El sindicat CCOO de Catalunya està realitzant assemblees arreu de Catalunya amb l’objectiu de preparar una gran mobilització juntament amb la UGT i tota una sèrie d’organitzacions i entitats de la societat civil durant el mes de desembre. El lema de les assemblees és “Disputem els salaris. Defensem els serveis públics” i tenen com a reivindicacions centrals l’augment del SMI, la derogació de la reforma laboral, l’estabilització de les plantilles de l’administració, el reforçament del sistema sanitari públic, la baixada de ràtios a l’educació i l’augment de les places d’FP, la consolidació i la millora de les pensions, l’accés a l’habitatge, el reforçament dels serveis socials i la regulació del preu de la llum i el gas.
Abans de l’assemblea central que s’ha celebrat avui a Barcelona al Teatre Victòria, Aurora Huerga, secretària de Política Territorial i Migracions del sindicat, i Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, han explicat el sentit d’aquestes trobades i també de les mobilitzacions.
Per Huerga, ara és el moment de posar en primera línia els salaris, ja que encara que s’ hagi tocat el salari mínim interprofessional, aquest afecta moltes persones i ha ressaltat que sobretot a dones. A més, també ha parat atenció a la reivindicació de derogar la reforma laboral. Un altre element que ha anomenat ha estat que s’acabi signant el sistema de pensions o que també cal seguir reivindicant la negociació col·lectiva per pressionar els increments salarials: “l’IPC ha pujat més d’un 5% i això és una rèmora que els treballadors no podem tornar a pagar”, ha sentenciat. Així, de la mateixa manera que ha reivindicat que sense indústria ni serveis no hi ha futur, també ha remarcat que ara cal posar a primera línia els drets dels treballadors.
Per la seva banda, Javier Pacheco també ha intervingut per explicar que aquest procés d’assemblees s’està fent a tot Catalunya amb una àmplia participació sindical. «Volem aprofitar que estan obertes les taules de diàleg social i de pressupostos tant a l’estat espanyol com per part de la Generalitat de Catalunya per poder passar de la construcció d’aquest escut social que ha protegit la gent de la pandèmia, per acabar de construir el nou contracte social que hauria de protagonitzar la sortida de la crisi», ha dit en unes declaracions a la premsa. Ha opinat també que sembla que la recuperació comença a consolidar-se malgrat els entrebancs que s’estan tenint en relació a la crisi de matèries primeres i de preus i també la situació de finançament dels deutes que comencen a aflorar. Amb això ha volgut dir que malgrat la realitat macroeconòmica, creu que el creixement s’està consolidant. Tot i així opina que “això no arriba a canviar la situació de la societat catalana i l’hem de construir nosaltres, ja que la crisi a Catalunya ha incrementat les desigualtats de la pobresa”. De fet, com ha precisat, una de cada quatre persones estan en risc de pobresa i una de cada tres persones menors de 18 pateixen aquest risc de pobresa. En total, només a Catalunya, 465.000 persones tenen privació severa de les condicions materials.
Així, que des de CCOO es demani disputar els salaris i per tant les rendes és per acabar amb el marc de la precarietat i creuen que, ara, el marc de les reformes, “són fonamentals per construir una nova realitat del treball”, ja que “des del 2008 s’ha viscut la més gran devaluació de les condicions laborals” i veuen que l’oportunitat actual de diàleg és molt important.
Pacheco també ha apuntat pel que fa a la discussió pressupostària, que ara seria més necessari que mai enfortir els serveis públics, més encara després de les lliçons que ha deixat la pandèmia pel “sosteniment d’aquests per garantir el funcionament de les vides”. Així, i partint d’aquí, Pacheco creu que “no podríem donar una resposta a la pandèmia si no ho traduïm en política de recursos”. Lamenta d’aquesta manera que els governs tant estatal com autonòmic estiguin “amb la seva proposta pressupostària” fent “una renúncia explícita a incrementar el sistema de recaptació amb un nou mecanisme fiscal que gravi les rendes més altes”. Si així ho fessin, CCOO considera que es podrien enfortir els recursos per fer front a la despesa social per donar resposta.
Pacheco també ha explicat que tot això s’ha de fer amb la reivindicació i el discurs, ja que és molt important l’hegemonia del relat, però també ha afegit que cal que tot això es concreti en polítiques concretes i materials per la gent. I és per això que s’estan movent totes aquestes mobilitzacions juntament amb altres organitzacions de la societat civil i amb la UGT. La voluntat és acabar de construir una plataforma reivindicativa perquè abans que acabi l’any es faci una gran mobilització que parli sobre diàleg social i sobre els nous pressupostos per l’any 2022 que, com CCOO considera, “posaran les bases del nou contracte social”.
Amb tot, també pel que fa a la proposta de derogació de la reforma laboral, des de CCOO a nivell estatal estan iniciant converses arreu i així “articular una resposta per tenir garanties que la pressió sindical equilibra les pressions de les elits econòmiques i tenir concreció a les taules de diàleg”. Pacheco ha afegit que des de Catalunya, CCOO “vol ser l’avantguarda dels processos de tensionament i de pressió de la mobilització”, ja que creu que “la tensió i la negociació és el binomi que dona sentit a la feina sindical”.
