El debat creat entorn del 27 de setembre ha arribat a les cúpules estatals de la UGT i de Comissions Obreres. Si abans s’havien manifestat el Banc d’Espanya i la gran banca, dilluns això ho van fer els secretaris generals, Cándido Méndez i Méndez i Ignacio Fernández Toxo que s’han mostrat contraris a la independència en un acte celebrat a Madrid. Un i altre dirigents s’han mostrat partidaris del dret a decidir.
Les declaracions dels líders estatals de les dues confederacions sindicals han fet que les organitzacions catalanes de CCOO i d’UGT s’hagin desmarcat i hagin ratificat les seves posicions.
En concret els líders estatals han manifestat que les seves organitzacions estatals rebutgen la independència de Catalunya perquè no aporta “cap avantatge” sinó “tot el contrari” per als treballadors tant catalans com de la resta d’Espanya, ha dit aquest dilluns Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO. En una roda de premsa del Consell Econòmic i Social (CES) a Madrid, el líder sindical ha rebutjat l”statu quo’ i el seu homòleg a la UGT, Cándido Méndez, ha defensat una reforma de la Constitució que resolgui el “dèficit de participació democràtica” a Espanya.
Resposta catalana
La resposta de les organitzacions catalanes de CCOO i UGT ha estat solemne i ràpida. Per part de CCOO ha emès un comunicat en el qual textualment afirma: «CCOO de Catalunya vol recordar que és una confederació (Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya) amb estatuts propis i amb veu pròpia.
En aquest sentit volem manifestar el nostre total compromís amb el dret a decidir de la ciutadania de Catalunya i el total respecte a totes les opcions polítiques que es presenten a les eleccions del pròxim 27 de setembre, tal com consta a la resolució aprovada en el nostre darrer congrés. Tanmateix, CCOO de Catalunya vol manifestar el rebuig a les ingerències que en forma de por i amenaces volen condicionar el lliure debat i decisió del poble de Catalunya».
Per la seva banda, UGT de Catalunya també ha volgut respondre per escrit. En el comunicat fet públic després de la reunió del seu secretariat nacional fixa la seva posició. En concret es refereixen al manifest aprovat, en referencia al 27-S.
Afirmen: «exigim que més enllà de discussions numantines, es faci un debat serè sobre el model de país que volem. Catalunya ha de ser el que decideixen lliurement els seus ciutadans i ciutadanes. El dret a decidir s’ha constituït com un dret de primera magnitud. Ni renunciable ni negociable, ja que recull el valor fonamental que el sindicalisme sempre ha defensat la democràcia. UGT de Catalunya valora positivament el posicionament de Cándido Méndez quan diu «que aquesta situació s’ha de resoldre a través de mecanismes de participació democràtica en referència al dret de decidir dels ciutadans i ciutadanes».
Més enllà de les declaracions oficials, al si de les direccions de CCOO de Catalunya i de la UGT de Catalunya el posicionament inesperat dels líders estatals s’ha rebut amb malestar poc dissimulat.
Tot fa pensar que entorn de la qüestió del dret a decidir de Catalunya un i altre sindicats havien pactat amb les organitzacions estatals que aquestes no es manifestessin sobre aquest delicat assumpte per respectar pluralitat de les respectives afiliacions.
Comissions Obreres de Catalunya té a gala ser un sindicat nacional i de classe. La vinculació en l’àmbit estatal és confederal. Això no queda només en l’àmbit polític, també ho és en l’econòmic. CCOO de Catalunya és independent pel que fa a les fonts de finançament i fa aportacions em matèria de solidaritat a la caixa estatal.
Alguns dirigents catalans recorden ara un període de relació entre l’organització catalana i la confederal. Va passar quan el secretari general estatal era José Maria Fidalgo. El tarannà d’aquell sindicalista, marcadament centralista, va topar amb diverses federacions i confederacions, especialment amb la catalana. I van ser els delegats catalans que van participar al IX congrés estatal el 2008 els que van encapçalar l’oposició a José Maria Fidalgo i van apadrinar l’alternativa del gallec Ignacio Fernández Toxo precisament per la seva més gran sensibilitat al fet autonòmic. Recordar que finalment Fidalgo va fitxar pel partit Unión Progreso y Democrácia, (UPyD) de Rosa Díez.
En el cas de la UGT la relació harmònica entre la direcció estatal i la UGT de Catalunya procedeix del congrés en què Méndez va aconseguir la secretaria general a Espanya, l’any 1994. En aquella ocasió els vots catalans van ser decisius. I la contrapartida que des de Catalunya es va reclamar va ser aconseguir que l’organització catalana fos sobirana en totes les decisions que afectessin Catalunya.
