Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Universitat Progressista d’Estiu (UPEC) ha obert l’edició d’enguany amb una reivindicació de l’alegria com a símbol dels projectes col·lectius enfront de l’individualisme. La universitat se celebra a la seu de Comissions Obreres, a Barcelona, i la seva secretaria general, Belen López, ha obert els parlaments recordant que “la alegria és la forma, però la substància són els drets col·lectius. La conquista de nous drets i la defensa dels vells drets que tenim ara amenaçats”.
Belen López ha insistit a dir que “les esquerres hem de fugir de visions catastrofistes que ens diuen que no hi ha res a fer ens presenten un futur distòpic, al qual volen donar certeses tornant a les velles jerarquies de dominació de classe i de gènere”. Per fer-hi front, la secretaria general de Comissions, ha reivindicat “una utopia possible, un nou model de socialisme, participatiu, democràtic, ecològic, multiracial, feminista i sempre a favor de la Pau”.
Per la seva part, Camil Ros, secretari general d’UGT, ha reivindicat les conquestes socials del govern progressista, enfront dels discursos derrotistes. I la necessitat de lluites col·lectives i compartides.
En la inauguració, el rector de la UPEC, João França, ha explicat que “defensar l’alegria és una forma de militància. Sense aquesta alegria difícilment podrem transformar el que ens preocupa i construir el món que volem. Perquè quan tenim més potencial per transformar les coses és quan ho fem juntes”. Segons João França, “apostem per defensar l’alegria amb una actitud militant perquè, davant de les passions tristes, ens empeny a entendre el món que ens envolta i com podem transformar-lo”.
Sonia Guerra López, representant de la Generalitat en l’acta d’inauguració, ha dit que “parlem de l’alegria com la necessitat de viure amb dignitat, plenament. L’alegria que ens impulsa a imaginar un futur millor, que defensa la igualtat d’oportunitats, de drets i la igualtat a l’accés al benestar. És un acte de resistència i d’esperança”
La Ponència inaugural ha anat a càrrec de la politòloga Jodi Dean, autora del cèlebre llibre Camarada: Ensayo sobre la pertenencia política. En el seu parlament ha afirmat que “hem de rebutjar el fatalisme, el catastrofisme, la col·lapsologia i la melangia, són les pitjors reaccions que podem tenir avui. Hem d’abraçar col·lectivament la lluita pel futur amb l’alegria camarada, que és la que ens portarà a guanyar”. L’alegria, opina, no va només de la sensació alliberadora de plantar cara a l’explotació, “també té a veure amb el futur que es construeix amb la lluita revolucionària”.
De la crítica literària a la pedagogia
En la taula rodona que porta per títol Com fer crítica cultural sense semblar amargats, Eudald Espluga, llicenciat en filosofia i màster en Comunicació i Estudis Culturals ha explicat que “la crítica ha de potenciar narratives que ens permetin fer coses que abans no imaginàvem, i qüestionar el concepte de felicitat clàssic que ens orienta cap a un tipus de vida molt concret”. Mentre que Berta Prieto, actriu, dramaturga i director, lamenta que “la gent és més eloqüent i crítica a la taula del bar que als pòdcasts i articles. Si tens un espai de crítica cultural tens la responsabilitat de parlar amb certa passió de la cultura, i si no, potser és que no t’importa tant”.
Per la seva part, Ofelia Carbonell, analista cultural, lamenta que “per atraure el públic jove a l’òpera, al Liceu posaven un DJ i food trucks a la Sala dels Miralls. No estem donant l’oportunitat que el públic general decideixi si li agrada o no aquest tipus de cultura”.
La jornada de tarda ha continuat amb una taula rodona sobre Pedagogies emancipadores, moderada per Ana Basantsa directora de El Diari de l’Educació. En el debat hi han participat Carlos Cañas Ruiz, del Consell Nacional de la Joventut; Jordi Serrano, historiador i exrector de la UPEC, i Enric Prats, professor de pedagogia.
