Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

El principi d’acord assolit entre la patronal de les empreses nuclears, Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) i els sindicats CCOO i UGT ha estat rebutjat per les assemblees de treballadors que tenen la darrera paraula. Les direccions territorials de la federació d’indústria de les dues organitzacions valoraven durant el matí del 8 de juny la reacció davant la decisió dels treballadors afectats.
Ara s’obren diverses possibilitats. Una és reformular la negociació d’acord amb les posicions expressades en les assemblees. Una altra seria mantenir les convocatòries de vaga previstes per als dies 13 i 20 de juny. Vagues que coincideixen amb els moments més delicats el procés de recàrrega de combustible de les centrals nuclears.
A les dues centrals nuclears hi treballen unes 1.300 persones en empreses subcontractes. Més que el miler d’operaris que té l’ANAV. Les empreses abasten un seguit ampli de serveis, que van des del manteniment industrial i elèctric fins a l’enginyeria, passant per la neteja industrial i de locals.
Els sindicats es van mobilitzar per exigir les empreses auxiliars que complissin almenys els convenis col·lectius de referència de cada sector, la formació adequada dels treballadors i la prevenció de riscos laborals, la no contractació d’empreses multiservei i la subrogació de les plantilles.
El pacte, que ha estat considerat insatisfactori pels treballadors, tenia tres fases.
En la primera la patronal havia de redactar un document en què es comprometia a afavorir els processos de subrogació de personal en els termes previstos en els convenis sectorials de referència. També acceptava mantenir el pagament dels denominats plusos de recàrrega igual com s’estava fent fins ara. Així no es perdia el dret a percebre’ls.
En la segona fase s’havia de crear una comissió, on haurien estat presents la patronal ANAV, els sindicats CCOO i UGT i les seccions sindicals de la principal i la coordinadora intercontractes. Aquesta comissió havia de fer el seguiment dels processos de subcontractació i de les empreses que perceben els plusos de recàrrega.
Finalment, ANAV havia de comunicar per carta a totes les empreses subcontractades la importància de què s’apliqui el conveni sectorial de referència, per garantir una ocupació estable i unes condicions de treball dignes. La patronal també havia de fer força perquè en els processos de noves licitacions s’afavorissin sortides no traumàtiques per als treballadors i que es tinguessin en compte els que queden fora de la nova contracta en cas de produir-se noves incorporacions, tenint en compte i valorant la seva formació i experiència.