Les retallades en matèria de serveis socials que es van aplicar amb la crisi del 2008 i els anys següents van causar molts estralls. Un d’ells, que la inversió prèvia no s’ha arribat a recuperar mai. Així ho revela un informe publicat per l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials que compara les partides pressupostàries autonòmiques de l’any 2009, any del pic en despesa social, i les 2019.
Catalunya en surt molt malparada. La seva inversió en els àmbits que analitza l’informe -educació, sanitat i serveis socials- és la que menys s’ha recuperat respecte del 2009 a tot l’Estat, amb una diferència negativa de 4.062 milions d’euros. En termes percentuals, suposa una reducció del 19’6% d’inversió respecte fa una dècada, malgrat la recuperació econòmica anunciada pels poders econòmics i polítics i sense comptar amb la sotragada de la crisi que ha provocat la pandèmia de la Covid-19.
La gran davallada respecte fa deu anys ha portat Catalunya a ser la comunitat amb menys despesa proporcional per habitant en els àmbits analitzats per l’estudi. Els pressupostos, arrossegats des del 2017 per la manca d’acord polític, suposen una despesa de 2.199€ per habitant català, la més baixa de tot l’Estat, on la mitjana és de 2.498€.
Encara en termes d’inversió per ciutadà, Catalunya encapçala la classificació de pèrdues respecte fa una dècada. L’any passat es van invertir per habitant 588€ menys del que s’havia dedicat el 2009. Només segueixen en termes negatius Castella-la Manxa, Canàries, Aragó i la Comunitat de Madrid. El gruix de les regions de l’Estat sí que han recuperat la inversió per habitant respecte fa deu anys, fins als 349€ de Navarra, els 335€ del País Valencià o els 334€ d’Astúries.
En termes proporcionals, els comptes catalans van dedicar un 54’4% del total de la inversió a despesa en polítiques socials, un 6% per sota de la mitjana estatal i només per sobre de les Illes Balears i de Navarra, que van destinar-hi el 53’2% i el 51’6% respectivament.
La sanitat, el taló d’Aquil·les català
L’àmbit on més mal han fet les retallades i la no recuperació de la inversió a Catalunya és, amb diferència, la sanitat. En la darrera dècada la despesa de la partida sanitària s’ha reduït en un 27%, o cosa equivalent, en 3.267 milions d’euros. La davallada, de més d’una quarta part dels pressupostos respecte fa deu anys, no té competidor a tot l’Estat, on la mitjana és de -2’7%. De fet, només Castella-la Manxa (-11’8), Aragó (-7’6%), la Rioja (-4’1%) i Extremadura (-0’8%) es troben també en termes negatius respecte del 2009.
La caiguda en picat té efectes en la inversió per habitant, on Catalunya torna a situar-se al final de la classificació, amb 1.166€ dedicats per ciutadà en termes de despesa sanitària. La dada, 170€ per sota de la mitjana Estatal, queda molt lluny del que hi dediquen altres regions com el País Basc (1.719€), Astúries (1.714€) o Navarra (1.664€).
No en va, alerten els autors de l’informe, la diferència és d’un 47’4% més de despesa sanitària per habitant al País Basc que a Catalunya, cap i cua de la classificació. Amb tot, i pel règim fiscal especial de la primera comunitat, ho comparen també amb Astúries, on la diferència és igualment feridora: un 46’96%.
Educació, un 12% menys d’inversió
La partida educativa gairebé ha igualat la seva despesa al global de l’Estat, ja que només es reporta una pèrdua del 0’1% d’inversió pressupostada el 2019 respecte de l’executada el 2009, abans de les retallades. Amb tot, Catalunya tampoc té bones dades: amb 780 milions d’euros menys, el pressupost educatiu ha perdut un 12% en la darrera dècada. Només Castella-la Manxa, amb un 15’7%, supera Catalunya en el sentit negatiu.
Si bé la despesa proporcional respecte del total del pressupost gairebé s’apropa a la mitjana, queda per sota en un 2’2%, a l’hora de comparar quant rep cada ciutadà Catalunya torna a la part baixa de la taula. La despesa per habitant en educació és de 756€ a Catalunya, la segona més baixa de l’Estat, només per sobre dels 723€ que hi inverteix la Comunitat de Madrid i a gairebé 100€ dels 863€ de la mitjana espanyola.
L’aspecte menys negatiu, els serveis socials
La partida de despesa en serveis socials és on Catalunya surt menys malparada en la comparació respecte del 2009. Si bé la diferència és encara negativa, ho és només en un 0’7% i un total de 14 milions d’euros perduts. És un apartat en què gairebé totes les comunitats han recuperat inversió: només el minso 0’7% català i el 26’5% de Castella-la Manxa estan en números vermells. De fet, el global estatal ha crescut en un 17’9% respecte fa una dècada.
La despesa a Catalunya de la partida sanitària s’ha reduït en un 27%, o cosa equivalent, en 3.267 milions d’euros
Catalunya va destinar amb els pressupostos prorrogats des del 2017 un 6’8% del total de la inversió a serveis socials, ben a prop del 7’3% de mitjana espanyola. En termes de despesa per habitant és l’únic cas en què el ciutadà català no es troba entre els tres que menys inversió rep. Amb 276€ per persona, Catalunya està per sobre de Múrcia (251€), Canàries (217€) i les Balears (151€).
La inversió mitjana de l’Estat, també en dèficit
La despesa en serveis públics no només ha perdut respecte fa deu anys a Catalunya. La mitjana de l’Estat espanyol també reflecteix una davallada, tot i que molt més lleugera que la catalana. Al conjunt de comunitats espanyoles, el 2019 s’hi va invertir 1’2 milions d’euros menys destinats a salut, sanitat i serveis socials que el que s’havia destinat el 2009.
L’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, que signa l’estudi on es presenten les dades, ho atribueix a l'”absència de pressupostos estatals i al continu augment de partides destinades a pagar el deute”. No en va, el 2009 la despesa autonòmica per habitant dedicada al pagament de deute era de 149€, mentre que el 2019 va ser de 684€.
Catalunya és la comunitat de l’Estat amb menys despesa proporcional per habitant en aspectes socials
Amb tot, l’estudi visibilitza la gran diferència entre les diferents comunitats que conformen l’Estat espanyol: des dels 3.420€ que dedica Navarra per habitant a despesa social fins als 2.199€ que rep cada persona catalana de mitjana. També ben divergent és la variació entre el 2009 i el 2019: mentre hi ha regions que han perdut bona part de la seva inversió com Catalunya (-19’6%) o Castella-la Manxa (-15’4%), d’altres han incrementat notablement les partides socials, com és el cas de les Illes Balears (24’8%), Navarra (15’4%) o el País Valencià (14’5%).
José Manuel Ramírez Navarro, president de l’associació, recorda que si bé des del 2014 i fins al 2018 la inversió social de mitjana a l’Estat tenia una dinàmica creixent, “ha caigut un 0’1% respecte del 2018 als pressupostos definitius de 2019”. Aquesta conjuntura “llasta la tendència de recuperació de la despesa en polítiques socials posant-la en greu perill”.
Ramírez Navarro afegeix que, en el context actual de la pandèmia de la Covid-19, s’hauria d’apostar per un “blindatge pressupostari de matèries tan essencials per a la ciutadania com la sanitat, l’educació i els serveis socials”, així com “posar en marxa fórmules urgents que permetin les comunitats autònomes prestar els serveis”. “El benestar de les persones no pot ser ostatge de les estratègies partidistes i de la falta de talla política”, conclou.
