Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
es organitzacions d’habitatge han convertit el malestar pels disparats preus del lloguer en mobilitzacions massives i acampades en places de tot el país. També han forçat, amb la pressió als carrers, les mesures d’habitatge més ambicioses de la democràcia; una convocatòria electoral i la primera vaga general per l’habitatge al país el pròxim 11 de novembre.
Però el moviment no ha nascut amb les mobilitzacions més recents. Els primers sindicats d’habitatge van sorgir a Barcelona i Madrid el 2017 i s’han estès des de llavors per tot l’Estat. Actualment, la Confederació de Sindicats de Llogateres agrupa 21 organitzacions que han estat claus en la pressió per aprovar mesures en matèria d’habitatge.
Catalunya va ser pionera l’any 2020 en disposar d’una llei per contenir els preus tot i que va ser anul·lada poc després pel Tribunal Constitucional. El 2023, amb la primera llei estatal d’habitatge, es va recuperar la possibilitat de regular els lloguers en zones declarades de mercat residencial tensionat.
Catalunya va ser pionera l’any 2020 en disposar d’una llei per contenir els preus tot i que va ser anul·lada poc després pel Tribunal Constitucional
Amb el conegut com a Decret Mari Carmen, els sindicats han aconseguit anar més enllà, tot i que de manera temporal, blindant la pròrroga dels lloguers, la prohibició dels desnonaments per a persones vulnerables, la prohibició de la compra especulativa i la regulació dels lloguers de temporada i d’habitacions, un dels forats que havia deixat la llei estatal d’habitatge.
Però per als sindicats, el repte de fons és aconseguir un canvi de model on els llogaters puguin organitzar-se i sindicar-se per negociar conjuntament les condicions dels seus contractes amb un reconeixement legal específic tal com existeix en l’àmbit laboral.
Exercir el sindicalisme també en l’habitatge
Els Sindicats de Llogateres van sorgir com una resposta a la bombolla de preus dels lloguers i a les dificultats dels arrendataris per defensar els seus interessos de manera individual. El plantejament és traslladar a l’habitatge les formes d’organització i negociació col·lectiva del sindicalisme laboral, d’aquí que s’hagin constituït com a sindicats.
En lloc d’afrontar cada contracte com una negociació aïllada entre un llogater i un propietari, els sindicats proposen que els inquilins que comparteixin un mateix conflicte s’organitzin per negociar conjuntament, amb l’objectiu de plantejar demandes conjuntes i buscar acords que beneficiïn al conjunt dels llogaters afectats.
Tot i que els Sindicats de Llogateres ja exerceixen l’organització i defensen col·lectivament a molts inquilins, reclamen un marc legal específic que reguli la seva representació, la negociació amb els arrendadors i les garanties de les negociacions. L’objectiu és blindar el dret a la sindicalització i que els representants dels llogaters tinguin capacitat per intervenir en els conflictes que afecten els seus afiliats.
«El llogater hauria de poder denunciar el propietari si vulnerés aquest dret no renovant el contracte o prenent altres represàlies», explica Marta Ill Raga, doctora en Ciències Polítiques per la Universitat de Gant i membre del Sindicat de Llogateres.
Un altre dels àmbits que els sindicats volen reforçar és l’accés a la informació i l’assessorament. Reclamen que els llogaters puguin conèixer amb antelació les condicions dels contractes i les pròrrogues, a més de disposar d’assessorament jurídic i acompanyament sindical durant el procés de negociació.
La informació sobre la titularitat dels immobles i la condició de gran tenidor també és rellevant, especialment en un moment en què la legislació és cada cop més complexa. «El llogater hauria de tenir un accés fàcil a la informació cadastral de grans tenidors per saber quin arrendador i drets té», assenyala Ill.
La negociació col·lectiva, el cor dels drets sindicals
La negociació col·lectiva és una de les principals reivindicacions dels Sindicats de Llogateres, ja que és el centre del model sindical. El seu reconeixement legal permetria establir mecanismes de representació perquè els inquilins poguessin negociar conjuntament amb els propietaris les condicions dels seus contractes.
Des dels Sindicats de Llogateres defensen la negociació col·lectiva en finques amb un mateix arrendador o en immobles gestionats per grans tenidors. En aquests casos, els llogaters podrien organitzar-se per plantejar demandes comunes i intentar arribar a acords sobre les condicions dels lloguers.
Des dels Sindicats de Llogateres defensen la negociació col·lectiva en finques amb un mateix arrendador o en immobles gestionats per grans tenidors
La translació del model laboral, on les condicions de negociació i representació estan molt delimitades, planteja interrogants en l’àmbit de l’habitatge. CCOO i UGT, tot i que defensen el sindicalisme en l’àmbit de l’habitatge i el dret a negociar condicions, creuen que la proposta encara està poc desenvolupada i posen en dubte que el model de negociació col·lectiva laboral es pugui traslladar directament al mercat del lloguer.
La vaga de lloguers: una idea que no és nova
La vaga de lloguers és una altra de les principals reivindicacions dels Sindicats de Llogateres, però també una de les que genera més debat. La proposta consisteix a utilitzar la retenció col·lectiva de les rendes com a eina de pressió per negociar amb els propietaris.
Defensen un mecanisme que permeti dipositar les rendes en un organisme públic durant un període determinat, sense que els diners es puguin retirar fins que finalitzi la vaga i s’hagin establert les condicions pactades.
La idea de la vaga de lloguers no és nova. Es va utilitzar com a forma de pressió el 1931 davant el fort atur registrat a Barcelona amb la finalització de les obres de l’Exposició Universal de 1929. Fins a 100.000 famílies van deixar de pagar el lloguer simultàniament a Barcelona, l’Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet amb una gran xarxa veïnal organitzada per evitar els desnonaments davant la pressió de la Cambra de la Propietat Urbana, la patronal dels propietaris.
Quasi cent anys després, els sindicats de classe i els Sindicats de Llogateres s’han unit en la que serà la primera vaga general per l’habitatge al país amb l’objectiu de donar una resposta al principal condicionant de la vida de la classe treballadora. Però per als Sindicats de Llogateres, el repte és convertir l’organització col·lectiva, que ja ha demostrat la seva capacitat per impulsar canvis, en drets reconeguts per llei. Perquè, si durant anys els sindicats han pressionat per canviar les regles del mercat del lloguer, ara volen també tenir reconegut el dret a negociar-les.
