El sociòleg Vicent Borràs és un acèrrim defensor de la reestructuració dels actuals horaris laborals perquè segons explica “la jornada labora determina l’organització de tots els temps”. Segons explica això influeix directament en una desigualtat social i de gènere i reverteix en una major sobrecàrrega de treball cap a les dones.
Borràs, professor del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha participat en les ‘Segones Jornades Xarxa denBBora Sarea’ que aprofundeixen en la conciliació, la corresponsabilitat i l’equitat de gènere.
A la conferència ‘Els treballs i els temps des d’una mirada de gènere’, parles de conciliació i desigualtat Per què en plural?
La idea de treballs i temps és acabar amb la confusió que tot el treball és la jornada laboral i que tots els temps es mesuren a través del treball laboral. És a dir, el treball de casa, de cura dels fills i de les persones grans és un treball que va més enllà de la jornada laboral. És un treball que t’atrapa i que difícilment es pot comptabilitzar. D’altra banda la jornada laboral del cap de família és la determina l’organització de tots els temps de la llar.
Quan ajuntem treball i temps el que veiem és que és un indicador fonamentalment de desigualtat social. Vull dir, si tu penses en serveis oberts 24 hores, al final el que treballa a les nits i els caps de setmana és l’última baula. Per exemple, als EUA, on obren els centres comercials tota la nit, a qui veiem en el torn de nit? A una dona i negra. Els pitjors horaris se’ls emporta el que està en l’escala laboral de manera pitjor, per tant si cal fer una transformació dels temps i els treballs, ha de passar per un pacte social, per negociacions col·lectives i per pactes socials, perquè si no acaba abundant en desigualtat social.
Com ha afectat la crisi i les retallades en els serveis públics a aquest tema?
En el moment en què estem ara, ningú està parlant de la reducció del temps de treball, cosa que l’anterior crisi, als anys 90, sí que es parlava. Avui precisament he llegit un article d’una economista que diu que durant la reducció d’ocupació Espanya havia augmentat en un o dos punts la productivitat. Ara estem augmentant ocupació i sembla que aquesta tendència a la productivitat està baixant. Això és conseqüència d’una cultura empresarial d’aquest país que és molt presentista, és a dir que valora moltíssim que tots estiguin a l’empresa com més hores millor, encara que no estiguin fent res, que estiguin disponibles per al cap.
Tallar aquesta qüestió és una responsabilitat social o institucional?
És una responsabilitat social a través de polítiques i de canvis socioculturals. Costa molt canviar l’organització dels temps. Per exemple no s’hauria sopar a les deu de la nit, és una barbaritat, i això hauria de canviar. Fixa’t, els nens a la guarderia mengen a les dotze, després a primària mengen a la una, a la secundària s’han inventat la jornada intensiva i els adolescents mengen a les tres, és que ho estem fent malament des del principi.
I com afecten els horaris en qüestió de gènere?
Els horaris actuals repercuteixen en més treball per a les dones. Quan veus el temps, el que veus és una desigualtat de gènere, sobrecàrrega de treball i malestar. Necessitem, de manera sincronitzada i quotidiana, que les coses acabin molt abans.
Cal llavors un canvi de mentalitat no?
Sí. Els estudis ens diuen que els homes que s’impliquen més en la cura dels fills són els homes que surten abans de treballar. La sortida de la feina és clau per a la implicació del dels homes en la cura dels fills, però també ha d’anar acompanyat d’altres coses. El primer canvi és tocar l’horari de treball, és la peça clau per a la distribució dels temps, si no es canvien els horaris, pots cantar missa, perquè és el temps de treball és sobre el qual s’organitzen els altres temps.
