A una societat on persisteixen les desigualtats entre dones i homes, la corresponsabilitat emergeix com a concepte fonamental per a la construcció d’un futur més equitatiu. Des dels fonaments del patriarcat fins a les dinàmiques modernes, el pes desproporcionat de les responsabilitats domèstiques i de cura ha recaigut històricament en les dones, relegant-les a rols secundaris a l’esfera pública i perpetuant un cicle de discriminació i desigualtat. Per això és interessant explorar la importància de la conciliació corresponsable i el seu potencial per transformar les estructures socials arrelades.
El patriarcat ha teixit el seu fil durant segles, perpetuant la noció que certs rols i responsabilitats han sigut inherentment masculins o femenins. Aquesta divisió arbitrària del treball ha confinat les dones a l’àmbit privat, mentre que els homes han assumit rols de lideratge a l’esfera pública. Tot i això, aquesta dicotomia que imposa el patriarcat mitjançant el Cavall de Troia, la seva eina poderosa, el gènere, no només ha limitat el potencial de les dones, sinó que també ha restringit la llibertat i el desenvolupament dels homes.
La coresponsabilitat desafia aquestes normes establertes, reconeixent que tant homes com dones tenen la capacitat, el compromís i la responsabilitat de participar activament a totes les àrees de la vida, incloses les tasques domèstiques i de cura. En compartir equitativament les responsabilitats de la llar i de la feina, es crea un entorn més igualitari on cada individu pot assolir el seu màxim potencial sense veure’s limitat per rols predefinits.
Els sindicats tenim un paper molt important en impulsar socialment, però específicament a la feina, mitjançant els plans d’igualtat, mesures que construeixin coresponsabilitat als centres de treball. I així ho estem fent: quasi 600 plans negociats per CCOO només el 2023, que contribueixen socialment a disminuir la bretxa laboral i pretenen eliminar-la, perquè mereixem una societat en què cap dona sigui dependent econòmicament, en que cap dona tingui dificultats econòmiques per fugir de la violència masclista.
La corresponsabilitat no només ens beneficia a escala individual, sinó que també té repercussions positives a nivell social i econòmic. En promoure una distribució equitativa del treball reproductiu i de la cura, s’aplana el camí per a una participació més gran de les dones al mercat laboral i a la participació política, i es fomenta una societat més justa i sostenible per a tothom.
La corresponsabilitat és, per tant, no només una qüestió de justícia social, sinó també una necessitat per construir un futur més igualitari i pròsper per a les generacions futures. En desafiar les normes de gènere establertes i treballar junts cap a una distribució equitativa de la feina i les responsabilitats, podem crear un món on el gènere ja no dicta ni limita el potencial de les persones sinó que les permet ser lliures. És hora de reconèixer que amb la corresponsabilitat, tots i totes guanyem.
