A Catalunya l’IPC interanual es situa en 2,6%, el mateix nivell que el mes anterior, situant-se una dècima per sota de l’indicador estatal, que és de 2,7%. En termes interanuals, el producte que més ha contribuït a l’increment de preus ha estat l’habitatge (amb un increment del 9,1% respecte el mateix període de l’any passat). Finalment, tot i que a major distància, també destaquem l’encariment dels aliments i begudes no alcohòliques, amb un increment del 1,4%.
Per la banda dels producte que han vist disminuït el seu preu podem destacar les comunicacions, que han reduït preus en el -4,5%. A nivell de l’Estat, l’indicador interanual es situa en el 2,7%, una dècima per sobre de l’indicador per a Catalunya i mantenint-se al mateix nivell que el mes passat. El comportament de la cistella de la compra és molt similar al que hem analitzat per Catalunya i també podem subratllar l’increment de preus en l’habitatge (10,1%) així com els aliments i begudes no alcohòliques, que s’encareixen en un 1,1%.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els productes no elaborats ni els carburants i que, per tant, és més fiable per copsar l’estat general de l’economia atès que deixa de banda aquells elements amb major volatilitat de preus, es situa en 0,2%, exactament el mateix nivell que el mes passat. Veiem doncs com el diferencial entre la inflació subjacent (0,2%) i l’index general estatal (2,7%) és de 2,5%, evidenciant la influència de l’augment de preus en els combustibles i carburants en el conjunt de la cistella de productes.
Per altra banda, la taxa de variació anual de l’ICPH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat estatal), que mesura l’evolució de preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la unió europea, per tal de facilitar la comparació, es situa en el 2,5%, incrementant una dècima respecte el mes passat (2,4%) i situant-se sis dècimes per sobre de l’indicador per la zona euro, que és de 1,9%.
Amb tot això, CCOO considera que el context econòmic actual derivat de la pandèmia està tenint impactes desiguals en el teixit productiu i en les famílies. En concret, aquelles llars amb menors nivells d’ingressos es veuen afectades en major mesura atès que han de dedicar una major proporció de la seva renda disponible per poder adquirir els béns bàsics, com ara les despeses relacionades amb l’habitatge, que ha incrementat de manera notable el seu preu a causa de l’augment en els preu dels combustibles.
També diuen que el fet de que es destini una part de la renda disponible de les llars a cobrir les despeses relacionades amb l’habitatge molt per sobre de les recomanacions internacionals, no només posa en perill la capacitat d’estalvi de les llars sinó que, tal i com alerta l’OCDE en un recent informe, també redueix el consum en altres béns i serveis, atès que es destina una gran part dels ingressos a cobrir aquesta despesa. Aquest fet limita la diversificació econòmica i el creixement en altres sectors i, per tant, limita enormement la capacitat de generar ocupació.
En concret, l’informe de l’OCDE estima que, entre 2005 i 2015, ha augmentat prop d’un 5% la dedicació de les llars a cobrir les despeses relacionades amb l’habitatge i que això ha comportat un descens del 2% en les despeses destinades a l’alimentació, un 1,3% de reducció en l’oci i un 1,2% de reducció en compra de productes tèxtils.
Analitzen alhora que el diferencial entre l’index general d’inflació i el de la inflació subjacent posa en evidència l’element de volatilitat en la tendència alçista dels preus, manifestant un creixement de l’economia poc sòlid i que es fa necessari consolidar. Per això és necessari polítiques clares, orientades a la reactivació de l’economia, especialment d’aquells sectors amb més futur, treballant des del diàleg social i la concertació territorial.
Per tot això, CCOO reclama que, tal i com recomana l’informe del CTESC «El dret a l’habitatge», cal «establir un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge, que contempli polítiques, mecanismes i instruments nous que permetin garantir l’accés i el manteniment de l’habitatge, així com la disminució de la desigualtat i l’exclusió residencial sobre la premissa que l’habitatge és una necessitat bàsica de l’èsser humà». També una derogació de la reforma laboral, que elimini elements d’incertesa i que contribueixi a augmentar salaris i, per tant, a incrementar el consum via demanda interna i una activació d’aquells elements de la negociació col·lectiva que poden contribuir a enfortir la capacitat de consum dels treballadors i treballadores. Per això demanem activar el Consell del Diàleg Social de Catalunya, una renovació de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) així com millorar també la negociació en el sector públic.
Per últim, participar activament en la negociació dels fons europeus provinents del fons Next Generation, des d’una òptica de concertació, en el que participem tots els actors socials més representatius per garantir la diversitat en les inversions i l’enfocament necessari orientat a un canvi de model productiu que pugui donar resposta als principals reptes als quals s’enfronten les nostres societats (digitalització de l’economia, transició ambiental, reducció de les desigualtats i augment de la justícia social).
