Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els secretaris generals d’UGT, Josep Maria Àlvarez, i de CCOO, Joan Carles Gallego, han situat les reivindicacions sindicals d’augment salarial, la lluita contra la precarietat i la recuperació social en el míting que finalitza la manifestació majoritària de l’1 de maig a Barcelona. Els organitzadors avaluen l’assistència en 60.000 persones.
Un element que s’ha repetit en els discursos ha estat la reclamació que el canvi econòmic preconitzat pel govern central es plasmi en aspectes concrets. Un d’aquests punts és la reclamació d’augments salarials. No només com a element de justícia després de gairebé vuit anys d’austeritat, sinó com a mitjà de reanimació del consum i, per tant de l’economia. En aquesta línia han criticat durament l’anunci del govern central que crearà en la legislatura vinent 500.000 llocs de treball, «En quins sectors i en quines condicions es crearan?, es preguntava Àlvarez, mentre que Gallego alertava contra la política cofoïsta que es desprèn dels anuncis dels governs central i català.
La lluita contra la precarietat va ser també repetida en les intervencions dels líders. No debades tant la manifestació com els cartells tenien un element també nou, el lema: «precarietat és explotació», seguit dels sub-lemes «treball i contractes dignes i, més protecció social». Feia molts anys que no s’utilitzava aquest concepte: explotació l’1 de maig.
Derogació de les reformes laborals
La manifestació ha comptat amb la presència de molts col·lectius de treballadors que tenen en aquests moments conflictes, tant sectorials com d’empresa. A més, de grups polítics d’esquerra. Els organitzadors han valorat el seguiment en més de 60.000 persones. Com elements en suport d’aquesta apreciació hi ha que la plaça de la catedral, a la fi de la marxa estava plena de gom a gom i Via Laietana tenia encara manifestants fins a l’alçada de la comissaria de la Policia Nacional.
Josep Maria Àlvarez ha començat recordant la primera manifestació de l’1 de maig a Barcelona, fa 125 anys, convocada per UGT. Ha criticat la falta d’atenció a les víctimes del terratrèmol de Nepal i la «vergonyosa situació que es viu a la mediterrània» i a les fronteres de Ceuta i Melilla. Però quan ha estat més enèrgic ha estat a parlar de la situació a Espanya: «Fa vuit anys que va començar la crisi i ens ho han tret tot, ens han deixat despullats de drets», ha dit. Com a conseqüència ha posat sobre la taula una exigència concreta: «derogació de totes les reformes laborals», ha dit, mirant als representants de les forces polítiques. També ha plantejat la repressió que afecta els delegats delegades sindicals en la seva tasca a les empreses, que els costa fins i tot acomiadaments.
La contundència d’Àlvarez ha pujat alguns graus quan s’ha referit als més de 300 sindicalistes imputats o acusats per participar en piquets informatius. Piquets que ha reivindicat com a part elemental de la història obrera.
En la línia d’un canvi de tendència Àlvarez ha exigit als poders públics actuals i futurs la recuperació dels drets que han estat arrabassats, i e clau catalana ha reclamat al Parlament de Catalunya que aprovi la proposta de renda Mínima Garantida per lluitar contra l’exclusió social.
El cap d’UGT ha reiterat la situació injusta que afecta els aturats de més de 55 anys que han perdut la feina i poden perdre el dret a cobrar una pensió digna després d’haver cotitzat durant 30 o 40 anys.
I dirigint-se a la representació política, el líder d’UGT ha reclamat que tant a escala local com a escala de Catalunya s’apliquin polítiques socials, ja que «igual com el sindicalisme és ferm partidari del dret a decidir, també volem un país amb polítiques socials, sanitat, escola o renda mínima garantida».
Gallego saluda els treballadors en lluita
Joan Carles Gallego ha començat la seva intervenció saludant els assistents. Ho ha fet recitant una llarga llista d’empreses i sectors actualment en conflicte: els empleats de Catalunyabank, els dels centres de la Xarxa d’Hospitals d’Utilitat Pública (XHUP), els empleats de correus, els treballadors de les empreses portuàries, el sector del transport de mercaderies, les empreses com gas gas, de Girona, o Girona més neta, o Indox i Boí Taüll, a les comarques de Ponent. També ha tingut un record per als mitjans de comunicació, alguns en crisi i molts on els seus treballadors ha de lluitar a més per defensar el dret a la llibertat d’informació.
«També saludem els treballadors i treballadores precàries, i els joves que estan al carrer o treballen en una situació de semiesclavatge», ha dit.
També ha parlat Gallego de la tasca dels sindicalistes, i dels més de 300 que tenen oberts processos per exercir els drets sindicals.
El líder de CCOO ha reclamat mesures contra la inseguretat en el treball que reverteixin situacions com l’augment de la sinistralitat a la feina. Ha confrontat totes aquestes percepcions amb la «imatge de la situació que es pregona «des dels mitjans d’informació majoritaris que ens diuen que estem en un país de les meravelles».
Gallego ha saludat les entitats socials presents a la manifestació, socials i polítiques, i els ha recordat que si acompanyen els treballadors en jornades com l’1 de maig també s’han de comprometre a ser conseqüents quan es debatin les polítiques concretes que poden mantenir o canviar la situació actual.
Ha tingut també Gallego un record per a la història, no sols pel que fa als 125 anys de la primera manifestació de l’1 de maig a Barcelona, sinó també als 50 de la fundació de CCOO. D’aquest punt ha partit per reclamar continuar la lluita contra l’austeritat. I aquí ha tornat a reclamar la pertinència d’aconseguir increments salarials com a mitjà per a reanimar l’economia, únic camí per aconseguir salvar els serveis públics. També és una eina contra la precarietat laboral i la millora de l’economia del país.
Ha finalitzat Gallego parlant del cicle electoral «el moviment sindical és independent dels poders polítics i econòmics, però no indiferent a la política, a les polítiques», ha dit. En aquest sentit ha remarcat que des dels ajuntaments es poden fer polítiques socials positives per als interessos de les capes populars. A l’àmbit català l’hi ha reclamat actuar contra les retallades filles de l’austericidi , que no han fet res més que fragmentar la societat. I respecte a les eleccions al Congrés ha demanat derogar la involució de drets i llibertats.
Quan Gallego estava acabant la seva intervenció en les escales de la catedral es van situar centenars de treballadors d’empreses subcontractades per Movistar que van fer sentir sorollosament les seves reivindicacions ara que se supera el mes de vaga indefinida.
