Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El primer de maig els sindicats van reivindicar els avenços aconseguits amb les reformes laborals i socials per protegir els drets dels treballadors. I van advocar per una reforma fiscal que reforci l’equitat i promogui els sistemes de protecció social, incloent-hi l’habitatge públic i la lluita contra la precarietat laboral. També van expressar la solidaritat internacional amb les víctimes tant a Ucraïna com a Palestina.
Els sindicats van defensar una política industrial que serveixi per crear ocupació digna i estable. El Pacte Nacional per a la Indústria a Catalunya és un pas cap a garantir el futur dels treballadors. Tant UGT com CCOO van animar la ciutadania a participar a les eleccions catalanes i europees, amb l’objectiu d’enfortir les polítiques progressistes i compromeses amb la classe obrera i la millora dels serveis públics.
En l’àmbit salarial i d’ocupació, els sindicats insisteixen en l’augment del salari mínim interprofessional i la necessitat de promoure polítiques que garanteixin la plena ocupació i la qualitat laboral. I reafirmen el compromís amb la igualtat i la diversitat; condemnen qualsevol forma de discriminació laboral, i reivindiquen la igualtat de gènere i tota expressió de diversitat.
Els líders polítics progressistes, que van assistir a la manifestació, van exposar les seves polítiques a l’àmbit del treball. Salvador Illa, candidat del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya, va destacar el seu compromís amb les polítiques de serveis públics: “El nostre objectiu és obrir una nova etapa a Catalunya. Si soc president, hi haurà cogovernança amb els serveis socials, no només per millorar el finançament de Catalunya, sinó també per millorar l’eficàcia dels serveis públics. Els sindicats, els treballadors i les treballadores són claus per iniciar aquesta nova etapa”, va concloure.
Oriol Junqueras, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, va celebrar els objectius aconseguits pel seu partit durant la darrera legislatura: “El Govern d’Esquerra Republicana ha contribuït que hi hagi el mínim d’atur dels darrers quinze anys, i que estiguem en rècord històric de exportacions, d’inversió, d’ocupació i de taxa d’ocupació femenina”.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va recordar que Barcelona és “el bressol del moviment obrer a Espanya” i va elogiar la via del diàleg i de l’acord dels sindicats: “Són moments crítics per a la defensa de la democràcia i, per tant, tots aquells que conflueixen en favor d’una democràcia més forta i amb més drets i cohesió social tenen el nostre suport, i per això som aquí”. Collboni va aprofitar l’ocasió, com també Junqueras, per reivindicar la similitud de les seves polítiques amb les demandes de benestar a favor de la classe obrera.
L’alcalde va explicar que els pressupostos municipals, que s’aprovaran aquest dijous de manera automàtica, “signifiquen 3.800 milions d’euros que la ciutat ja té per iniciar transformacions i millores. I preveuen una inversió directa de més de 900 milions d’euros, la qual cosa suposa la creació de deu mil llocs de treball a la ciutat de Barcelona i el seu entorn metropolità”. Collboni va citar, també, mesures en contra de la precarietat que encara pateixen alguns col·lectius com són els joves investigadors per als quals hi ha ajudes a la contractació per un import de dos milions d’euros. “Els pressupostos i les polítiques públiques – va afirmar- serveixen per cohesionar, serveixen per donar benestar i per donar futur als joves”.
La candidata de Comuns Sumar a les eleccions catalanes, Jéssica Albiach, va defensar que Catalunya ha de “liderar” la reducció de la jornada laboral, i va reivindicar els avenços del Govern els darrers anys amb la reforma laboral i la pujada del salari mínim. “Igual que Catalunya va encapçalar fa més de cent anys la lluita per la jornada laboral de 8 hores, ara ha aspirar a nous avenços”. Albiach va assegurar que “reduir la jornada laboral millora la productivitat, alhora que millora la salut mental i física de els treballadors, i ajuda a aconseguir la plena ocupació”.
La manifestació va discórrer amb un caràcter alhora de protesta i festiu. Va culminar a la plaça d’Antoni Maura. Al seu parlament, Camil Ros, secretari general de la UGT a Catalunya, va insistir en la necessitat d’un canvi de la llei de riscos laborals, una atenció més gran a les malalties mentals i el final de les discriminacions entre homes i dones en la vida laboral . Aquestes demandes van ressonar amb les paraules dels manifestants, que demanaven la reducció de la jornada laboral, acompanyada de millores en les condicions laborals i una remuneració digna.
“Hem de reduir la jornada de treball i acompanyar-la amb noves inversions en tecnologia i intel·ligència artificial que vagin a favor de la qualitat del treball, no de la precarietat. Treballant menys, podrem produir igual o més, i alhora, tindrem més temps per gaudir”, va concloure Camil Ros.
El secretari general de Comissions Obreres de Catalunya, Javier Pacheco, va posar com a objectiu “la plena ocupació i la reducció de la jornada i un sostre per a tothom”. És l’hora, va dir, “de donar continuïtat a les reformes que hem aconseguit” i va reclamar la mobilització del vot per a les eleccions catalanes del 12 de maig i les europees del 9 de juny: “Volem llançar un crit en defensa de la democràcia, en contra de les polítiques reaccionàries, populistes, feixistes, xenòfobes, homòfobes i masclistes”.
La USOC, el tercer sindicat de Catalunya, també es va mobilitzar sota el lema “ocupació sense lletra petita” i va reclamar “polítiques eficaces”, ja que asseguren que l’augment de l’ocupació s’ha fet amb “petits salaris, petites jornades i petits drets laborals”.
El primer de maig del 2024 quedarà gravat a la memòria col·lectiva com una jornada de reivindicació i mobilització en el marc electoral. Amb una participació total d’aproximadament 5.000 persones, els sindicats consideren una mostra de determinació en la defensa de drets a la feina i la justícia social.
