Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Més de 50 entitats han entregat aquest dimarts al Parlament de Catalunya un total de 61.397 signatures que han recollit durant sis mesos en el marc de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per reclamar que com a mínim el 6% del Producte Interior Brut (PIB) català es destini a educació, tal com preveu la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) aprovada el 2009.
En l’actualitat, Catalunya hi inverteix el 3,82% del PIB. La campanya, impulsada per CCOO de Catalunya, supera amb escreix les 50.000 firmes necessàries perquè la iniciativa es debati a la cambra catalana. La proposta se centra en dues fases, una primera per equiparar-se en dos anys a la mitjana del conjunt de les administracions estatals (4,93%) i una segona per arribar més enllà del 6%.
L’acte ha comptat amb la presència de diferents personalitats del món educatiu, com la sociòloga Marina Subirats, el pedagog Jaume Cela, el psicòleg Jaume Funes i el president del Consell Escolar de Catalunya, Jesús Vinyes, entre altres, que han volgut així manifestar públicament el seu suport a la demanda del 6%.
També han intervingut representants de les entitats participants, que corresponen a l’àmbit docent, familiar, estudiantil i social. El secretari de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, ha indicat que cal que “tots els partits d’esquerres que han incorporat l’educació de la classe treballadora com una cosa fonamental donin recorregut i concreció a aquesta ILP”. “Volem que es garanteixin tots els recursos suficients perquè les polítiques educatives es destinin a un sistema de qualitat que eviti la segregació”, ha afegit.
La ILP vol superar també problemes com la segregació o l’abandó escolar prematur, que el 2021 va ser del 14,8% a Catalunya i del 13,3% a Espanya. Així mateix, reclama el desplegament del decret de l’escola inclusiva, revertir les retallades del personal dels centres públics, més fons per implantar la coeducació, universalitzar el menjador escolar gratuït, impulsar la immersió lingüística en llengua catalana i un finançament suficient per a la universitat pública.
Finançament
Segons dades de CCOO, el 2018, deu anys després de l’aprovació de la LEC, l’esforç educatiu “estava molt allunyat dels compromisos” de la LEC, tal com explica en l’informe ‘Evolució del finançament educatiu a Catalunya del 2009 al 2020’: “La mitjana d’esforç en educació dels països de la Unió Europea aquest any era un 50,7% superior a la de Catalunya (4,4% del PIB per 2,92% del català) i la dels països de la mateixa OCDE, amb un 4,9% del global, un 67,8% més alta”.
El sindicat remarca que “Catalunya havia emprès un camí contrari” als compromisos de la LEC i alerta que cal “una immediata correcció”. “Aquestes garanties són més necessàries davant un possible empitjorament de la situació econòmica per a evitar una nova reculada, deixant fora de perill el nostre sistema educatiu”, afegeix.
Què diu la llei?
La Declaració de París de la UNESCO, del 10 de novembre del 2021, insta els governs a complir els compromisos que es van assolir al Fòrum Mundial de l’Educació del 2015 i a les Reunions Mundials sobre l’Educació del 2018 i del 2020 d’assignar a l’educació com a mínim el 4%-6% del PIB i/o com a mínim el 15%-20% de la despesa pública total.
La disposició final segona de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC), sobre el finançament general del sistema educatiu català, estableix que “el Govern, a fi d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del Producte Interior Brut”.
