Anàlisi

Per què, Gaza? Israel i el dilema democràtic (5)

Fins a l’atac del 7 d’octubre, una part de la societat israeliana estava mobilitzada contra els plans de Netanyahu per controlar la justícia. L’atac de Hamàs va ser tan brutal, tan devastador, que tots els debats interns, totes les respostes, van quedar en suspens. Silenciades.

Però la gran pregunta continua allà: què passa si l’aspiració de crear un Estat jueu resulta impossible? Perquè set milions de palestins viuen dins de l’anomenada Palestina històrica: Israel i Jerusalem Est (dos milions), Cisjordània (gairebé tres milions) i la franja de Gaza (més de dos milions). I altres sis milions sobreviuen a l’exili, principalment a l’Orient Mitjà, dels quals uns cinc milions estan registrats per l’ONU en països veïns.

Amjad Iraqi és una de les veus de referència per explicar els dilemes democràtics d’Israel. És redactor en cap de +972 Magazine i publica articles a The Guardian i Le Monde Diplomatique. És ciutadà palestí d’Israel i resideix a Londres. En un article (1) publicat cinc dies després del fatídic 7 d’octubre, aprofundeix en aquests dilemes: Des del final de la Segona Intifada, i especialment sota el govern de Netanyahu, la societat israeliana ha intentat aïllar-se de l’ocupació militar imposada als palestins durant més de mig segle, mantenint una bombolla que només era perforada de tant en tant pels llançaments de coets o pels tiroteigs a les ciutats del sud i del centre.”Aquesta bombolla – afirma Iraqi – va esclatar irremeiablement el 7 d’octubre. Però els israelians, que fa anys que deriven políticament cap a la dreta, estan molt lluny de qüestionar o replantejar-se el seu compromís amb el govern de ferro. Per als demagogs d’extrema dreta al poder (…) es tracta d’una oportunitat històrica per complir al màxim la seva llista de desitjos: la destrucció de grans zones de Gaza, l’eliminació de l’aparell polític i militar de Hamàs i, si és possible, l’expulsió de milers de palestins cap al Sinaí egipci.”

Entre Judea i la democràcia

Ilan Pappé, en una conferència pronunciada a la Universitat de Berkeley just un mes després del 7 d’octubre, recorda quehi ha una lluita interna per la identitat d’Israel, una lluita entre l’Estat de Judea i l’Estat d’Israel. L’Estat de Judea el van establir els colons jueus a Cisjordània i era una combinació de judaisme messiànic, fanatisme sionista i racisme que es va convertir en una mena d’estructura de poder molt més visible i rellevant en els darrers anys –especialment sota el govern de Netanyahu– i que estava a punt d’imposar el seu estil de vida a la resta d’Israel, més enllà del que anomenem Judea i, en cert sentit, més enllà de Cisjordània o de l’espai jueu a Cisjordània. En contra seva s’alçava l’Estat d’Israel o, si es vol, la ciutat de Tel Aviv, el seu exponent principal.”La idea que Israel és pluralista, democràtic, laic –i sobretot occidental o europeu– i que lluita per la seva supervivència contra l’Estat de Judea, semblava ser el focus de l’atenció d’allò que podríem anomenar, si no una guerra civil en tota regla, almenys una guerra civil freda, sens dubte una guerra cultural entre jueus israelians. Així que la lluita – conclou Pappé – era una qüestió interna jueva sobre el tipus de vida jueva a l’esfera pública, sense cap referència a la vida dels palestins, ja fossin palestins sotmesos a l’ocupació a Cisjordània, al setge a Gaza o a un sistema discriminatori dins d’Israel, per no parlar dels milions de refugiats palestins: tot això no hi era present.”

El factor Netanyahu

Udi Ofer és professor a la Universitat de Princeton i presideix el Consell Assessor Internacional de l’Associació pels Drets Civils a Israel. En un article (2) publicat també un mes després del 7 d’octubre, es planteja:Com hauria de ser la democràcia dins d’Israel després del 7 d’octubre? Hi haurà controls, equilibri i protecció de les llibertats individuals fonamentals, com la llibertat d’expressió, o veurem l’establiment d’una altra Hongria, amb el creixement de tendències autoritàries i repressió de la dissidència?”

I respon: En temps de crisi, els controls i equilibris, el respecte per les llibertats individuals i la igual protecció davant la llei són més necessaris que mai, ja que s’enfronten a qüestions de guerra i supervivència.”

Ofer explica que durant el primer mes de l’operació contra Gaza es van iniciar almenys 146 investigacions penals per delictes relacionats amb l’expressió, inclòs el suport al terrorisme, i que la majoria de les detencions van ser per publicacions a les xarxes socials. Segons mitjans israelians, Mohand Taha, un còmic de la Baixa Galilea amb 900.000 seguidors a Instagram, va publicar: ‘L’ull plora pels residents de Gaza’. Quaranta minuts després, 20 policies van arribar a casa seva per detenir-lo per donar suport a una organització terrorista. En un altre cas, una ciutadana àrab d’Israel va ser interrogada durant hores per la policia després de publicar una foto a Facebook amb el text: ‘El cor està amb Gaza’ i una altra sobre les morts a Gaza: ‘140 infants. 140 somnis. Una cicatriu al cor’. Deu agents van entrar a casa seva mentre alletava el seu fill i se la van endur a comissaria per interrogar-la.”

El focus sobre Netanyahu

Yuval Noah Harari, en un article (3) publicat a The Washington Post, posa el focus en el que representa Netanyahu:“Més que cap suposada immoralitat, la veritable explicació de la disfunció d’Israel és el populisme. El govern d’Israel fa molts anys que és en mans d’un dirigent populista, Netanyahu, que és un geni de les relacions públiques però un primer ministre incompetent. Els seus interessos personals han prevalgut repetidament per damunt de l’interès del país i ha construït la seva carrera dividint-lo. Ha col·locat persones en llocs clau basant-se en la lleialtat i no en la seva vàlua, s’ha atribuït tots els èxits i mai no ha assumit responsabilitats pels fracassos, i no sembla que hagi donat cap importància a dir o escoltar la veritat.”

“La coalició que Netanyahu va establir el desembre del 2022 ha estat, amb diferència, la pitjor. És una aliança – segons Harari – de fanàtics messiànics i oportunistes descarats que han ignorat els múltiples problemes d’Israel, inclosa la situació de seguretat, cada vegada més deteriorada, i s’han centrat, en canvi, en aconseguir un poder il·limitat. Per fer-ho, han adoptat polítiques extremadament divisòries, han difós teories conspiratives escandaloses sobre les institucions estatals que s’oposaven a les seves polítiques i han titllat les elits del país de traïdores.”

Una veu jueva crítica

En aquest context d’indignació global, l’historiador Avi Shlaim (4) insisteix que no es pot culpar la comunitat jueva dels actes comesos per l’Estat d’Israel:

“Israel és un estat sobirà i membre de les Nacions Unides. Els jueus són una comunitat – defensa – i es troben arreu del món, parlant idiomes diferents. I Israel es presenta com l’estat dels jueus. Netanyahu afirma parlar en nom dels jueus del món, però no té cap dret a fer-ho (…) Cada vegada més jueus nord-americans critiquen Israel i diuen ‘no en el meu nom’. Jo no soc un jueu religiós, però sé que els tres pilars del judaisme són la veritat, la justícia i la pau. I quan miro l’Israel actual, no veig en el seu govern cap d’aquests valors.”

Capítols:

• Per què, Gaza? Israel i el dilema democràtic (5)
• Per què, Gaza? Crim i mentida per no veure l’horror (6)
• Per què, Gaza? Un món hostil i l’ombra del feixisme (i 7)

Per saber-ne més

1 Iraqi, A. (12/10/2023) Una barrera psicológica se ha roto en Israel Plaestina. +972 Magazine

2 Ofer, U. (10/11/2023) Los derechos civiles y humanos israelíes se degradan en tiempos de guerra. The American Prospect

3 Harari, Y.N.  (11/10/2023) El horror de Hamás es también una lección sobre el precio del populismo. The Washington Post

4 Gutiérrez, O. (21/10/2023) El historiador israelo-británico Avi Shlaim: “Las potencias occidentales serán cómplices del ataque de Israel a Gaza”. El País