Regne Unit no va tenir problema per accedir a aquesta proposta, el govern de l’Estat espanyol va declarar que no contemplava la interpretació oral de la llengua catalana. La resposta ha estat ràpida per part de CCOO, la consellera Joana Agudo, en senyal de protesta En senyal de protesta, ha exigit la revisió immediata de l’acord per tal d’evitar mantenir aquesta discriminació lingüística. En aquest sentit, en el seu torn de paraula Agudo. Explicarà la seva posició i cedirà la paraula al seu col·lega Tom Jones perquè expressi en gal·lès el que no es permet exposar en català.
«Vaig pensar que la intervenció l’havia de fer en català perquè el Desenvolupament rural és una competència del que a Europa es considera regional. Per tant, era coherent fer la intervenció en la nostra llengua», explica la Joana Agudo.
La idea de fer la intervenció en català va sorgir després que «el meu company Tom Jones em comentés que hi havia un acord entre el govern regional gal·lès i el del Regne Unit per al qual l’executiu britànic es feia càrrec del cost dels cinc minuts de la traducció», explica la consellera.
Conscient que aquest assumpte podia suposar un temps en la tramitació, Agudo es va posar en contacte amb el responsable del govern espanyol a CESE, Luís Planas, un funcionari valencià. Això va passar el juny passat. A la fi, la resposta oficial de Madrid va ser negativa: Espanya no es faria càrrec de la traducció i no acceptava que la consellera fes lectura en català de la seva part de l’informe. Fins i tot la possibilitat plantejada per Agudo de fer ella directament la traducció del català al castellà va ser bandejada per la representació espanyola.
En vista que això ha passat, l’acord que hem pres, el company Tom Jones i jo ha estat que ell llegirà en gal·lès la seva part de l’informe i llegirà també en gal·lès la part que havia de defensar jo.
Al final, i perquè es torni a donar una situació com l’esmentada, Agudo ha presentat una proposta en la qual exigeix la revisió immediata de l’acord per tal d’evitar mantenir aquesta discriminació lingüística.
La representació espanyola en el Comitè Econòmic i Social te tres grups de set persones. El primer en nom dels empresaris que nomena la CEOE. El segon representa els sindicats, i té també set membres, tres de CCOO, 3 de la UGT i un del sindicat basc ELA. Finalment, el tercer sector té set representants més bàsicament compost per grups diversos, en especials Organitzacions No Governamentals (ONG).
Després d’aquest incident la responsable de ELA ha plantejat també que s’afegirà a la iniciativa de la sindicalista catalana.
El seu torn, CCOO de Catalunya condemna «l’actitud del Govern espanyol de menystenir la utilització de la llengua catalana a les institucions europees, en aquest cas al Comitè Econòmic i Social Europeu. Aquesta actitud, mantinguda després de 30 anys de l’adhesió de l’Estat espanyol a la Unió Europea, posa novament en evidència el menyspreu dels drets dels ciutadans del nostre país en comparació, en aquest cas, amb els del Regne Unit, i és un testimoni fefaent d’intolerància i manca de respecte a la realitat lingüística que és pròpia de l’Estat espanyol».
