Sovint es crea la imatge de què els empleats públics som una casta privilegiada que tenim un bon salari i la seguretat de l’ocupació per tota la vida laboral.
Dissortadament, això que hauria de ser un dret per tots els treballadors i treballadores, no és cert en cap dels dos casos. Hi ha multitud d’empleats públics que no arriben a ser mileuristes, una part molt important és personal laboral, amb la mateixa normativa del sector privat, i en el cas de Catalunya el 22% del personal funcionari és interí sense cap garantia d’estabilitat en l’ocupació. Més d’un 63% del personal laboral té una es contractació temporal
Fonamentant-se en la falsa idea dels privilegis dels empleats públics, els governs utilitzen les retallades de condicions de treball dels com a primera mesura i com a mesura exemplificadora per procedir a la retallada de les condicions de treball del conjunt de classe assalariada.
L’any 2012 els governs Central i el de la Generalitat van competir amb fermesa per veure qui era més capaç de retallar més les condicions laborals i econòmiques dels treballadors i treballadores de les Administracions Públiques.
Alhora el Govern Central ,amb el suport parlamentari de CiU, va aprovar una Reforma Laboral que està comportant una forta precarització de l’ocupació i una forta retallada dels salaris , cosa que contrasta amb la forta evolució a l’alça dels salaris del directiu d’empresa.
La primera retallada de caràcter estatal la van patir a 2010, quan el govern Zapatero ens va treure el 5% del salari d’aquell any.
El Govern de la Generalitat va ser el primer a aplicar retallades a 2012 abaixant amb caire generalitzat el 5% del salari anual a tots els seus treballadors i treballadores. Posteriorment el Govern Central, entre altres retallades, va aprovar la supressió d’una paga anual (que suposava més del 7%), que per tant subsumia el 5% que quedava sense efecte.
Es prohibia cobrir la taxa de reposició en l’ocupació, de forma que havien de fer la mateixa feina amb menys personal, i deixar de contractar personal interí que va quedar al carrer i sense cap mena d’indemnització. En el cas de Catalunya el personal interí que va seguir contactat va patir durant 3 anys una reducció de jornada i salari del 15%.
La conciliació de la vida laboral i personal ,també va resultar afectada amb la limitació dels permisos per assumptes particulars a 3 dies anuals.
El malestar laboral i les reivindicacions sindicals han fet que els governs es vegin obligats a revertir en part les fortes retallades de 2012 amb les que ens havien arrabassat les millores a les condicions de treball que havien aconseguit en dècades de mobilitzacions i negociacions.
El Govern Central va aprovar tornar en l’exercici 2015, 44 dies de la paga de 2012 que suposa una mica menys del 25%, i ara per Real Decret aprova tornar 48 dies al mes d’octubre, que sumats als anteriors significa recuperar el 50%.
En el cas de Catalunya, la persistència del Govern de mantenir la retallada del 5% del nostre salari de 2012, ha fet que una part dels treballadors de la Generalitat , les Universitats i empreses públiques i sectors concertats no hagin cobrat de forma total els 44 dies en el mes d’abril i deixaria a gairebé la totalitat d’ells sense cobrar els 48 que compromet ara el Govern Central pel mes d’octubre. De forma que deixarien de cobrar el 75% d’aquesta paga.
Cal recordar, que a més a més, els treballadors dels sectors citats, hem patit la retallada de les pagues de 2013 i 2014. Cosa que no ha passat a cap altra de les Administracions Públiques de Catalunya
Davant aquesta situació CCOO i la resta de sindicats, demanen la convocatòria urgent de la Mesa General de la Funció Publica per negociar l’aplicació d’aquestes millores i un calendari de reunions per abordar la resta de reivindicacions.
