Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Comissions Obreres de Catalunya dóna per guanyada una de les batalles de la guerra global de la reforma laboral. La negociació col·lectiva segueix viva malgrat les dificultats que es desprenien del contingut i de les intencions amb què es va fer la reforma que va entrar en vigor el 2013. La reforma tendia, segons van analitzar en el seu dia els sindicats, a eliminar o retallar els continguts dels convenis sectorials i reforçar els acords d’empresa, en la línia de fer que els acords fossin cada cop més individuals i menys col·lectius.
Durant l’any 2014 i el primer semestre de 2015 els convenis col·lectius negociats s’han situat a un nivell només un xic inferior al que hi havia abans de 2013 quan es va realitzar el canvi legal. Així ho explicava José Cachinero, secretari d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya, a qui acompanyava Joan Carles Casanovas, responsable de negociació col·lectiva de CCOO de Catalunya, en la roda de premsa en què s’ha analitzat la marxa de les negociacions laborals.
A Catalunya hi ha 2,54 milions de treballadors i treballadores assalariats. El sector privat agrupa 2,172 milions de treballadors. Els assalariats amb conveni col·lectiu sectorial són un 88% i els que tenen conveni d’empresa sumen 260.000 persones, un 12%.
Durant l’any 2014 es van negociar 366 convenis, enfront dels 524 del 2013. En xifres absolutes, els convenis negociats l’any passat van afectar 915.557 persones, mentre que l’any anterior havien quedat coberts per l’acord col·lectiu 1.123.631. L’increment salarial pactat el 2014 va ser del 0,72% mentre que l’any anterior la pujada es va situar en el 0,65%. En aquest sentit, els increments han estat més alts als convenis sectorials que als d’empresa. L’any passat els convenis sectorials van afectar 860.737 persones, mentre que els d’empresa van quedar en 54.820 i representen només el 12% del total. La part més gran dels convenis sectorials tenen àmbit català.
Dels 158 convenis que no es van negociar l’any passat, una part petita s’han extingit per què empreses i treballadors han decidit integrar-se en altres àmbits. Uns altres van quedar pendents de negociació però el seu contingut queda protegit perquè en la majoria d’ells hi havia clàusula d’ultractivitat.
En el primer semestre de 2015 s’ha tancat un total de 167 convenis col·lectius amb 975.051 treballadors protegits i un increment salarial del 0,87%. Cachinero valorava molt positivament aquesta evolució dels salaris, perquè s’acosta a la cosa firmada entre els dos grans sindicats, CCOO i UGT amb les patronals estatals i autonòmiques, que indicativament fixen l’increment en l’1% per al 2015.
El conveni del metall, clau per al 2016
De cara a l’any vinent, la negociació col·lectiva té com a plat fort la renovació del conveni del metall a Catalunya. Aquest acord afecta un de cada tres treballadors que han de firmar el nou conveni. Si es mira globalment, l’any 2016 el 54% dels treballadors de Catalunya han de renovar el seu conveni.
Una de les trampes que s’obrien als peus dels negociadors dels acords laborals era la possibilitat que les empreses i patronals sol·licitessin la inaplicació de part o tot un conveni. L’any passat això va afectar només al 0,19% dels treballadors protegits per convenis. La part més important dels 131 expedients correspon a assumptes salarials, concretament és el 93% dels expedients on treballen el 91% dels treballadors afectats. Pel que fa a la tipologia d’empreses la majoria de les que s’ha acollit a no aplicar el conveni té entre 1 i 30 treballadors, cosa que en opinió de Cachinero coincideix amb què és en aquestes petites i molt petites empreses és on hi ha menys presència sindical.
De cara a l’any vinent l’objectiu de la negociació dels convenis que té CCOO és clarament la millora de les condicions salarials, amb un increment que se situaria en l’1,5%, i de les condicions de treball, cosa que hauria de contribuir al que per al sindicat és impulsar el consum intern “i això només es fa incrementant els salaris”.