Actualitat

Cooperatives d’alumnes: Aprendre valors cooperatius i practicar-los des de l’escola

Joan Segarra és director de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya  entitat integrada en la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Des de la federació d’ensenyament  és des d’on s’impulsa la creació de cooperatives d’alumnes, un projecte nascut fa relativament poc  i que ja és una realitat creixent. L’objectiu és fer arribar als joves més la pràctica dels principis cooperatius: la participació, la democràcia econòmica i de gestió i la responsabilitat compartida.

Què són les cooperatives d’alumnes?

Des de fa uns quants anys hi ha un programa de la Diputació de Barcelona que el que fa és treballar a les escoles, bàsicament a primària, el tema de la simulació de la creació d’una cooperativa. Es tracta que les escoles visquin el procés de crear una cooperativa, per exemple, els ensenyen fer estatuts, i aquestes coses. La característica que té és que és un model de simulació.

Però aquest any, la federació de cooperatives de treball, junt amb la diputació ha iniciat una cooperació perquè dins del programa de simulació de creació d’una cooperativa d’alumnes acompanyar-los els aspectes financers. Es tracta d’ajudar-los en el procés de recerca de finançament per una cooperativa i fins i tot hi ha una petita aportació econòmica.

El que he dit és un antecedent. Però des de la federació de cooperatives d’ensenyament el que hem posat en marxa és un programa de creació de cooperatives d’alumnes.

En què consisteix?

Estem parlant d’escoles cooperatives. És a dir, escoles on els mestres o els pares i les mares són socis de la cooperativa i han impulsat aquesta escola. I és en aquest marc en el qual neix la idea de crear cooperatives d’alumnes.

Es fan com a un aspecte docent més?

En aquests casos s’ha cregut que als alumnes, a banda d’ensenyar-los llengua, matemàtiques i el que faci falta, el fet cooperatiu ha d’estar present a la seva formació. I això ho aconseguim a través de la creació de cooperatives d’alumnes.

I això com s’aconsegueix?

Es convida als nens i nenes de l’escola a crear cooperatives que, de manera efectiva vulguin incidir en la vida dels centres. Fan, com és natural tot el procés previ, el que hem indicat respecte al programa de simulació, però en aquest cas, hi ha voluntat de perdurar en el temps.

Com s’arriba a la perdurabilitat?

Si la creen, per exemple, els nois de primària, la idea és que perduri durant tota la primària i si pot ser que arribi a secundària. I, si la creen a secundària, la idea és que es mantingui fins que els nanos marxin de l’escola.

Què fan aquestes cooperatives, dins l’estructura d’una escola?

Efectivament, són entitats que es creen per fer alguna cosa. Per exemple, en una de les escoles hi ha una cooperativa de logística. Això vol dir que es dedica a, qualsevol acte que es fa a l’escola, tota la part de muntar la sala, posar les cadires, preparar l’escenari, de tot això en queda encarregada la cooperativa. Ells s’autogestionen i fan efectivament les tasques. Un altre cas, seria la cooperativa audiovisual, que fa tots els reportatges fotogràfics i de vídeo de tot el que es fa a l’escola. En aquest cas, per exemple, no cal que es contracti algú de fora per fer aquestes feines. Ells reben l’encàrrec i han de realitzar el reportatge amb prou qualitat i reben la compensació que s’hauria pagat a uns professionals que vinguessin a fer l’encàrrec.

Hi ha més exemples?

Si., hi ha cooperatives que preparen el berenar per a la resta dels companys, de l’escola. Fan una mena de cantina i venen el menjar per a la resta de la comunitat escolar. I ha, altres cooperatives que no van en la línia de serveis sinó en la línia de productes. Per exemple, hi ha nanos de primària que es dediquen a fer treballs manuals, polseres, etc, que després venen en una fira, o el que sigui.

Hi ha exemples de cooperatives pioneres en escoles?

Podríem posar-ne diversos, però per destacar les que van començar abans, hi ha dos noms. La cooperativa les Oliveres, de l’Escola Sant Gervasi i la cooperativa Petit món, de Castelldefels

Què es busca en tots els casos que m’heu descrit

El que es vol és que hi hagi un objecte real i pràctic de producte o servei per part dels nens i nenes i que el fet de pensar en la creació de la cooperativa, la realització dels estatuts, fer el pla d’empresa i el treball efectiu els faci viure de manera real el procés cooperatiu, com seria en el món real el procés de crear una cooperativa, que a més, estem fent en el marc d’una cooperativa escolar. S’ha de tenir en compte que els nens ja saben que és una cooperativa, perquè saben que els mestres són socis d’una cooperativa o que els pares ho són, els apropa al món cooperatiu, i això permet que quan surtin de l’escola ho faran coneixent aquest model d’empresa i l’experiència que se senti en estar-hi vinculats.

Sabeu si en acabar els estudis alguns nois o noies han creat cooperatives?

No tenim encara l’experiència, perquè han sortit pocs nois i noies, , però ens consta que n’hi ha, especialment entre els que estan a secundària o al batxillerat, que diuen: «jo quan acabi d’estudiar, la forma de treball en cooperativa m’agrada».

El programa de què em parleu forma part d’una experiència més global?

Si, el programa està integrat en l’Aracoop, que neix d’un acord entre la Generalitat i les federacions de cooperatives, concretament amb la col·laboració de la direcció general de cooperatives. Això vol dir que també estem fent aquesta experiència amb nois i noies que estudien en escoles o instituts no cooperatius, siguin públics o siguin concertats.

Per cert, hi ha una altra línia dins el programa Aracoop, que es diu Fescoop, que consisteix en un treball dins l’aula que ajuda els alumnes a conèixer el món cooperatiu. La nostra idea és encaixar-ho tot.

Té aspectes especials el treball amb escoles que no són cooperatives?

Bé. Viure el que és la vida interna d’una cooperativa, és més fàcil d’entendre en alumnes de batxillerat o els últims cursos de l’ESO, Això no vol dir que no hi hagi cooperatives a primària. L’altre dia vaig estar en una escola i em vaig entrevistar amb la presidenta d’una cooperativa que té sis anys.

Les cooperatives creades dins del programa que m’esmenta han creat entre elles alguna mena de coordinació?

Dos projectes de futur que abans de finals d’any posarem en marxa. Un serà la primera trobada de cooperatives d’alumnes de Catalunya, en la que hi haurà una mena de presentació d’experiències, en la que cadascú explicarà la seva activitat i el procés seguit, i la segona serà la creació de la federació de cooperatives d’alumnes de Catalunya, que seria una estructura que acolliria totes aquestes experiències arreu del territori.

Aproximadament quantes cooperatives d’escolars hi ha a Catalunya?

Entre les que ja existien i les nascudes arran del programa, ara n’hi deuen haver al voltant de les quaranta. Però, aquesta edició en volem crear unes quinze, que podrien ser vint finalment Per tant, podem estar en la seixantena d’entitats..

I Això quantes persones pot estar vinculant?

Mira, l’any passat, amb unes vint cooperatives hi havia al voltant de 800 alumnes. Ara, que en tindrem més del doble, podem estar parlant dels 2.000 i fins i tot 2.500 alumnes.

A nosaltres, a banda de la divulgació del fet cooperatiu i de donar eines per a la creació de cooperatives d’alumnes, el que ens interessa és que a través d’aquestes eines enfortim el model democràtic. Perquè al final el que ensenyem és un model de fer empresa i fer activitat, cosa que mostra una manera de viure i treballar, amb uns altres valors diferents dels dominants avui. Parlem de democràcia, de participació, de decisió col·lectiva .

Han de realitzar molta gimnàstica democràtica, els nois i noies?

Clar, han de debatre en assemblea, han de decidir, han d’argumentar, i potser s’han d’enfadar entre ells. I tot aquest aspecte té un alt valor pedagògic, i d’auto-resposabilitat. A més, es creen dinàmiques paral·leles de la realitat dels adults. Perquè hi ha conflictes: es donen casos d’algú que no treballa prou, . Per tant, han d’aprendre a adoptar decisions de forma autònoma, tot i que els professors i mestres sempre estan vetllant perquè tot es faci d’acord amb els principis cooperatius.

I com s’enquadra tot plegat en els programes educatius?

Aquesta és la gràcia, que no és una assignatura i un contingut obligatori. Es tracta d’un procés transversal, que es desenvolupa en espais que no són lectius, l’espai del lleure o del pati. Clar que en l’apartat de batxillerat i secundària hi ha les hores d’emprenedoria, però essencialment aquesta és una activitat privada. Això vol dir que els nois i noies es troben a l’hora del pati i parlen de coses, de vegades es troben fora de l’escola. Això és normal en la vida habitual de l’escola cooperativa, perquè en aquests àmbits, i també en moltes escoles que han començat a treballar aquest programa el valor de la cooperació està totalment present.

Sembla que a més hi ha l’aspecte de voluntarietat, que reforça l’activitat?

Ess clar, perquè les cooperatives es fan a partir dels propis interessos. Són els alumnes els qui decideixen a què volen que es dediqui la cooperativa,. I llavors hi pot haver nois i noies que s’ajunten perquè els interessa el tema de la imatge i al final actuen d’acord amb els seus interessos. I això també passa a la vida: un grup de persones que s’uneixen perquè tenen un projecte comú i volen tirar-lo endavant.

Quan neixen aquestes cooperatives poden necessitar ajudes, per exemple per material, tenen alguna mena de suport?

En el cas de la Diputació, no hi ha aportació econòmica però si tot el suport. En el nostre cas, l’escola facilita el que faci falta, el material, per exemple. A més, en el marc de l’Aracoop, la cooperativa que gestiona el programa, que és Doble Via, en fa és l’acompanyament en tots els passos fins a la creació de la cooperativa.

Les cooperatives d’estudiants queden, sembla molt immerses en la vida de les escoles..

Penseu que a les escoles, per exemple, sempre s’han recollit diners per fer viatges de fi de curs. Hi ha cooperatives que assumeixen aquesta tasca. En síntesi fan una feina, organitzen una festa i els diners els destinen al viatge, que és una cosa que s’ha fet sempre. Però hi ha casos en què les cooperatives organitzen activitats i els diners que recapten els destinen a una ONG , com passa a la cooperativa de l’Escola Sant Gervasi. Tot això ells són els que ho decideixen, ho articulen i ho gestionen.

Això passa només a Catalunya o hi ha casos semblants en altres llocs a Espanya?

Nosaltres tenim una referència, n’hi pot haver més, que les escoles cooperatives a Andalusia ho han treballat molt això. Fins i tot la Junta d’Andalusia hi va dedicar fons i subvencions. Parlo d’això que és el que conec més, però en l’àmbit d’Espanya, la UECoE, que és la Unió espanyola de federacions de cooperatives d’ensenyament , fa un parell d’anys va organitzar una trobada on les federacions, com ara la nostra van presentar experiències.

La idea és molt compartida, perquè el principi: som escoles, som cooperatives: hem de fer viure l’experiència cooperativa als nanos, cosa que és, gairebé, de sentit comú.

Dit en llenguatge futbolístic, des del món cooperatiu s’està creant planter. . .

Aquesta és la idea: crear planter, i fer conèixer el cooperativisme des de la vivència i quan arribin a grans, això ja ho hauran viscut i els serà fàcil escollir entre aquest tipus d’empresa i les empreses de capital.