Bufetada jurídica al govern de la Generalitat i més concretament al departament d’Empresa i ocupació que gestiona Felip Puig. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sentenciat contra la denúncia interposada per la Generalitat contra els signants del IV conveni col·lectiu de Personal d’Administració i Serveis (PAS) laboral de les set universitats catalanes. L’acord afecta unes 6.000 persones.
Les negociacions col·lectives incorporen molts cops situacions molt estranyes. El conflicte que ha quedat saldat per la resolució judicial té a veure amb el contingut del conveni. L’acord es va negociar durant llargs mesos. Finalment les dues parts es van posar d’acord, explica Joel Fernàndez, membre de la comissió negociadora del Conveni per CCOO i responsable del PAS. Però a partir d’aquell moment el departament d’Empresa i Ocupació va fer notar les seves reticències a donar-hi el vistiplau.
“Durant més d’un any hi va haver converses entre el departament i els representats dels treballadors”, diu Fernández. Segons la seva opinió, la Generalitat no estava d’acord amb què en el contingut del conveni no s’incloguessin explícitament els punts que vinculaven les retallades amb les lleis i decrets publicats al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) o el Boletín Oficial del Estado (BOE). Això, segons observaven els sindicalistes i els seus assessors suposava posar en la lletra dels convenis, cosa que en la seva opinió suposava condemnada a què les dites restriccions es mantinguessin.
La posició dels representants dels treballadors era que les retallades es podien aplicar però que no calia que les justificacions legals d’aquestes mesures quedessin negre sobre blanc en el paper. Així no calia renegociar el contingut del conveni si canviaven les condicions econòmiques en el futur. Finalment no hi va haver acord, el departament de Treball va mantenir la seva oposició a publicar el conveni, que sí que comptava amb el suport de les parts empresarial -les universitats- i laboral, -els sindicats-. I l’oposició va suposar la negativa a publicar el pacte al Diari Oficial de la Generalitat i, en el que és una decisió insòlita, va denunciar judicial el pacte. És a dir, un govern denunciava un acord signat entre la part social i la part empresarial, que indirectament està vinculada amb el seu mateix executiu.
Concretament, la sentència deixa clar que no és necessari incorporar a la lletra dels convenis les retallades imposades des del DOGC o el BOE, sinó que és legítim mantenir les clàusules originals, tot informant de la seva no aplicació actual; això és fonamental perquè no s’haurà de tornar a negociar tots els drets afectats si s’aconsegueix canviar els governs responsables de les retallades.
De fet, malgrat l’entossudiment de la Generalitat, les parts empresarial i social van acordar que fins que el TSJC sentenciés s’aplicaria el conveni tal com s’havia negociat i que si es produïa algun canvi, s’aplicaria més endavant. Cal dir que les parts que havien estat recorregudes no tenien una traducció directament econòmica sinó que feien referència a drets dels treballadors.
