El projecte Inotool (eines per la innovació social) busca promoure els valors de l’economia social, animar i orientar a emprendre de manera col·lectiva tant en el cas de recuperació d’empreses en situació de crisi com en nous projectes. A més, en les trobades entre les diferents organitzacions sindicals que han participat, s’ha avançat en la col·laboració entre el sindicalisme europeu i les organitzacions de l’economia social, dos moviments que, tot i compartir orígens i objectius, sovint viuen d’esquenes l’un de l’altre i fins i tot, a voltes, en conflicte.
El principal públic objectiu d’InoTool son els sindicalistes. El projecte pretén proveir-los d’exemples de bones pràctiques a l’hora d’ajudar a la creació de nous projectes d’economia social i de donar suport al seu desenvolupament. Es pretén desenvolupar eines útils que permetin als sindicalistes a comprometre’s amb l’economia social.
El producte del projecte és una pàgina web, inotool.eu on trobem des de un vídeo de presentació a un interessant material de formació sobre els valors, el que cal tenir en compte alhora d’emprendre col·lectivament i el recull de recursos existents en suport del les empreses cooperatives. Aquest material fa servir imatges molt adients dels Castellers de Barcelona per il·lustrar els valors de moviment cooperatiu. Les persones interessades també hi trobaran fitxes ordenades per sector i països sobre experiències cooperatives en marxa de les que més de cinquanta son catalanes.
Sindicalisme i Economia social
Una de cada quatre noves empreses a Europa , s’inscriuen en l’economia social, ocupa 11 milions de treballadors, el 4,5% de la població activa. L’economia social, pot donar solucions allà on el mercat i l’estat fallen i incorpora valors útils al conjunt de la societat –per exemple es un model per bastir polítiques de baix a dalt-.
Tot i aquestes dimensions la relació i percepció que tenen les organitzacions sindicals de l’economia social varia molt a la Unió Europea, però generalment és limitat. Per això un dels objectius d’InoTool és el de reforçar aquesta relació.
El primer repte ha estat trobar una definició clara i entenedora per totes les organitzacions participants sobre que és economia social. Les diferents realitats legals i de tradició dels diferents països fan que a centreeuropa es reservi aquest terme per les empreses gestionades de manera participativa i democràtica. Als països mediterranis, i la llei espanyola de 2011 és una mostra, l’objectiu de l’empresa i que no estigui orientada al repartiment de benefici econòmic ja es raó suficient per ser considerada com a tal. Les organitzacions del projecte han convingut que:
L’economia social comprèn totes les activitats econòmiques d’interès públic en general i també les que presten servei, en particular, mitjançant la producció de bens i prestacions de serveis, assegurances i finançament. En comptes d’adreçar-se al lucre privat, l’Economia Social persegueix el benefici social. Això, combinat amb la doble naturalesa dels seus socis (en tant que treballadors i empresaris), el seu èmfasi en satisfer les necessitats de la comunitat, la seva capacitat per desenvolupar àrees subdesenvolupades però vitals, així com la seva especial utilitat per certs grups que potser no troben resposta en models de negoci tradicional (com la gent gran i les persones amb diversitat funcional), fa que l’Economia Social sigui una forma viable per sortir de la crisi actual.
Si malgrat la valoració positiva dels principis i el balanç de l’economia social el moviment sindical no hi està més vinculat no es sols per la dificultat de trobar un paper a jugar en aquest tipus de empreses –i no tot a l’economia social són socis cooperatius- o pel record de experiències que no van reeixir. En tots els països es troba algun exemple de males pràctiques, on no hi ha control democràtic de les empreses i on les condicions de treball i salari són precàries i per sota conveni. Quan el sindicalisme topa amb aquestes realitats, es genera una reacció dificulta la a necessària aliança entre l’economia social i el sindicalisme i limitant qualsevol possibilitat de intervenció. Cal superar aquestes dinàmiques separadores per actuar perseguint la mala praxi i reforçant la qualitat del treball a l’economia social, tot actuant conjuntament les organitzacions sindical i de l’economia social. És necessari comptar amb indicadors fiables per avaluar l’impacte social de les empreses socials per tal de que el suport de les administracions s’adreci a les empreses l que de debò responen als principis compartits. Cal evitar el fenomen creixent a Europa de que, sota el pretext d’afavorir l’economia social, es facin servir aquestes empreses per rebaixar el preu i externalitzar la prestació de serveis públics, el que es fa deprimint les condicions de treball en aquest sectors .
Altrament, el sindicalisme ha de relacionar-se amb l’economia social sempre des de la perspectiva de les persones que hi treballen. No és el mateix doncs, el seu paper en una cooperativa on tothom que treballa és soci o sòcia –i on pot acompanyar i donar suport, fins i tot ser un instrument- que en aquelles empreses on les persones assalariades segueixen tenint en el sindicalisme el millor sistema de representació i defensa dels seus interessos. L’economia social ha d’entendre que ni l’objectiu de l’empresa ni el seu origen o formula societària poden ser mai un argument per deprimir les condicions de treball en la empresa o privar als treballador dels seu drets fonamentals d’organització i representació. Les experiències de diàleg social entre les organitzacions i a les empreses de l’economia socials i els sindicats han estat molt valorades pels sindicats participants –una d’elles l’acord entre CCOO,UGT i Confesal a Espanya).
Cal construir marcs estables de trobada entre les organitzacions de l’economia social i el sindicalisme, bona part de l’ocupació que es genera i es generarà a Europa ho és en forma d’empreses cooperatives o que no estan orientades al benefici econòmic. Davant el missatge imperant i la manca d’oportunitats de treball , emprendre en comú i cercant l’impacte social és l’opció que prenen moltes persones que volen treballar d’acord amb els seus valors. El moviment sindical ha d’aconseguir ser percebut per aquestes persones com un aliat necessari i un instrument útil.
