Carla Vall (Vilanova i la Geltrú, 1984) és advocada penalista i criminòloga. Ha dedicat la seva carrera a defensar a víctimes de violències de gènere i contra la infància. Degut a la seva expertesa, el proper dia 30 de novembre impartirà un seminari organitzat per l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona sobre les eines a l’abast dels municipis per lluitar contra les violències envers les dones i les criatures. A partir de les darreres novetats jurídiques, com els protocols de prevenció i detecció o els plans de convivència, Vall desgranarà el marc jurídic que hi ha en l’àmbit local per prevenir les violències en l’àmbit educatiu.
De què ens parlarà al seminari del proper dia 30?
La idea és poder traslladar les novetats legislatives que han generat molt de soroll a nivell mediàtic, però que ens aporten eines molt valuoses sobre com intervenir. La voluntat és poder donar algunes claus de manera concreta sobre què fer quan tenim coneixement d’un cas.
De vegades, hi ha problemes per posar l’etiqueta de violència sexual. Doncs imagina quan, a sobre de tenir aquest dubte enorme, els adults dubten sobre com dirigir-se a les víctimes, com ajudar-les, com donar-los consol…
Quines són les eines que tenen els ajuntaments i municipis a l’hora de prevenir la violència en l’àmbit educatiu?
Per sort hi ha cada cop més recursos a disposició, no només pels serveis arrelats al territori, sinó perquè la necessitat de formació cada cop és més evident. És per això que hi ha recursos públics a disposició, des de formacions amb professionals, fins a intervencions que fem en els centres, amb les associacions de famílies…
Quina és la importància que té l’educació per prevenir les violències masclistes?
Penso que és molt important, perquè permet a les generacions que estan escolaritzades tenir uns valors diferents als que tenen a casa. Però l’escola tampoc pot ser un calaix de sastre, on de manera genèrica es dipositen les esperances d’un canvi. És imprescindible que els docents i els professionals del sector tinguin eines a disposició.
Com hauria de ser l’abordatge educatiu de les violències?
Cal parlar de les violències, cal parlar de la violència sexual. I cal abordar l’esfera de la sexualitat més enllà de la prevenció de les malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats. Cal parlar de violència en les relacions i bons tractes. També perquè alguns alumnes en són víctimes directes pel que viuen a casa.
S’han actualitzat algunes eines, com els protocols de detecció de les violències i el seu abordatge. És suficient?
Mai no és suficient, no? Vull dir que caldria abordar les violències de manera integral en tots els àmbits, però encara tenim una xifra oculta altíssima per a la detecció de casos. Caldrà temps, recursos i compromís per a fer-hi front.
Ens podria fer una valoració general de la situació de les violències en la infància?
Penso que estem a les portes d’un canvi social profund. Per fi, tenen una entitat pròpia i se’n parla, es reporten els casos, s’ajuda i es dóna suport a les víctimes… Cal però, que seguim en aquesta mateixa línia i que se les acompanyi, tant en la denúncia com en la reparació. Tot indica que aviat hi haurà un MeToo de la infància.
