Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Catalunya necessita 300 socorristes més per poder atendre amb solvència la demanda de seguretat a les platges, segons un estudi elaborat per UGT de Catalunya i la plataforma Sos Socorristes, que va presentar el secretari general, Camil Ros.
El sindicat i la plataforma esmentats consideren que hi ha una greu distància entre la demanda de serveis que implica el turisme a Catalunya, amb més de 38 milions de visitants a l’any amb la regulació i les condicions de treball en què realitzen la seva tasca els socorristes a les platges del país.
La xifra de 300 professionals del salvament, exigida per UGT, serviria per garantir la màxima seguretat a les platges catalanes. Actualment hi ha a Catalunya al voltant de 1.200 socorristes destinats a la costa.
Un altre aspecte en el qual el sindicat de tradició socialista va posar èmfasi va ser el de les normatives que regeixen la contractació i la tasca que realitzen els servis de salvament de les platges. En aquest sentit, en la roda de premsa es va denunciar el contrasentit que Catalunya, una potència en arribada de turistes, reguli l’actuació dels socorristes a partir d’una normativa franquista, de l’any 1972. Aquesta norma només fixa requisits mínims als quals han de donar resposta els ajuntaments i entitats supralocals que són els responsables de la protecció dels banyistes a la costa catalana.
Per tant, UGT i Sos socorristes reivindiquen que una nova regulació catalana que suposi l’obligatorietat que els plecs municipals per licitar el servei de socorrisme siguin per a, com a mínim de 4 mesos de durada. En aquest sentit expliquen que la manca de recursos econòmics destinats pels Ajuntaments al servei de socorrisme en platges provoca la precarització de les condicions dels treballadors i treballadores, als quals no se’ls aplica el conveni col·lectiu sectorial i això es tradueix en menor salari, llargues jornades de treball, alta taxa de temporalitat i inestabilitat laboral, entre altres perjudicis per als treballadors.
Els ajuntaments fan les contractacions dels serveis a partir de la llei de contractes públics. En aquest sentit, la majoria dels plecs de licitació no recullen el conveni col·lectiu sectorial d’aplicació, en altres ocasions la referència és equivocada i en moltes es calcula el preu del contracte amb l’Estatut dels Treballadors i l’SMI.
Diferència del 32%
La diferència salarial entre no aplicar conveni sectorial i aplicar el conveni col·lectiu català és d’un 32,6% més en les seves retribucions.
El sou mitjà d’un socorrista és ara de 900 euros al mes per 40 hores de treball setmanal.
La diferència salarial entre no aplicar conveni sectorial i aplicar el conveni col·lectiu català és d’un 32,6% més en les seves retribucions.
Les dificultats a fixar en quin conveni o regulació s’han de fer els contractes als socorristes fa que el 50% de les licitacions que han sortit aquest any han hagut de repetir-se per no ajustar-se als costos reals del servei segons conveni autonòmic.
En conclusió, UGT i la plataforma de socorristes advoquen per crear una norma catalana que deixi clar que el conveni aplicable és el sectorial i que s’apliqui la inversió necessària per part dels municipis, dins de les seves competències, però amb la garantia del marc d’una Llei de seguretat que vetlli per la ciutadania i els professionals del sector.
