Dos elements són els que principalment han resaltat els sindicats davant aquest Primer de Maig del 2021: respondre, cadascú a la seva manera, a les conseqüències socioeconòmiques derivades de la pandèmia de la Covid-19, i poder tornar a ser els carrers en aquest dia.
Ahir CCOO i UGT, els sindicats majoritaris, presentaven en roda de premsa la seva convocatòria: a Barcelona, demà a les 11:30 hores recuperaran Via Laietana i davant la situació de la seva plantilla que explicàvem en aquest article, ho faran davant de Correus. Sortiran també a altres ciutats principals de tot Catalunya en format concentració estàtica per garantir complir amb les mesures sanitàries.
Durant la presentació, Javier Pacheco, secretari de CCOO, va explicar que aquestes concentracions serviran per ensenyar “el múscul i l’organització dels treballadors i treballadores i per dir que ara toca tornar als treballadors tot l’esforç que han fet durant aquest any de pandèmia”. Així, es va referir a la “responsabilitat que hem d’exercir com a ciutadans però també com a societat” prioritzant “aquelles persones que han perdut la feina” o “acabar amb les desigualtats que provoquen la falta de recursos”. Tot això no serà possible sense una acció pública i sense que les institucions actuïn de manera urgent perquè “les reformes laborals estan condemnant a la pobresa a milers de persones”.
Pacheco creu que per sortir endavant, incrementar el salari mínim interprofessional és clau per la sortida d’aquesta crisi. Així, també apuntava que cal renovar amb el Govern els paquets d’ajudes del primer trimestre que donaven resposta a empreses que mantenien ocupació, però també aquelles dirigides als treballadors
Per la seva banda, al seu costat durant la roda de premsa, Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, també feia gal·la de no haver deixat de reivindicar i commemorar l’any passat l’1 de maig amb una intervenció davant l’Hospital del Mar en defensa del sistema públic i en suport als treballadors. Celebrava, no obstant, poder tornar als carrers: “és impresicndible que les reivindicacions estiguin al primer pla de tots els debats politics”.
Ros recordava que ara “hauríem de ser davant la derogació parcial de les reformes laborals, tal com ho teníem acordat amb el govern” i denunciava que “novament no serà així per culpa dels lobbies interessats”. Lamentava doncs no tenir “sobre la taula unes eines per poder gestionar una sortida de la crisi digna i amb condicions”. Tot i així, Ros va manifestar que sí que som a tots de solucionar la situació actual, però demana al Govern que decidís bé i no anés de la mà dels lobbies, la CEOE o que estigués sota la pressió d’Europa: “volem participar de les decisions dels fons next generation i no volem que tots aquests recursos vagin només a les empreses”, ja que Ros entèn que també han d’anar “a la massa salarial, en formació i a tenir una millor ocupació”.
CCOO i la UGT han escrit un manifest conjunt que podeu trobar aquí.
No només els sindicats majoritaris sortiran al carrer. També ho farà la USOC, com explicàvem aquí, que es concentrarà a les pistes esportives del carrer Sant Rafael. Realitzaran un acte davant el sindicat.
A banda, diversos sindicats aplegats a la Taula Sindical de Catalunya han signat un manifest unitari. Els sindicats que la integren són Confederació General del Treball, CGT – Catalunya / Confederació Nacional del Treball, CNT – Catalunya i Balears / CoBas – Sindicato de Comisiones de Base / Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat de classe i feminista dels Països Catalans / Intersindical Alternativa de Catalunya, IAC / Solidaritat Obrera – SO. En el text, fan referència al fer que dècades de capitalisme neoliberal han deixat a la classe treballadora en una situació límit. Ho diuen d’acord al fet que la taxa de temporalitat de l’estat espanyol és la més elevada de la UE (26%), el 2019 una de cada tres persones assalariades va tenir, almenys, 3 contractes temporals. 5,5 milions de persones estan treballant a temps parcial menys hores de les que voldrien. L’atur en persones de menys de 25 anys és del 40%, el més alt de la UE. I, no cal dir-ho, aquest escenari se centra en les dones, que representen el 74% dels contractes a temps parcial. Així, entenen que les darreres reformes laborals han permès la destrucció de drets i condicions laborals, pèrdues de convenis col·lectius, acomiadaments i precarització general de la població. I, mentrestant, el preu del lloguer ha crescut exponencialment. En resum, apunten que “l’estafa de la crisi financera segueix produint estralls 12 anys després, després de modificar l’Art 135 de la Constitució per prioritzar el deute a la banca, ara assumint formalment com a deute públic els 35.000 milions d’euros del parc immobiliari de la SAREB, abonat per l’estat a bancs i caixes”. Afegeixen a més que “la pandèmia sanitària ha evidenciat el càncer que suposa la falta de sobirania farmacèutica i les externalitzacions i privatitzacions de serveis pel conjunt de la població” i que “bona part dels anomenats ‘fons europeus de recuperació’ seran en forma de deute que caldrà començar a retornar des del 2023 posant altre cop els serveis públics en el punt de mira de la distopia neoliberal en què ens estem endinsant”. Com a resposta a tot això, des de la Taula Sindical de Catalunya tenen exigències i reivindicacions que recullen a les webs dels diferents sindicats signants. Per exemple, aquí.
Pel que fa a les mobilitzacions, alguns d’aquests sindicats, juntament amb altres organitzacions i moviments socials, a més, participaran d’una convoquen una manifestació unitària a la tarda a passeig de Gràcia amb Provença a les 17 hores.
A banda, pel matí hi haurà concentracions a diverses ciutats. A Barcelona, la CGT es concentrarà a les 12 h a plaça Joanic. La COS, a plaça Universitat a les 12 h. La CNT a les 11:30h a plaça Verdum.
