Quasi cinquanta anys després que s’aprovés el Pla General Metropolità, el passat mes de març l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) posava la primera pedra per la urbanització metropolitana del futur que haurà d’enfrontar el repte climàtic. L’organisme metropolità donava el primer pas per tirar endavant el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) que prioritza apropar els municipis i trencar la lògica de compartiments estancs units per infraestructures viàries i ferroviàries. Augmenta el parc d’habitatge i el terreny no urbanitzable i busca evitar l’èxode laboral cap a Barcelona. Pretén incentivar la mobilitat sostenible, amb l’objectiu de reduir l’ús del cotxe en un 50% l’any 2050, blindar l’autosuficiència i el creixement econòmic equilibrat territorialment.
En ple procés d’al·legacions, que finalitzen el 30 d’octubre, la plataforma SOS Baix Llobregat ha liderat l’oposició ecologista i veïnal al pla urbanístic que asseguren que no està a l’alçada de la crisi climàtica. Una de les principals crítiques se centra en la urbanització en zones inundables i que no s’han declarat sòl no urbanitzable com consideren que caldria.
Un pla “tacat per l’especulació”, segons els ecologistes
El moviment ecologista del Baix Llobregat i el Vallès Occidental ha mostrat una oposició al pla, ja que asseguren que no compleix les expectatives en un context d’emergència climàtica. Tot i que reconeixen que hi ha bones intencions creuen que “els interessos polítics i especulatius” impedeixen un pla que doni resposta a la crisi socioeconòmica, climàtica i energètica. Confien en el procés d’al·legacions perquè “si s’aprovés tal com està redactat hi sortiria perdent el conjunt de la població”, lamenten. Des del moviment ecologista s’oposen a la creació dels més de 200.000 habitatges que hi ha planificats per l’increment demogràfic que comporta.
L’endemà de l’aprovació del PDUM des del SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet van emetre un comunicat que afegia que el pla està “tacat per l’especulació” i critiquen que l’augment de sòl no urbanitzable és irrisori i “lluny dels objectius que caldria fixar en aquests moments per aturar la densificació i la degradació de l’àrea metropolitana, especialment al Baix Llobregat”. Una altra de les preocupacions de les organitzacions ecologistes és que les zones inundables no s’han declarat no urbanitzables com creuen que caldria per garantir connexions i funcions biològiques i hídriques i per prevenir les riuades.
Batalla judicial pel pla de les Tres Xemeneies
Precisament una de les principals batalles dels ecologistes ara mateix és per la planificació urbanística que s’ha fet de les Tres Xemeneies. La plataforma “Entesa per un gran parc litoral al Besòs”, que aglutina 29 entitats, ha obert un micromecenatge que pretén aconseguir un mínim de 7.500€. L’objectiu és costejar les despeses del procés legal iniciat amb el recurs presentat al TSJC, després d’haver esgotat la via administrativa. Des de la plataforma qüestionen la construcció d’un nou barri en una zona inundable per a 5.000 persones amb 2.000 nous habitatges i la planificació de 20.000 m2 d’hotels “en un dels entorns més densament poblats d’Europa”. Critiquen que si s’executa el pla, “farà impossible la renaturalització tal com recomanen els experts climàtics” i apunten que “no necessitem un barri, necessitem un gran pulmó verd, un gran parc metropolità”. Des de la plataforma lamenten que és una mesura que només té interès especulatiu i posen noms: Endesa, Banc Santander, la seva immobiliària Metrovacesa i els fons d’inversió que l’acompanyen.
“Una planificació que fa front al canvi climàtic”, segons l’AMB
L’AMB defensa que la planificació urbanística metropolitana amb el PDUM proposa un model “renovat per donar resposta a les necessitats de la població i fer front als nous reptes com la descarbonització o el canvi climàtic”. Defensen que el pla metropolità projecta una metròpolis de Barcelona “més eficient, cohesionada, natural, sostenible, equilibrada i justa” amb la previsió de 120.000 nous habitatges “assequibles”, tot i que la planificació és de més de 215.000. A més, es contemplen una desena de grans avingudes metropolitanes, 870 quilòmetres d’eixos verds i l’augment del 4% de sòl no urbanitzable fins a arribar a les 32.000 hectàrees protegides del totxo.
Per unificar tota la metròpoli, s’han creat “dotze centralitats” destinades a zones residencials que facin de vincle entre poblacions i que avui dia trenquen la continuïtat urbana. L’objectiu del PDUM també és acabar amb la lògica centre-perifèria i fomentar un creixement econòmic amb equitat territorial. De fet, de complir-se la planificació de l’AMB la població creixerà en 275.000 persones (7,7%) i es crearan 243.000 nous llocs de feina, un 13,3% més que ara.
