La situació de la Formació Professional Dual és a Catalunya preocupant. Actualment és la segona comunitat autònoma amb més segregació educativa i formativa per nivell socioeconòmic. Aquesta circumstància provoca que l’abandó en cicles formatius de grau mitjà se situí en el 40% en l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB), segons s’ha manifestat en la roda de premsa de CCOO de Catalunya per a presentar les propostes per a un model de formació professional dual. A l’acte hi han participat Ricard Bellera, responsable de política econòmica; Irene Ortiz, de l’espai jove del sindicat i Eduard Requena expert en FP de CCOO.
El sindicat considera important un canvi de model de la Formació Professional Dual a Catalunya. Hauria de tenir una governança tripartida per a la gran i la mitjana empreses. També s’hauria d’articular per fer un diagnòstic de les necessitats, la informació i l’acompanyament. També hauria d’incloure la negociació col·lectiva i hauria, a més de comptar amb el seguiment de la representació dels treballadors i treballadores, per així millorar la transició entre escola i treball i la inserció laboral dels joves.
La filosofia esmentada hauria de servir per millorar la situació actual, carregada de mancances. Això afecta directament en la vida dels joves laboralment actius menors de 25 anys. Aquests, tot i la millora nominal de la situació econòmica. Tenen un present i un futur difícils. Així, els joves de fins a 25 anys han perdut des de 2008 un 19,16% del seu salari brut. Això és especialment negatiu entre les dones, que han patit una reducció del 21, 27%, segons l’estudi.
La taxa d’atur entre els joves menors de 30 anys ha baixat 15 punts entre 2013 i 2017 i ara se situa en el 22m2%. Però també ha baixat la taxa d’activitat, és a dir, els joves treballen realment, que han disminuït 12 punts.
Pobresa juvenil
La taxa de pobresa i d’exclusió social (AROPE), ha arribat al 24,7% entre els joves menors de 30 anys, mentre que la pobresa ancorada des de l’any 2008 ha assolit nivells del 36%, cosa que situa aquest col·lectiu de persones com el més castigat.
La situació certament crítica, produeix uns nivells de qualificacions entre els joves amb tres situacions: un 8,6% de joves tenen una formació superior a la mitjana de la Unió Europea entre aquest col·lectiu. Després hi ha una taxa elevada amb un baix nivell de formació (un 26,2% respecte del 16,9% de la UE. I, finalment hi ha un dèficit molt important de qualificacions de nivell mitja, aquí se situa en el 47,7% mentre que a la UE del 65,5%.
Tanmateix, es constata que la formació és un element de protecció respecte de l’atur i la precarietat. Curiosament, hi ha un molt elevat nivell de sobrequalificació, valorat en un 72,39%, que es dóna en els cicles formatius de grau superior, o que el 50% de llocs de treball són de baixa qualificació, mentre que hi ha un 28% de joves que tenen baix nivell formatiu.
Curiosament l’escenari negatiu abans esmentat es produeix quan l’oferta inicial d’FP entre 2005 i 2016 ha crescut un 70% i el pressupost per a polítiques d’ocupació que hi són vinculades s’ha enlairat un 15,6% entre 2016 i 2017.
La crisi va fer que molts joves, expulsats del mercat laboral, tornessin a cursar els seus estudis, cosa que ha suposat una reducció de l’abandó escolar permanent en un 15,8%.
A Catalunya des de l’inici de les experiències en l’àmbit educatiu o laboral no es disposa de cap avaluació dels seus resultats sobre indicadors preestablerts, afirma el treball del sindicat. No obstant això, CCOO reconeix que a Catalunya hi ha hagut un canvi de tendència destinada a impulsar el diàleg socials, cosa que s’ha materialitzat amb estudis i pactes com el de l’FP dual del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, els estudis del Consell de Relacions Laborals sobre pràctiques d’aprenentatge, les recomanacions dels agents socials en els treballs anteriors i finalment el Pacte Nacional per a la Indústria i l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC).
