A Barcelona es fan cada dia 1,85 milions de desplaçaments per motius laborals, un 30,4% de la mobilitat quotidiana, segons un estudi de l’Institut Metròpoli per a CCOO. Del total de trajectes que es fan diàriament per anar a treballar, un 42% es fan amb vehicle privat, seguit de prop pel transport públic, un 41%. Aspectes com l’edat, el nivell socioeconòmic, l’origen, el gènere i les capacitats físiques o intel·lectuals determinen les formes de mobilitat i, per tant, accentuen les desigualtats socials entre la població. Per exemple, l’accés al vehicle privat és menor entre la població de menys renda, les dones, la població jove o les persones amb discapacitat. Així doncs, la falta d’un servei públic alternatiu limita l’accés a feines i perpetua situacions d’exclusió.
En els desplaçaments interns a la ciutat de Barcelona, el transport públic s’imposa i suposa un 41% del total, un 32% de la mobilitat laboral es fa a peu o amb bicicleta i el transport privat (27%) és el que menys es fa servir. Es dispara quan els trajectes provenen de fora de la ciutat, que arriba 56% enfront del 41% del transport públic. En moltes ocasions, la falta d’ús del transport públic es deu a la mala connexió, tal com hem vist aquesta setmana a Vilafranca del Penedès on inclús hi ha hagut concentracions a la ciutat per protestar pel mal servei públic amb acusacions a la Generalitat i a l’empresa Monbus. És també el cas de la María Moreno de 24 anys i resident a Olesa de Montserrat, tot i que treballa a Barcelona. “Tenim servei públic d’autobús, però és deficitari amb busos que ni passen. En diverses ocasions he arribat tard a treballar” i afirma que si tingués opció de fer servir transport privat s’ho plantejaria.
La mobilitat sostenible amb cara de dona, jove i renda baixa
Les dones tenen una mobilitat més sostenible que els homes. De fet, l’ús del transport privat és quasi el doble entre la població masculina (50,2%), mentre que en les dones es redueix fins al 26,2%. L’edat també és un factor clau: més de la meitat dels menors de 30 anys utilitzen transport públic, mentre que es redueix al 36% entre les persones de 30 i 64 anys. Per últim, el nivell de renda també determina la mobilitat per la dificultat d’accedir al transport privat. Quasi un 47% de les persones vulnerables fa servir transport públic per anar a treballar i es redueix al 27% entre les classes benestants.
Les polítiques d’aparcament, claus per modificar les rutines de mobilitat
L’informe apunta l’aparcament com un dels elements que determina quin tipus de transport s’utilitza. Un 67% dels usuaris del transport privat afirmen que tenen llocs d’estacionament gratuïts i propers al lloc de feina. Un terç reconeix que passaria a fer ús del transport públic si li fessin pagar per aparcar, mentre que un 12% aniria a peu. “Actuar amb polítiques d’estacionament tindria un gran impacte en la reducció del transport privat en la mobilitat laboral”, afirma Joan Checa, investigador de l’Àrea de Mobilitat de l’Institut Metròpoli, que també ha afegit que “si s’impacta en la mobilitat laboral, la gent canviarà la manera de moure’s en la resta d’àmbits”.
La mobilitat laboral genera un 55% del consum d’energia i emissions contaminants
Tot i que la mobilitat laboral suposa un 30,4% del total, contribueix en més d’un 55% del total en el consum d’energia i emissions contaminants, pel major ús del vehicle privat que en altre tipus de trajectes i perquè són desplaçaments més llargs A més, el transport privat genera un 77% del total de les emissions de CO2, un 99,2% de les partícules contaminants i un 82% de l’energia.
Malgrat tot, l’estudi apunta que el 43% dels trajectes que es fan amb vehicle privat, sobretot interns a Barcelona, tenen una alternativa més sostenible sense incrementar gaire el temps, el que representa una oportunitat per a la reducció dels impactes ambientals.
Però més enllà del factor temps, altres elements com l’horari (sobretot la nocturnitat) afecta a percepcions de seguretat dels desplaçaments sobretot de les dones, el disseny i la seguretat per carrils bici o l’existència d’aparcaments, també són elements que dificulten que els ciutadans es decantin per alternatives més sostenibles.
Governança, finançament i PDE
“Fins ara ens hem quedat en el diagnòstic, ara és necessari elaborar un pacte per la mobilitat laboral amb un seguiment i polítiques clares i dotació de pressupost”, afirma Núria Pérez, cap de l’àrea de mobilitat de l’Institut Metròpoli com a base del full de ruta d’ara endavant. D’altra banda, les conclusions de l’informe apunten a la urgència de desplegar i fer monitoratge dels Plans de Desplaçaments d’Empresa (PDE), ja que la falta de sancions o d’incentius suposa que les empreses no els desenvolupin.
