Una delegació de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) ha retut homenatge a Salvador Seguí, El noi del sucre, en l’aniversari del seu assassinat a mans de pistolers de la patronal catalana. En aquesta ocasió, l’Ajuntament de Barcelona ha col·locat una placa explicativa de la importància del personatge a la cantonada entre la rambla del Raval i el carrer Sant Rafael.
Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, ha glossat la figura de Seguí, recordant que fa 96 anys va ser assassinat al Raval. Ho va vincular amb la vaga de la Canadenca, de la qual es commemora el primer centenari. Pacheco ha considerat que CCOO és hereva del sindicalisme que va contribuir a posar en marxa el Noi del Sucre a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Segons el responsable de CCOO, la vaga de la Canadenca no es podria entendre “sense el lideratge que va tenir Salvador Seguí”. Fruit d’aquella mobilització històrica, “no només es va aconseguir la jornada laboral de les vuit hores, sinó que va marcar l’inici de què és el moviment sindical confederal de classe i nacional, que representava llavors la CNT i que ara com a hereva d’aquell model representa la CONC”.
El centenari de la vaga de la canadenca ha servit Pacheco per fer una reflexió al voltant del dret de vaga, “que ara està contínuament qüestionat pels poders econòmics i també pels partits liberals i conservadors i que darrerament s’està utilitzant com a expressió de la mobilització de caràcter polític o social sistèmic”.
Reivindicació del dret de vaga
La vaga de la canadenca, segons ha dit Pacheco, va ser el punt de sortida d’un model sindical que tenia com a element clau la solidaritat de tots els treballadors i treballadores al voltant de la pertinença a la classe treballadora, aspecte que havia de superar els interessos d’ofici o sector en els quals participaven. En aquest sentit, ha esmentat que personalitats com Seguí o Joan Peiró, abans de la vaga de la Canadenca havien començat a teixir el model de sindicalisme que suposava fer confluir els antics sindicats d’ofici cap a organitzacions més àmplies com eren els sindicats de ram, “plantejant el que acabaria sent el sindicalisme confederal”. Això va fer superar els conflictes d’empresa per dibuixar una nova solidaritat de classe, ha dit.
El mecanisme seguit pel Noi del Sucre, en la vaga de la Canadenca, amb un inici de solidaritat concreta, després l’extensió de la vaga, que va durar 43 dies, i la concreció de les reivindicacions en favor dels treballadors empresonats i en segon lloc per aconseguir les vuit hores, i finalment l’exercici de responsabilitat en desconvocar la mobilització, en el míting de la plaça de braus, mostrava com s’havia de gestionar una acció d’aquella envergadura, ha dit Pacheco.
Mesos més tard i com a conseqüència de la vaga es va celebrar el congrés de Sants, que va convertir la CNT en una potent organització moderna, basada en els sindicats de branca i una estructura confederal.
Salvador Seguí va ser secretari general de CNT. Després de la seva mort, diverses organitzacions sindicals es reclamen del seu mestratge: la mateixa CNT, CGT, CCOO i també altres organitzacions obreres d’origen tant llibertari com independentista. Es podria dir, doncs, que El noi del sucre és patrimoni de tot el moviment sindical català i també de l’Estat espanyol.
1 comentari
Quina classe d’homenatge es aquest, que tots i totes les asistens s’estan rien.
La CNT actual es l’unica hereba del company Salvador Segui militant anarcosindicalista de la CNT. assesinat per els pistolers de la Patronal del Sindicat Lliure.
Per un sindicalime sense alliberats sindicals,sense subvencions!
Visca el Noi del Sucre,i visca la Confederació Nacional del Treball. http://www.cnt.es