Actualitat

Oriol Romances, Vicepresident d’ASCA: “La nostra és una resposta cívica contra l’atur, tasca que hauria de fer l’Administració”

Oriol Romances un enginyer tècnic teòricament jubilat, però la seva feina no para: és vicepresident d’Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA). L’entitat treballa des de 1981 en la dura tasca de fer disminuir l’atur, persona a persona.  Contra el que podria pensar-se la situació actual, amb taxes de desocupació en el llindar del 20% a Catalunya ,no aconsegueix desanimar a aquest grup de ciutadans que fa 34 va decidir arremangar-se per lluitar contra el flagell que més castiga la cohesió social. Ho van fer sense esperar que l’administració s’hi posés. I ho continuen fent amb la mateixa fe amb què s’hi van posar llavors.

Com van pensar a crear ASCA?

Va ser després d’una taula rodona celebrada a Franciscalia. Llavors, s’ha de recordar, hi havia unes taxes de desocupació que feien por. I a més, no hi havia ni la meitat de la cobertura social que hi ha ara.

I quina va ser la fórmula que van adoptar en posar en marxa l’entitat?

Primer vam crear una associació, i després vam constituir una fundació que és el que som ara.

Com operen?

Bàsicament ens dediquem a concedir crèdits destinats a crear llocs de treball.

Quines característiques tenen aquests crèdits?

Molt senzill, són crèdits sense interès. Simplement el compromís de les persones que reben els diners és tornar-los en els anys en què es fixa el retorn.

He entès bé que no apliquen interessos?

Si, és la filosofia que tenim. De fet, Acció Solidària contra l’Atur (ASCA) es va crear aplegant les aportacions dels socis. I aquestes aportacions tenen a veure amb la bona voluntat de les persones, que donen allò que poden.

Pot explicar una mica millor això de les aportacions?

És molt senzill, les persones o en alguns casos les entitats es comprometen a fer uns pagaments, de vegades mensuals, de vegades en altres períodes. I les aportacions poden ser molt petites, des de 20 euros al mes que pot pagar un jubilat. Posaré un altre exemple, hi ha diverses comunitats de monges que fan les seves aportacions a aquesta tasca. I ho fan amb la idea d’ajudar en la mesura de les possibilitats de cadascú. En definitiva podria dir que el naixement de l’entitat es va deure a la presa de consciència d’un grup de persones cíviques. I li afegiré que tot i les posicions de cadascú, la nostra és una associació laica i privada.

Ens podria dir actualment quants socis té la fundació?

Aproximadament podem dir que som uns 300 socis, entre persones i entitats.

Anem als préstecs, com arriben les peticions a ASCA?

És molt variat, hi ha moltes sol·licituds que ens arriben des de diversos àmbits. Els últims anys molts dels que demanen els crèdits ho fan posant-se en contacte amb la nostra pàgina web, Un altre camí per on ens arriben peticions de crèdits és a través dels responsables d’assistència social de molts ajuntaments i d’entitats del tercer sector. Penseu que el grau de precarietat en què viu molta gent fa que molts cops es demanen préstecs per a la pura subsistència. Li posaré un exemple. Un crèdit diguem-ne genèric seria de 800 o 1.000 euros demanats per una persona que vol adquirir eines. Per dedicar-se a fer neteges d’habitatges i escales, cal adquirir, potser, eines de neteja, una aspiradora… De fet molts cops qui rep els diners és directament el proveïdor.

I permeti’m una pregunta tècnica, quin grau de morositat tenen, atès que els seus clients són gent que alguns casos estan en el llindar de la supervivència?

Miri, no li podria dir globalment, però el cert és que el grup d’impagament és directament proporcional a la fragilitat del projecte. Pensi que hi ha crèdits que es demanen, per exemple, per poder accedir a un curs de conducció de matèries perilloses. Clar, aquest tipus de peticions tenen un retorn molt vinculat no al curs sinó a la seva conseqüència laboral. En l’altre extrem hi hauria molts dels crèdits que es concedeixen a entitats com cooperatives, cosa que ja implica, com a mínim a tres persones que tenen generalment un projecte d’empresa molt pensat al darrere.

Suposo que per a la pervivència de l’entitat ara deuen patir la disminució d’ajudes públiques.

Bé, li diré que les ajudes públiques per a ASCA sempre han estat minoritàries. En l’any que han pujat més crec que no van arribar al 7%. I ara això va a la baixa, crec que el pressupost de 2014 no arriba al 4%. És més, li diré que la caiguda de les aportacions públiques només ha fet que disminuís de forma important un tipus d’ajuda que donàvem que era la de fons perdut.

A veure si ho entenc, durant altres èpoques en els casos que es considerava necessari es facilitaven els diners sense que calgués retornar aquests fons?

Sí, era exactament així. Però ja li dic que això ha caigut molt perquè aquest tipus de col·laboració es finançava amb les subvencions públiques que han disminuït de forma dràstica.

En el web s’indica que en els 34 anys de vida d’Acció Solidària Contra l’Atur ha concedit 10,3 milions en préstecs, i ajuts a 27.288 persones. Tot plegat ha fet possible que sortissin de l’atur 7.542 persones.

I compti que aquestes dades que apareixen al web no són les darreres que tenim, perquè la fundació no para de rebre peticions i en la mesura que es pot, de concedir els crèdits o les ajudes puntuals que cal donar.

Quin seria el tipus d’ajuda que els agradaria poder donar?

Voldríem que hi hagués projectes ben pensats, que tinguessin un pla d’empresa ben pensat perquè això assegura gran part de l’èxit. Darrerament hem vist, en aquest sentit projectes que han demanat quantitats que per a la fundació són extraordinàries, de fins a 50.000 euros a tornar en cinc anys, i si es pot, els financem.

Ja sé que és arriscat, però de mitjana els últims anys quants llocs de treball poden crear els préstecs que vostès concedeixen?

Varia, però darrerament els pressupostos anuals estan entre 1,2 i 1,3 milions, cosa que facilita que creïn el seu lloc de treball unes 300 persones.

Una curiositat, com és el funcionament de l’entitat?

Bé, tenim un patronat, presidit per Joan Comas, on hi ha els fundadors i les persones que s’han anat afegint en nom dels socis. Tenim, després un consell directiu, i finalment hi ha un consell executiu. Però a banda hi ha un nucli important de professionals que ens aporten els seus coneixements en forma de col·laboracions voluntàries. I finalment a l’entitat hi ha també llocs de treball, tres i mig, per assegurar el funcionament del dia a dia.

Imaginem que reben una petició de crèdit per Internet, què fan?

Primer mirem si té un pla d’empresa al darrere. A nosaltres ens arriben sol·licituds, per exemple des de Barcelona Activa o entitats semblants. Mirem el pla, li deia, i el passem, si cal a un expert o a un grup de professionals vinculats amb el món de l’empresa, enginyers o advocats, que analitza què es demana i si es veu que pot tirar endavant ja es posen en contacte per fixar els detalls, les quantitats i el temps de retorn.

Darrerament també treballem, per exemple, amb la Fundació Seira, especialitzada a donar suport financer a les cooperatives. Amb ells ajudem les cooperatives de nova creació. Els hi aportem fins a 20.000 euros per a la formació de capital fix, a retornar en cinc anys. ,També tenim en aquest àmbit préstecs de 10.000 euros a tornar igualment en cinc anys.

Se m’acut que potser una de les fonts de finançament eren els fons socials de les entitats d’estalvis, bé ara sembla que només hi ha una caixa…

Concretament col·laborem amb l’antiga Caixa de Pensions. Organitzem conjuntament un premi en record de Josep Maria Piñol, un antic president d’ASCA, un vaticanòleg prestigiós. El guardó consta de dos premis, de 10.000 euros cadascun, un l’aporta la Caixa i l’altre la Fundació ASCA. Se n’han fet fins ara 18 convocatòries. Es donen, per una banda a una entitat del Tercer sector i de l’altra a una entitat que hagi tirat endavant un projecte innovador. L’any passat els premis se’ls van endur la Fundació el Llindar i Tarpuna, una cooperativa que té diverses activitats, entre elles un hort social.

En aquest moments de crisi han notat algun tipus de demanda de crèdit específica?

Bé, des que les retallades es van estendre a Catalunya, una de les peticions que més ens arriben procedeix d’entitats del tercer sector que tenen una subvenció aprovada però que, per falta de liquiditat, no reben els diners. Nosaltres els hi fem un crèdit pont que els permet tenir els fons, o una part del que tenen concedit per l’Administració, fins que reben efectivament la subvenció. I com sempre, sense interessos. Així també ajudem aquestes entitats sense ànim de lucre!

No sé si em deixo de preguntar alguna cosa important?

Per a mi és important remarcar que ASCA funciona gràcies als col·laboradors que s’apunten al discurs de l’acció solidària. També els socis que aporten els diners que poden, darrerament les aportacions privades han baixat una mica, perquè, ens diuen que la crisi també afecta de valent a persones com jubilats, que sempre han destinat una quantitat a ajudar els altres. Sigui com sigui, més enllà del pes que la nostra acció pugui tenir en les estadístiques, és una resposta ciutadana a aquest greu problema que tenim tots. La llàstima que ho hàgim de fer els ciutadans i no l’Administració que és a qui li pertocaria fer-ho.