Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A tot el món, una de cada sis persones ha patit algun tipus de discriminació, afectant de forma desproporcionada dones i persones amb discapacitat. Aquesta és una de les dades que recull la presentació del desè dels disset Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Organització de Nacions Unides (les ODS de l’ONU) per al 2030. En concret, és laproposta per a la reducció de les desigualtats perquè, tal com s’explica, “la desigualtat amenaça el desenvolupament social i econòmic a llarg termini, frena la reducció de la pobresa i destrueix el sentit de realització i autoestima de les persones. I això pot derivar en delinqüència, malalties i degradació ambiental. I és impossible aconseguir un desenvolupament sostenible i millorar el planeta si es priva la gent de l’oportunitat de tenir una vida millor”. I aquesta oportunitat tant pot ser un tractament mèdic com una feina.
“Trobar feina no és només una qüestió econòmica”, expressa Josep Roset, president de la Fundació CIES, que promou el treball per a tothom sense límits ni barreres. “Per a una persona amb discapacitat, aconseguir una ocupació significa recuperar l’autoestima, sentir-se útil, tenir un propòsit i, sobretot, millorar el seu benestar emocional i la seva salut mental. Una feina és la porta oberta a la independència, a la dignitat i a la plena inclusió dins de la societat”, diu.
“Per a mi, el treball és un orgull, és sentir-me part de la societat”. Així expressava Caterina Moretti, una jove de vint-i-nou anys amb síndrome de Down, el que significa per a ella tenir una feina. Ho deia en la presentació, la setmana passada a la seu de Foment de Barcelona, de la novena edició de la Fira Sí i Millor, la cita anual dins del Saló de l’Ocupació que posa en contacte empreses disposades a contractar persones amb alguna discapacitat i sol·licitants de feina que, en algun cas, però no sempre, necessiten una adaptació del lloc de treball, per a poder gaudir d’aquest dret humà fonamental que és tenir una feina remunerada.
Caterina Moretti és ambaixadora de la Fundació Adecco, una empresa que promou la contractació de persones amb discapacitat i també treballa per a la firma de moda Simorra. Amb el seu testimoni vital parlant obertament de la seva particular consecució de fites, Moretti ha aconseguit 56.000 seguidors al seu compte d’Instagram (@lacate_es) i l’any 2019, una xerrada seva als TEDx Talks sobre El valor de la diferència va superar a Youtube les 58.000 visualitzacions. “No vaig néixer per a encaixar, sinó per a emocionar”, diu aquesta influenciadora digital que se’n va a les empreses a fer xerrades “per aconseguir que creguin en nosaltres i no en el nostre diagnòstic, que creguin en el talent sense etiquetes”.
La seva mare acompanya pares i avis de persones amb síndrome de Down per aportar-los la seva positiva experiència de superació que ara ja és un tàndem entre mare i filla. “Ella acompanya i jo empodero”, remarca la Caterina, que explica als empresaris que “recollir cada diversitat enriqueix moltíssim”. I encara afegeix que “el canvi de mirada que en resulta ens ensenya a escoltar amb l’ànima i adonar-nos de tot el que podem aprendre anant una mica més a poc a poc. I això només és qüestió d’actitud”.
El benefici del talent divers
“Contractar talent divers canvia les converses dels equips i redueix l’absentisme –hi ha nombrosos estudis que ho mostren–, perquè aquestes persones que ho tenen més difícil per trobar una feina la valoren més que ningú i veure que són capaces de donar el millor d’elles ens fa canviar la mirada”, exposava també en el mateix acte a Foment la directora d’HR People Experience, en representació de l’empresa farmacèutica Grífols, Laura Rodríguez.
A Catalunya, hi ha 500 Centres Especials de Treball (CET’s) on treballen uns 20.000 persones amb alguna discapacitat. Però totes les administracions i empreses ordinàries amb més de cinquanta empleats estan obligades a reservar un 2% dels llocs de treball per a persones amb discapacitat. No obstant això, aquesta normativa legal “no es compleix i no se’n fa un seguiment molt efectiu, tampoc del seu compliment. Els empresaris prefereixen pagar una sanció”, explica Felipe Yagüe, coordinador del Grup de Treball Psicologia i Discapacitat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).
Yagüe coneix bé el prejudici empresarial amb el qual topen possibles nous contractats amb alguna discapacitat perquè els últims vint anys ha treballat en aquest món que, tal com precisa, és molt ampli i heterogeni. Parlem de discapacitat intel·lectual, sensorial, física i psicosocial, és a dir, persones amb trastorns de salut mental que impacten en la seva vida diària. Com a psicòleg d’intervenció social, actualment treballa amb discapacitat visual, una discapacitat que ell mateix també pateix des de l’edat de vint anys. I de la mateixa manera que enumera els diferents aspectes que pot encabir la discapacitat, també sap destacar les habilitats i capacitats molt diferents que aquest col·lectiu més vulnerable de persones presenta. Per això, considera que, en benefici de tothom, convindria que les empreses coneguessin més el món de la discapacitat. “Cada discapacitat té la seva forma d’estigma. En les que afecten la salut mental, l’empresari es pregunta coses com si la persona farà moltes baixes, i si suportarà l’estrès de la feina. Però tot aquest estigma i prejudici pot desaparèixer amb informació i donant a conèixer les dificultats de cadascú. Cal explicar com treballa una persona cega o amb dificultat intel·lectual, que molta gent pot pensar que no treballen i viuen amb una pensió. Per tot això, s’ha de procurar fer trobar les dues bandes”, diu el psicòleg Felipe Yagüe. “En general, no és un món que es conegui molt. Aquesta fira –Sí, i millor– per exemple, probablement no sortirà massa als mitjans de comunicació”.
Un guany social
En el Grup de Treball Psicologia i Discapacitat, del COPC, Yagüe intercanvia amb els altres psicòlegs del grup experiències laborals des dels diferents àmbits de la discapacitat. “Junts preparem formacions, petits cursos i conferències, adreçats a altres companys o a professionals a prop nostre com metges, integradors socials, i també jornades que poden interessar persones de qualsevol sector”, explica. A banda, Felipe Yagüe col·labora, com a psicòleg especialitzat en discapacitat, amb l’Associació Discapacitat Visual.
Com ell mateix explica, el guany de la inclusió laboral de les persones amb discapacitat, al cap i a la fi, no és només un benefici per a aquestes persones. “Què hi guanya la societat? Doncs, si tenim una societat més preparada, més amable i que sap aprofitar el potencial de capacitats que tots tenim, incloent-hi els qui tenen algun grau de discapacitat, això és una oportunitat per a tots. Un objectiu per millorar com a societat”.
I això passa per “superar els models assistencialistes i promoure l’autonomia d’aquestes persones amb discapacitat”, va expressar públicament en la presentació de la fira Sí i millor a Foment la regidora de Salut, de Persones amb Discapacitat i de l’Estratègia Contra la Soledat de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva. “L’ocupació als CET’s és un impuls per a elles, però l’objectiu és que la feina la tinguin en una empresa ordinària”, afegia.
I a la Fira Sí i Millor, celebrada els dies 15 i 16 d’octubre al recinte de Fira de Barcelona, vint-i-tres empreses van participar per donar-se a conèixer i entrevistar candidats a ocupar un lloc de treball en les seves instal·lacions. Ho van fer amb aquesta mirada oberta i el repte de saber trobar les capacitats, tot el que aquestes persones poden aportar.
“Hem de ser capaços de trobar una nova forma d’actuar. Necessitem polítiques públiques que es replantegin la feina a les persones amb discapacitat no només com un element de protecció, sinó també com a palanca d’inserció real. I això ho hem de fer junts empreses, organitzacions socials i institucions”, va dir el director del SOC i expresident del Consell Econòmic i Social de Barcelona, Francesc Castellana.
De la Cimera Mundial sobre Discapacitat, celebrada el passat mes d’abril a Berlín, en va sortir un informe (Global Disability Inclusion Report) que, entre altres continguts, inclou mesures per aplicar als països per tal d’accelerar dins d’aquest món tan divers i canviant la inclusió de totes les capacitats, també les d’aquells de qui només acostumem a veure allò que els manca. “Combatre l’estigma i la discriminació de la discapacitat, amb lleis i sancions, així com la creació de sistemes de suport perquè les persones amb alguna discapacitat puguin desenvolupar-se laboralment” són algunes de les necessitats per accelerar la inclusió. Però també ho és “conscienciar-nos de l’enriquiment que aporten les interaccions positives entre persones, amb i sense discapacitat”.
