Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Barcelona ha acollit avui una mobilització multitudinària per honorar l’u de maig, el Dia del Treballador que des de finals del segle XIX lluita per millorar les condicions de la classe obrera. En aquesta ocasió, a més, la manifestació tenia un to reivindicatiu envers les mesures econòmiques aplicades pel president dels Estats Units.
Sota el lema “Protegim les conquestes, guanyem el futur”, els dos sindicats majoritaris han reclamat reforçar els drets laborals, blindar els serveis públics i situar la pujada de salaris com a mesura imprescindible per fer front a l’encariment generalitzat del cost de la vida. El manifest conjunt alerta que els augments de preus en productes bàsics i habitatge estan deteriorant les condicions de vida de la majoria de la població i exigeix polítiques que assegurin treball digne, salaris justos i pensions suficients.
La manifestació principal ha començat a les 11:30h a plaça Urquinaona i ha recorregut els principals carrers de la ciutat arribar davant la seu de Foment del Treball, a la Via Laietana. Belén López, recentment escollida com a primera dona secretària general de CCOO de Catalunya amb un 98% de suport, ha subratllat la importància de la reducció de la jornada laboral i la necessitat d’abordar la crisi dels serveis de cures, especialment en sectors feminitzats i precaritzats. També ha dedicat unes paraules explícities a la direcció de Freixenet i RDM per les seves amenaçes de realiztar un ERO: “Ara toca parlar de transicions justes, i això no ho están fent Freixenet i RDM”.
Per la seva banda, Camil Ros, reelegit secretari general de la UGT de Catalunya, ha insistit en la urgència de millorar les condicions laborals i socials, destacant la importància de la reducció de la jornada laboral i la defensa dels serveis públics com a pilars fonamentals per a una societat més equitativa. En una línia similar que la secretària general de CCOO, ha reivindicat que “els acomiadaments han de ser l’últim recurs, no una alternativa. No es pot banalitzar aquest fet com si es tractés d’una estratègia empresarial més”.
Al marge de la mobilització central, la USOC ha celebrat el seu propi acte a Barcelona i ha recorregut els carrers de la ciutat sortint des de la seva seu al barri de Gràcia sota l’eslògan “Més treball, més salari = qualitat de vida”. Amb un discurs centrat en la reivindicació de més llocs de treball a jornada completa, salaris que no perdin poder adquisitiu i uns horaris que permetin compatibilitzar la feina amb una vida personal i familiar digna.
María Recuero, secretària general, ha advertit de la cronificació de la parcialitat i la temporalitat, així com de l’increment de la pluriocupació com a fórmula forçada per arribar a final de mes.
Els sindicats alternatius traslladen la protesta a Vallcarca
Aquest 2025, la mobilització alternativa del Primer de Maig ha abandonat el centre de la ciutat per situar-se al barri de Vallcarca. La Taula Sindical de Catalunya —que agrupa Solidaritat Obrera, COS, CGT Catalunya, IAC, CNT Catalunya-Balears i Cobas— ha decidit iniciar la manifestació en aquest barri històricament combatiu per denunciar, precisament, les conseqüències directes de la crisi d’habitatge i la pujada de la cistella de la compra sobre les classes populars.
Amb una pancarta de capçalera amb el lema “Contra la guerra i el capital: d’aquí i de fora, som la mateixa classe treballadora”, els sindicats alternatius han volgut visibilitzar la situació de milers de persones que viuen amb dificultats per accedir a un habitatge digne i que pateixen precarietat laboral estructural. Vallcarca ha estat en els darrers anys un dels barris amb més mobilització veïnal per defensar el dret a l’habitatge i contra l’especulació urbanística, i enguany s’ha convertit en l’escenari simbòlic d’aquest Primer de Maig alternatiu.
Un Primer de Maig de reivindicació i denúncia social
Aquest Primer de Maig ha tornat a posar sobre la taula el malestar social per la precarietat i la manca d’esperances de millora en les condicions laborals i de vida. Tant les grans centrals sindicals com les organitzacions alternatives han coincidit a assenyalar la necessitat d’abordar la crisi social i econòmica des d’una perspectiva de drets i de justícia social, blindant les conquestes laborals i fent front als factors que cronifiquen la pobresa i la desigualtat.
