Només un 9,2% de les persones que han estat criades en llars amb una mala o molt mala situació econòmica aconsegueix tenir ingressos alts en l’edat adulta. Així ho conclou l’Institut Nacional d’Estadística (INE) després d’haver fet l’Enquesta de condicions de vida l’any 2023 i que també analitza el nivell d’estudis de persones nascudes en llars amb pocs recursos. Les dades desprenen que l’any passat, un 23,3% de les persones criades en famílies pobres havien assolit estudis superiors mentre que en el cas de les persones que procedien de famílies amb una bona situació econòmica escalava fins al 53,1%.
L’INE també relacions els estudis dels pares amb els dels fills. Destaca que quatre de cada deu adults amb pares que només tenen educació secundària van aconseguir estudis superiors el 2023. L’enquesta també reflecteix que el 9,7% de les persones que ara tenen entre 25 i 59 anys d’adolescents vivien en llars pobres. Un percentatge que s’ha reduït respecte al 2019, quan representaven un 10,1%, mentre que els que vivien en llars en bona situació econòmica representen un 43,5%, un percentatge superior al 32,4% del 2019.
Pel que fa a la situació econòmica actual, les dades indiquen que quasi un 25% dels adults que vivien en llars pobres tenen actualment tenen ingressos baixos, mentre que el 9,2% tenen ingressos alts. La diferència es redueix respecte al 2019, quan les persones criades en llars pobres amb ingressos baixos eren un 34,2% i els que havien aconseguit ingressos alts eren un 9,4%.
Si es té en compte el nivell formatiu, dels adults procedents de famílies amb baixos recursos, un 19,3% va assolir l’educació primària i un 23,3% educació superior. En el cas dels que procedien de llars amb una bona situació econòmica, les persones que tenen educació superior escala fins al 53,1%.
L’atur, la qualitat de l’ocupació i els ajuts, motius de la desigualtat a Espanya
Les dades denoten l’afectació de l’origen en la formació i ingressos, on són les polítiques públiques les que afavoreixen l’ascensor social. La crisi immobiliària va evidenciar que la pèrdua de renda era més elevada entre les famílies pobres que entre les riques. Entre 2008 i 2015, la pèrdua de renda de les llars amb menys ingressos va ser del 21%, mentre que la dels més rics va ser del 2,1%. Una de les funcions dels impostos és, precisament, garantir una redistribució de la riquesa. Segons un estudi de Funcas, l’atur, la precarietat laboral i un sector públic que encara redistribueix poc la riquesa són els motius que augmenten la desigualtat econòmica a Espanya. L’estudi apunta que el sistema d’impostos i transferències nacional té una menor capacitat de redistribució que la resta de països de la UE-15. Tot i que es reconeix que la recaptació d’impostos és similar a la d’Alemanya o Noruega i inclús superior al de Països Baixos, Itàlia, Regne Unit i Suècia, la desigualtat és major.
L’economista i director d’Economia Pública de Funcas, Eduardo Bandrés, apunta que el principal motiu de desigualtat a Espanya es produeix en el mercat laboral i apunta a l’accés i els salaris. La taxa de risc de pobresa dels aturats arribava al 39,8% l’any 2022, segons l’INE, mentre que el valor mitjà de la població major de 16 anys és del 19,7%. La diferència també s’evidencia en la qualitat de la contractació: els ocupats amb contracte indefinit tenen una taxa de pobresa del 6,3%, mentre que els que tenen un contracte temporal augmenten el seu risc de la pobresa del 18,4%.
A més de l’atur i la qualitat de l’ocupació, Espanya està per sota de la mitjana europea en els ajuts associats a motius familiars, malalties, discapacitat o exclusió social. La despesa pública destinada entre 2004 i 2020 va ser del 0,3% del PIB, mentre que a la UE va ser el 3,4%.
