Dolors Llobet, secretària d’Afiliació, Estudis i Coordinació de Direcció de CCOO de Catalunya, i Llorenç Serrano, del Centre d’Estudis i Recerca Sindical de CCOO de Catalunya, han presentat els resultats de l’enquesta sobre opinions i actituds sociopolítiques de l’afiliació de CCOO de Catalunya. Aquesta enquesta pretèn ser un mapa de l’afiliació que participa en el 12è Congrés del sindicat que es celebra els dies 21, 22 i 23 de maig a l’Auditori del Fòrum de Barcelona.
“La constatació d’aquesta enquesta mostra que tenim una afiliació molt diversa, molt plural i això és una riquesa pel sindicat perquè fa que estiguem més arrelats a la diversitat de la població catalana”, ha dit Llobet. I és que com ha explicat ella i ha reforçat també després Serrano, “allò més significatiu sobre el què preocupa a la gent de CCOO és l’atur i la precarietat, seguida per salut, educació, l’increment de desigualtats, el canvi climàtic i l’accès a l’habitatge”.
L’informe amb les conclusions explica que les temàtiques en què hi ha un consens més alt són les relatives a la millora dels salaris, la qualitat de l’ocupació i la sostenibilitat pel que té a veure amb el treball i l’empresa. És a dir, aquelles més vinculades a l’acció sindical i a l’ocupació. Donat que això es repeteix, afirmen que existeix un consens reforçat en aquelles matèries més vinculades a allò que les persones afilades perceben com l’acció més propera i quotidiana i on el sindicat és més decisiu. Afegeixen que existeix també un consens molt alt en les mesures sobre igualtat de gènere, política d’habitatge, treball de cures, reducció de l’atur, prestacions i serveis socials, i drets
de la població estrangera.
L’informe també recull que aquesta edició de l’enquesta ha reforçat la presència de qüestions relatives a la igualtat
entre dones i homes. Tot i així, Serrano ha volgut fer notar que pel què fa a la violència masclista, aquesta preocupa al 30% de les dones i només el 14% dels homes.
També ha destacat que entre la gent jove i la d’origen estranger hi ha una preocupació per sobre la mitjana pel que fa a l’accés a l’habitatge i sobre l’atur i la precarietat. Diuen observar un acord molt ampli en totes les propostes sobre la política d’habitatge. La que més suport suscita és la d’ampliar el parc d’habitatge social de lloguer, a la qual dona més suport que la mitjana l’afiliació de més edat. La proposta que rep una mica menys de suport és la d’ajudes a la compra d’habitatge, hi estan menys d’acord l’afiliació de més edat, l’afiliació pensionista i l’afiliació amb més estudis.
Pel que fa a la gestió dels serveis públics (salut, serveis socials i educació) hi ha un molt alt consens (al voltant del 90%) sobre el fet que aquests haurien de ser de titularitat i gestió pública. En el cas de l’educació, un 12,5 % de les respostes opten per l’externalització de la gestió, i un 2,5%, per la privatització.
Pel que fa a les prestacions socials, l’afirmació que l’Estat ha de garantir que tothom sense recursos tingui el mínim per viure amb dignitat té un dels suports més alts i cohesionats de tota l’enquesta. En canvi, la proposta que cal garantir prou recursos per a aquest fi té menys suport, cosa que mostraria una certa contradicció en una part de les
persones enquestades, fenomen que apareix també en les qüestions sobre fiscalitat.
L’enquesta mostra una valoració mitjana molt semblant (4 dècimes de diferència, al llindar de no ser significativa) de la proposta de reduir els impostos i de la d’augmentar la pressió fiscal fins a la mitjana de la UE —amb el suport més alt per la darrera. Així com les propostes que augmentarien l’esforç fiscal de les rendes altes o reduirien el de les baixes tenen una alta valoració i un consens altíssim, trobem menys suport en les que podrien arribar a suposar un possible augment d’impostos. En aquest sentit, hi ha força consens en el desacord amb l’augment d’impostos indirectes, i en altres qüestions apareix una certa polarització entre la majoria de les respostes i un grup menor d’aquestes que no hi dona suport.
A trets generals, com ha explicat Serrano, s’exigeix millorar l’ocupació i per fer-ho es proposa la persecució del frau i penalitzar la contractació precària.
L’enquesta també recull altres elements com afinitat política o autoidentificació nacional. Aquí podeu consultar l’informe sencer.
CCOO de Catalunya suma 147.632 persones afiliades
Com han explicat i com es defensa a l’informe amb els resultats de l’enquesta sobre opinions i actituds sociopolítiques de l’afiliació, aquesta és canviant. Cada quatre anys es renova una part molt important de l’afiliació. En el període 2017-2020 l’augment net d’afiliació ha estat de 7.554 persones afiliades en quatre anys (7.024 dones més i 530 homes més). L’afiliació total, el 31 de desembre del 2020, ha estat de 147.632 persones. Cal tenir en compte, però, que s’han tingut —en línia amb la dinàmica històrica— 58.256 baixes i 64.871 altes, gairebé el 40% del total de persones afiliades.
“Aquesta renovació suposa canvis rellevants del pes de les diferents variables de perfil”, afirmen. I és que amb aquests canvis, s’ha feminitzat l’afiliació, que ha passat de tenir el 40,5% de dones afiliades a tenir-ne un 42,15%. Ha augmentat significativament el percentatge de persones afiliades nascudes fora d’Espanya, que ha passat del 7,89% al 10,86%, i ha crescut el pes de les persones que treballen en el sector dels serveis privats, que en finalitzar el 2016 eren el 33,2 % de l’afiliació i al tancament del 2020 eren el 36,08%. També hi ha hagut una incorporació rellevant de menors de 30 anys, que ha augmentat un 69,90% , i passen de ser el 4% de l’afiliació a ser-ne el 5%.
Complementàriament, volen destacar que l’enquesta es fa en el marc d’una situació social i política molt diferent de la de fa quatre anys. Així, destaquen que de la mateixa manera que ha passat en els estudis d’opinió adreçats al conjunt de la societat, això també es reflecteix en els resultats obtinguts enguany de l’afiliació de CCOO de Catalunya.
