En els conflictes laborals sembla imposar-se un nou comportament per part de la patronal. Davant d’una reclamació col·lectiva i amb la possibilitat que desencadeni, per exemple, una vaga, es pacta una solució i, tot seguit, s’acomiada aquell que ha estat negociant per la part sindical. Això aboca a un procés judicial que pot allargar la incertesa dels afectats fins a un any.
Albert Bargalló és un treballador de la Clínica Sant Antoni de Barcelona, un centre socio-sanitari la direcció del qual va instar el maig passat l’aplicació de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, cosa que suposa que la direcció de la companyia, propietat de la família Ayesa, volia modificar substancialment les condicions de treball al centre sanitari. El comitè d’empresa, format majoritàriament per CCOO s’hi va oposar. El canvi podia empitjorar la situació laboral d’entre 60 i 80 treballadors, explica l’Albert.
«A la fi vam pactar amb l’empresa i vam firmar un acord en el mateix jutjat». A continuació el problema va tornar a presentar-se i el comitè d’empresa va instar conflicte col·lectiu. La resposta de l’empresa va ser acomiadar el representant dels treballadors «al·legant coses com que havia filtrat informació de l’empresa a la plantilla, com si la feina de qualsevol delegat no fos entre altres informar els seus representats», afirma. Bargalló és delegat en aplicació de la Llei Organica de Llibertat Sindical (LOLS).
«Jo no vull una indemnització, jo el que vull és seguir treballant», explica el sindicalista. Aclareix que el conflicte col·lectiu interposat tenia com a objectiu que amb uns canvis de planificació que volia imposar l’empresa, hi hagués treballadors que haguessin de treballar fins a quatre dies seguits. Curiosament l’acomiadament ha afectat també a una treballadora de l’empresa que no té representació dels seus companys. El sindicalista creu que el fet que sigui responsable d’organització d’acció jove de CCOO a Catalunya no ha afectat en la decisió de la direcció de la companyia.
El cas de l’Albert es veu dimarts, 2 d’octubre al CMAC de Barcelona.
SLM, acomiadar després de pactar
Un cas semblant afecta tres delegats i un afiliat de CCOO a l’empresa logística SLM, una de les més importants proveïdores de Seat. A principis d’agost, els treballadors d’aquesta empresa van anunciar una vaga per oposar-se a la possibilitat que l’empresa externalitzés part de la seva producció. SLM opera des del denominat taller 12 de Seat. En aquest espai, integrat dins la fàbrica treballen unes 800 persones, segons fonts laborals. D’aquestes unes 500 pertanyen directament a SLM i la resta serien operaris contractats a empreses de treball temporal (ETT). El malestar de la plantilla es relacionava amb un projecte de Seat, la implantació del que anomena magatzem intel·ligent. Aquesta instal·lació faria que es reduís el personal necessari per realitzar les tasques logístiques. Després d’anunciar-se una vaga per aconseguir garanties que la companyia no externalitzaria la seva activitat, es va arribar a un pacte que va suposar la desconvocatòria de la protesta.
Immediatament després de firmar-se l’acord, la direcció de la companyia va acomiadar tres representants legals dels treballadors. En aquest cas l’empresa va castigar els delegats sota l’acusació que haurien fet malbé una màquina de distribució de cafè. En realitat, el responsable de CCOO al Baix Llobregat, considera que la companyia, amb els acomiadaments, ha aplicat un castic als treballadors.
Contra la decisió empresarial s’han presentat recursos a Inspecció de Treball, amb la idea que l’acomiadament és il·legal, perquè no es pot fer fora d’una empresa un representant dels treballadors mentre exerceix la defensa dels seus companys. Per això es demana que l’acomiadament sigui declarat nul, cosa que permetria la reincorporació als seus llocs, altre tractament tindria el treballador que no té representativitat.
Fonts jurídiques expliquen que els mecanismes ara adoptats per les empreses penalitzen, sigui quin sigui el veredicte final, els treballadors que durant aproximadament un any han de restar a l’espera de rebre el resultat de les seves demandes. A més, la resta del col·lectiu laboral veu com fins i tot els delegats són objecte de represàlies i això pot frenar les seves exigències.
